Exposicions virtuals

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història torna a celebrar la diada de Sant Jordi amb la mostra de les publicacions recents del professorat de les Facultats de Filosofia i de Geografia i Història. 

Es tracta d’una exposició virtual organitzada per temàtiques, on podràs consultar cada publicació amb la seva autoria, una breu informació sobre el seu contingut i un enllaç al Cercabib. 

Paral·lelament, els llibres inclosos en la mostra virtual, estaran disponibles físicament als expositors de novetats del CRAI biblioteca, del 21 d’abril al 3 de maig. 

Amb aquesta mostra es vol donar visibilitat, any rere any, una part de la recerca que duen a terme els docents i investigadors. 

Com a activitat vinculada a la celebració de Sant Jordi i a les publicacions del professorat, la Facultat de Geografia i Història celebrarà els dies 20, 21 i 22 d’abril de 2026 una nova edició de les Tardes Literàries de Sant Jordi, un espai de trobada entre la recerca acadèmica i el món editorial. Les sessions tindran lloc a la sala Jane Addams (dilluns 20 i dimarts 21) i a l’aula 208 (dimecres 22), a partir de les 17:00. 

D’altra banda, la Facultat de Filosofia ha organitzat l’activitat Filosofia i Poesia, que se celebrarà el 21 d’abril de 2026, de 13:00 a 14:00, a l’Aula Magna.

Molt bona diada de Sant Jordi!

Ja està disponible la versió virtual de l’exposició Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní, comissariada pels professors Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda, del Departament d’Història de l’Art de la UB. 

Tant l’exposició virtual com la presencial -que va tenir lloc la passada primavera i de la qual es va publicar una notícia al Blog de Fons Antic- queden emmarcades en el seguit de projectes que s’han endegat per tal de promoure l’estudi i la recuperació del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

L'exposició gira entorn de la important col·lecció especial de llibrets d’oratori del CRAI Biblioteca de Fons Antic, formada per més de 365 edicions. 

Els oratoris són un gènere de música religiosa no litúrgica, estructurada en forma narrativa o dialogada, concebuda per a veus, cor i instruments, força proper a l’òpera, tot i que no s’escenificava. Les principals festes religioses se solemnitzaven amb la interpretació d’oratoris, en diferents espais sagrats de la cartografia urbana i tots ells eren interpretats per una capella musical sota la direcció del mestre de capella. D’aquesta manera, els oratoris participaven en la funció d’adoctrinament que s’endolcia per mitjà dels sentits, com és propi de la festa barroca. 

Ara tens l’oportunitat de submergir-te virtualment en aquest gènere i comprovar com el llibret d’oratori exemplifica l’ús de la intermedialitat a la Barcelona d’època moderna, ja que música, text i imatge convergeixen en un gènere literari d’àmplia difusió. 

La mostra virtual s’ha pogut portar a terme gràcies a les pràctiques al CRAI Biblioteca de Marta Rodríguez, alumna del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB. Reprodueix les vitrines de l'exposició física, i afegeix tres gràfics que ajuden a copsar el panorama musical a la Barcelona del segle XVIII a través de les capelles de música, els seus mestres i els llocs on es van celebrar, així com la bibliografia que han aportat els comissaris.

El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta, en format virtual, l'exposició "100 anys de la mecànica quàntica". La mostra commemora l'establiment de les bases d'aquesta teoria, des de la "Mecànica de Matrius" de Heisenberg, Born i Jordan (1925), fins a la "Mecànica Ondulatòria" de Schrödinger (1926). 

El contingut digital inclou una selecció del Fons Antic i els pòsters científics elaborats per a l'ocasió. També recull l’"Abecedari històric de la quàntica", un recurs creat per a l'Any de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques que va centrar la conferència inaugural del professor Xavier Roqué. 

El CRAI Biblioteca agraeix als comissaris de la mostra, els doctors Juan Carlos Paniagua i Joan Lluís Gómez, i a la resta de membres de la Comissió de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Física i Química, per la seva direcció científica i la seva participació conjunta en la selecció bibliogràfica i l'elaboració dels pòsters tècnics.

La mostra Paradisini. Marques tipogràfiques al jardí, presentada el novembre del 2018 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres per commemorar els 20 anys de la base de dades Marques d'impressors, ha aconseguit la seva versió virtual gràcies al TFM de Diego Alejandro Nicolás Martínez Chaves, estudiant del Màster en Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i tutoritzat per Sònia Carbonell Pastor. 

