donacions

Aquest dimarts, dia 10 de desembre, s'ha fet la presentació del Calendari CRAI 2020 al CRAI Biblioteca de Belles Arts.

La presentació, tal com s'havia anunciat a les notícies de la UB, ha comptat amb la presència del Sr. Daniel Giralt-Miracle -donant de la col·lecció de 'Plaquetes' del seu pare, Ricard Giralt Miracle- i de la Directora del CRAI, Judit Casals. Les 'Plaquetes' de Giralt Miracle han estat la base del disseny del calendari d'enguany.

L'acte s'ha desenvolupat en un ambient cordial i distès i ha estat especialment emotiu per les paraules que el donant, el Sr. Daniel Giralt-Miracle, ha dedicat al seu pare i a la seva obra, contextualitzant-la en l'època en què es va realitzar, després de la Guerra Civil Espanyola. Ha remarcat també que l'obra gràfica del seu pare va ser el resultat d'un acte de llibertat d'expressió i de creativitat.

Per la seva banda, la Directora del CRAI ha destacat que aquest acte és important per dues raons: perquè és la primera vegada que es porta a terme, i amb la presència de la persona que ha fet la donació, i perquè el calendari d'aquest any representa la culminació de tot el procés de conservació, preservació i difusió de les col·leccions patrimonials que custodia el CRAI de la UB. Aquest procés va des de la recepció del donatiu, la restauració dels documents i la seva digitalització, fins a la seva difusió a través de la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i el Calendari CRAI.

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes. Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

• Subsèrie 1: Conté fotografies, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
• Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
• Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
• Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.

El proppassat mes de juliol de 2018  el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet va rebre la donació de la Biblioteca personal de la Catedràtica de la Universitat de Barcelona Maria Pla i Molins.

Aquesta donació inclou al voltant de 4.000 volums i conté una mostra de la bibliografia que va ser rellevant al llarg de tota la vida professional de Maria Pla i Molins, que va treballar com a mestra abans d’accedir a la Universitat de Barcelona com a Professora Ajudant del Departament de Didàctica i Organització Educativa.

La Dra. Maria Pla i Molins va néixer al barri dels Encants, a Barcelona, el 28 de gener de 1932. Sempre li havia agradat el tracte amb les persones i de manera especial amb els infants, per això va iniciar els seus estudis de mestra. Els va acabar el 1954, però com que els havia cursat «per l’església» no tenien un valor estatal, i per tant va haver de cursar un «segon Magisteri», ara estatal i oficial, que va finalitzar l'any 1958.

El 1960 va superar les oposicions i la van enviar, de manera provisional, al Col·legi Nacional Lahoz Burgos a Sant Feliu de Llobregat, on va estar durant sis mesos. La seva plaça definitiva li va tocar a Osca, però ella no ho havia demanat i tampoc volia marxar de Catalunya i allunyar-se de la seva família i, per tant, va demanar una excedència. Com que tenia bones notes del batxillerat va poder gaudir de permís per estudiar de manera gratuïta a la universitat, on va accedir l’any 1963. En acabar, el 1968, es va incorporar al Departament d’Organització i Tecnologia Educativa com a ajudant sense sou, col·laborant amb el llavors director Dr. José Fernández Huerta.

Maria Pla passarà per tot el recorregut laboral universitari: PNN, interina, titular… fins a arribar al màxim nivell, de catedràtica, l’any 1992; va ser la primera dona catedràtica del Departament de Didàctica i Organització Escolar (DOE)! Arribat el moment de la jubilació, va continuar a la Universitat com a professora emèrita des del 2003 fins al 2005. Interessada pel món dels infants i de la lectura, va defensar la seva tesi doctoral l’any 1978, dirigida pel Dr. José Fernández Huerta: Técnicas psicolingüísticas para una programación didáctica.

Pel que fa a la recerca, va estar molt interessada en dos grans camps: la llengua i l’educació infantil, en què va centrar el seu treball i les seves publicacions, així com les tesis que va dirigir. Tota aquesta informació la podeu trobar a través del CercaBib del CRAI de la Universitat.

En l’àmbit de la gestió va exercir diversos càrrecs, com ara secretària de la Facultat de Pedagogia i directora de Departament de Didàctica i Organització Escolar (1991-1995).

[Aquesta semblança ha estat redactada amb la col·laboració de la Dra. Núria Rajadell Puiggròs]

Amb la donació d’un exemplar de la 6a edició del Compendio de Medicina Interna, el professor Ciril Rozman completa i dona per tancat el donatiu fet al CRAI Biblioteca del Campus Clínic. Aquest donatiu consta de totes les edicions en català i castellà del tractat de medicina interna iniciat per Von Domarus i continuat al nostre país per Pere Farreras i Sampere, Pere Farreras i Valentí, Ciril Rozman i Francesc Cardellach.

La primera edició del compendi data de 1997, any en què Rozman va tenir la idea d’editar un petit volum de 800 pàgines que resumís les prop de 3000 del Tractat de Medicina Interna de Farreras-Rozman. Les primeres cinc edicions les va escriure ell sol, mentre que la darrera, aquesta 6a, l’ha fet conjuntament amb el futur director del tractat, el Dr. Cardellach.

D’aquesta manera es consolida el traspàs entre ambdós de les tasques i es tanca el període de col·laboració de Ciril Rozman en l’edició d’aquestes dues obres cabdals de la medicina interna. Us recordem que tots els exemplars donats, inclosos alguns de les primeres edicions alemanyes, es poden veure a la vitrina ubicada al vestíbul de la biblioteca, a la 6a planta.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha rebut en donatiu un fons provinent del Museu de la Farmàcia Catalana integrat per 1.100 llibres i 1.400 fascicles de revista.

