Durant molts anys, més d'una vintena, en Miquel Izard i Llorens, (Barcelona, 1 d'octubre de 1934 - 16 de gener de 2024) ha vingut cada dia al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
I cada dia vol dir exactament això: cada dia! No fallava mai: excepte si plovia molt, cosa que no sol passar. Arribava sempre puntual a les 9 del matí. Menys el dimecres que era dia de mercat i primer feia la compra.
Entrava per la porta gairebé sempre amb un somriure d'orella a orella i un optimisme contagiós. Sota el braç duia el diari El País, del qual era un àvid lector.
Sempre seia al mateix ordinador i, abans de començar a fer feina, comentava algun aspecte de l'actualitat que li semblava rellevant.
Descregut i amb un humor envejable, sovint ens feia riure de valent explicant infinitat d'anècdotes, heterogènies i interessants, sobre les seves vivències. Regularment, intercanviava lectures amb l'Olga Giralt, la nostra arxivera. Tots dos són fans de la novel·la negra i es recomanaven els títols que ja havien llegit.
A mig matí anava a esmorzar amb els companys del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI): un cafetó i algunes pastes o galetes li donaven prou energia per seguir amb les seves recerques i lectures.
Al Pavelló hi ha escrit els seus darrers llibres i, durant tot aquest temps, també ha participat en el projecte SIDBRINT sobre Brigades Internacionals. Ha estat un dels col·laboradors més actius: arribant a introduir centenars de registres de brigadistes.
Sovint venien usuaris que el reconeixien: l'havien tingut com a professor, havien llegit algun dels seus llibres o assistit a les seves conferències o xerrades... Parlava amb tothom, aconsellava i donava suport als joves investigadors que s'iniciaven en el món de la recerca. Sempre planer, sempre savi, sempre content...
Tocada la una del migdia marxava cap a casa. A la tarda anava "religiosament" a la Filmoteca de Catalunya. Com a gran cinèfil li agradaven tota mena de pel·lícules i les seves recomanacions eren, tot sovint, èxit assegurat.
I així transcorria la seva quotidianitat, setmana rere setmana, fins a la passada...
Per a l'equip de la biblioteca compartir tot aquest temps amb ell ha estat un regal. Sempre el recordarem i l'enyorarem.
T'estimem Miquel.