Podeu consultar la seva entrada al blog de Fons Antic De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini.

El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el bicentenari d'aquest compost amb una mostra que repassa la seva història des de l'aïllament de Faraday fins a la fonamentació de la química aromàtica. 

Aquesta exposició virtual, que s'articula a través de quatre pòsters científics, ha estat possible gràcies a la iniciativa i col·laboració dels professors Albert Moyano i Jordi Poater. 

La mostra posa en relleu la importància d'un dels elements més rellevants de la química orgànica i analitza el camí científic que va permetre comprendre la seva naturalesa. 

Els orígens: de Faraday a Mitscherlich: 

La història del benzè s'inicia a principis del segle XIX, en ple desenvolupament de la química orgànica. L'any 1825, el científic britànic Michael Faraday va aïllar per primera vegada aquesta substància a partir del gas de l'enllumenat públic de Londres, anomenant-la «bicarburet d’hidrogen». Posteriorment, el 1833, Eilhard Mitscherlich va obtenir el mateix compost (que va anomenar «benzin») i en va determinar la fórmula molecular correcta: C6H6.

L'enigma de l'estructura i la visió de Kekulé: 

L'exposició repassa el llarg camí cap a la comprensió de la seva estructura. Malgrat la seva estabilitat, els químics de l'època no entenien com un compost podia tenir tan pocs àtoms d'hidrogen. La solució va arribar el 1865, quan August Kekulé va proposar un anell de sis àtoms de carboni tetravalent amb enllaços dobles i senzills mòbils que s'alternen contínuament. Kekulé va explicar que va imaginar aquesta forma cíclica en somiar amb una serp que es mossegava la cua. 

Un llegat fonamental per a la ciència i la indústria: 

La peculiar estructura del benzè, un anell hexagonal perfectament simètric, és present en milers de compostos orgànics. El seu descobriment va establir les bases de la química aromàtica, un pilar essencial per a la síntesi de medicaments, la creació de materials quotidians i el desenvolupament de la indústria moderna.

Aquest dilluns, 12 de gener, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido, ha visitat l’exposició Alfredo Papo. Una vida dedicada al jazz, que es pot veure al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La mostra, inaugurada el passat 18 de novembre, ret homenatge a Alfredo Papo, crític, divulgador i promotor cultural que va ser una figura clau en la consolidació del jazz a Catalunya. 

La consellera ha estat acompanyada per la degana de la Facultat, la Dra. Maria Soler, la comissària de l’exposició, la Dra. Lourdes Borrell, el professor Jaume Carbonell i la cap del CRAI Biblioteca, Anna Clavell. La Dra. Lourdes Borrell ha explicat de primera mà que la mostra reuneix una selecció de documents, llibres, enregistraments i materials personals procedents del fons Alfredo Papo, donat per la seva família al CRAI de la UB. 

La visita de la consellera s’ha produït en el marc d’una jornada especialment significativa per a la Universitat de Barcelona, ja que, prèviament, havia participat en la sessió de constitució del Consorci Porta Diagonal - Campus Clínic, celebrada al Palau de la Generalitat. 

L’exposició sobre Alfredo Papo es pot visitar fins al 9 de febrer de 2026, tant en format presencial com en la seva versió virtual.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha inaugurat una exposició virtual dedicada al filòsof i lògic alemany Gottlob Frege (Wismar, 1848 – Bad Kleinen, 1925), amb motiu del centenari de la seva mort. 

La mostra, organitzada conjuntament amb la Secció de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Filosofia, ret homenatge a una de les figures fundacionals de la filosofia analítica i de la lògica filosòfica contemporània. 

A l’exposició trobaràs unes notes biogràfiques que contextualitzen la seva trajectòria i la rellevància del seu pensament, que continua influint de manera decisiva en la filosofia del llenguatge, la lògica i la matemàtica. 

Un dels elements més destacats de la iniciativa és la incorporació de reflexions breus de diversos docents i investigadors. Les seves aportacions aborden qüestions encara obertes del pensament fregeà i posen de manifest la vigència de les seves idees en la filosofia contemporània. 