El Museu de la Farmàcia Catalana va ser creat l'any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila, amb el nom de Biblioteca - Museu d'Història de la Farmàcia Catalana, com un annex del, aleshores, Seminari d'Història de la Farmàcia.

El Dr. Isamat va ser professor d'Història de la Farmàcia de la Universitat de Barcelona fins l’any 1965. Les instal·lacions del Museu foren inaugurades el curs acadèmic 1957–1958, conjuntament amb les del edifici que allotjaria a partir d'aquell moment la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

El seu fons inclou llibres i fulletons - alguns d'ells exemplars antics - sobre farmàcia, química, botànica, medicina i, en menor mesura, sobre bibliografia. El donatiu també aplega un conjunt de llibres editats al llarg dels segles XIX i XX publicats majoritàriament a l’Estat espanyol, Anglaterra,  França i Alemanya.

El fons, que s’està incorporant al Catàleg del CRAI de la UB, s’identifica amb la nota: Donació: Museu de la Farmàcia Catalana.

Un cop finalitzada l'exposició Recorregut per l'obra de Ciril Rozman, la donació que el Dr. Rozman havia fet al CRAI Biblioteca del Campus Clínic i que constituïa part del fons exposat, s'exhibeix ara de forma permanent al CRAI Biblioteca.

El fons està format per totes les edicions en castellà i català del manual "Medicina Interna" de Farreras-Rozman, així com d'alguns exemplars de les primeres edicions alemanyes dirigides per Alexander von Domarus. També s'hi poden trobar tots els exemplars de l'obra complementària al manual, "Compendio de Medicina Interna", dirigida fins a dia d'avui pel mateix Ciril Rozman.

La donació ocupa un espai destacat dins de la Biblioteca, en el vestíbul d'entrada i davant del taulell de préstec. L'espai ha estat adequat recentment amb la col·laboració de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Per aquells que no vau veure l'exposició completa, us recordem que es pot visitar l'exposició virtual tant en català com en castellà.

Us recomanem també la lectura de l'entrevista que se li va fer al Dr. Rozman el dia de la inauguració de l'exposició permanent.
 

Francesc Guardans, Vicepresident Executiu de la Fundació Institut Cambó, comenta al Bloc de Lletres : "Tot allò no era possible sense una bona biblioteca. Des del començament es van anar adquirint volums de filologia clàssica que permetessin treballar en condicions als traductors i que fossin útils per a les classes de la càtedra de grec. Es tractava d’edicions, comentaris, estudis, diccionaris, enciclopèdies. En poques dècades es va crear la biblioteca de filologia clàssica més completa de Barcelona".

La donació inclou els fons de filologia clàssica (no s'inclouen els títols de la Fundació Bíblica Catalana que han estat donats a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona). Es tracta de més de 2000 títols majoritàriament editats al llarg del S. XIX que complementen perfectament els fons d'estudis clàssics que ja tenim a la UB .

El fons s'identificarà a catàleg com "Llegat Institut Cambó". La donació inclou, simbòlicament, l'antic fitxer manual i el registre de préstecs del centre. Finalment, cal dir que l'important arxiu de l'Institut Cambó ha estat donat a la Biblioteca de Catalunya.

Ja es pot consultar al Catàleg de la UB la donació feta l'any 2016 al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet de la Col·lecció personal de Maria Antònia Pujol Recull de beceroles d’arreu del món. La Col·lecció s'ha acabat de catalogar aquest mes de maig de 2017.

La donació consta de 81 llibres d’iniciació a la lectura i l’escriptura d’arreu del món datats entre els anys 1967 i 2006, entre els que destaquen els provinents d’Amèrica Llatina, però n’hi ha de països tan diversos com Alemanya, Alger, Egipte, França, Holanda, Itàlia, Japó, Líban, Marroc, Portugal i Rússia.

La gran majoria de títols estan adreçats a infants d’educació infantil i primària, com ara Mi caligrafía, Letras coloridas, Silabario hispanoamericano, ABC cartilla, Ventanita, Prettige Woordjes, però també trobem títols com per exemple Guide pratique de la méthode le lecture aiseé pour adultes, dirigits a l’ensenyament de la lectura a adults.

El passat 10 de maig de 2016, el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que s'ha catalogat i inventariat i ja pot ser consultat al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

El professor Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociologia de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976).

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1. Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970.
2. Textos diversos de diferents autors.
3. Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.
4. Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.
5. Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.
6. Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.

Pel que fa a les monografies i publicacions periòdiques, una gran part del total han quedat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República però també se n'han derivat un bon nombre al CRAI Biblioteca de Lletres i en menor quantitat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Conegut per les seves Memorias de un menestral de Barcelona, l’historiador, periodista i polític Josep Coroleu i Inglada (1839-95) va cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. La biblioteca familiar ha conservat des de fa dècades una bona col·lecció de llibres de matèria historiogràfica i legal que per força hagueren d’assistir Coroleu en els seus estudis sobre les institucions jurídiques de la Catalunya medieval. Tres d’aquests llibres han passat a formar part recentment del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Es tracta de la Historia iuris romani de Johann Gottlieb Heineccius (Alcalá de Henares, 1808), de les Exercitationes academicae de Josep Finestres (Cervera, 1745) i dels dos volums que formen el Vocabularium iuris utriusque de Philippe Vicat en l’edició veneciana del 1767. D’aquesta darrera obra, el CRAI Biblioteca de Reserva ja en posseïa exemplars de les edicions publicades a Lausana i Nàpols uns anys abans. Tots tres llibres van pertànyer a Josep Coroleu i duen també l’ex-libris del seu fill, el metge i escriptor Wifredo Coroleu i Borràs (Barcelona, 1877-1951).

Vegeu també les obres originals de Josep Coroleu al Catàleg del CRAI de la Universitat.