A partir de les recomanacions bibliogràfiques dels experts i del fons del CRAI, la mostra inclou també un índex de referències de les seves obres més rellevants. 

Amb aquesta exposició, el CRAI Biblioteca i la Societat Catalana de Filosofia reivindiquen el llegat d’un autor que va transformar els fonaments de la lògica i de la filosofia analítica.

El 18 de novembre es va inaugurar al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història l’exposició “Alfredo Papo. Una vida dedicada al jazz”, una mostra dedicada a reconèixer i difondre la figura d’Alfredo Papo, crític, divulgador i promotor cultural fonamental en la consolidació del jazz a Catalunya. 

Comissariada per la Dra. Lourdes Borrell, la mostra presenta una selecció de documents, llibres, enregistraments i materials personals procedents del fons Alfredo Papo, donat per la seva família al CRAI Biblioteca. A partir d’aquests materials únics, el públic podrà seguir l’evolució del seu pensament i descobrir la seva visió del jazz com a forma de coneixement i com a eina de transformació cultural. 

Al llarg de la seva trajectòria, Alfredo Papo va rebre diversos reconeixements i va reunir una extensa documentació que avui forma part d’aquest fons conservat a la Universitat de Barcelona. La seva figura és clau per entendre el desenvolupament del jazz a Catalunya i la seva connexió amb l’escena internacional. Preservar i difondre el seu llegat no només contribueix a mantenir viva la memòria del jazz al nostre país, sinó que inspira noves generacions d’estudiosos, músics i oients. 

L’acte d’inauguració va comptar amb les intervencions de: Lourdes Borrell, comissària de l’exposició, Jaume Carbonell, professor del Departament d’Història de l’Art, Anna Papo, filla d’Alfredo Papo i Anna Clavell, cap del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

A més de la mostra física, que es podrà visitar fins al 9 de febrer de 2026, també pots descobrir la versió virtual de l’exposició.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació presenta “Dones pioneres en Ciències de l'Alimentació”, una exposició virtual que vol retre homenatge a pioneres destacades en aquest àmbit, científiques que van obrir camins, van trencar estereotips i van transformar la forma en què entenem, produïm i consumim els aliments. 

L’exposició posa en valor les aportacions en camps com la nutrició, la microbiologia alimentària, l’enginyeria d’aliments i la seguretat alimentària, i vol visibilitzar el paper de les dones en la ciència, així com fomentar la igualtat de gènere en l’àmbit acadèmic i científic. 

A més, inclou una selecció de la bibliografia disponible al CRAI de la UB, que permet aprofundir en la trajectòria i les contribucions d’aquestes científiques pioneres. 

La mostra recull la iniciativa del Campus de l’Alimentació de Torribera amb motiu de la celebració del Dia de la Nena i la Dona en la Ciència 2025 i coincideix amb dues efemèrides destacades del curs 2025-2026: els 35 anys de l’inici dels ensenyaments relacionats amb la nutrició i les ciències dels aliments a Espanya i els 15 anys de la impartició dels graus en Nutrició Humana i Dietètica i Ciència i Tecnologia dels Aliments al Campus de l’Alimentació de Torribera.

El projecte SOFIA: Intervencions feministes i decolonials en la docència de la filosofia presenta, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, una exposició que reivindica el pensament de les dones filòsofes al llarg de la història i arreu del món. 

L’objectiu del projecte és posar a l’abast de la comunitat universitària materials de lectura que trenquin amb un cànon filosòfic obsolet, configurat gairebé exclusivament per homes, blancs i europeus. 

L’exposició ofereix recomanacions literàries organitzades en tres criteris: cronològic, amb autores des de l’Antiguitat fins a l’actualitat; geogràfic, amb veus de tots els continents; i temàtic, amb aportacions en camps com la lògica, l’epistemologia, l’ètica, la política, la ciència i les arts. 

El projecte, impulsat per la Facultat de Filosofia i reconegut per RIMDA, constata que la presència de dones i minories en el currículum filosòfic continua sent anecdòtica, però vol ser un punt de partida per revertir aquestes injustícies epistèmiques. La selecció combina figures clàssiques amb d’altres menys conegudes, i es concep com un treball obert i millorable que busca sumar complicitats i noves aportacions. 

L'exposició física es pot visitar al vestíbul del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història fins al 30 de setembre, mentre que l'exposició virtual està disponible de manera permanent.