⚠️ 0

Inaugurada a Tortosa la museïtzació d'un refugi antiaeri amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Inaugurada a Tortosa la museïtzació d'un refugi antiaeri amb material del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Al llarg de la Batalla de l'Ebre, la ciutat de Tortosa va patir fins a 86 atacs aeris. En un sol dia, el 15 d'abril de 1938, van caure sobre la ciutat 54 tones de bombes.

 

Des del passat 27 de març es pot visitar un dels refugis dels vint que s'hi van construir per protegir la població civil, concretament el més gran. Tenia capacitat per 400 persones i constava d'un passadís central i diverses galeries que recorrien 120 metres del subsòl del barri del Garrofer, amb tres portes d'accés i comunicat amb un altre refugi més petit.

 

Toni Balada, responsable de la museïtzació del refugi i Toni Royo es van dirigir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per sol·licitar la reproducció de diversos cartells del fons de la biblioteca per l'elaboració del projecte de senyalització del refugi.

 

Un cop a l'interior, els visitants accedeixen a un sistema de galeries excavades en terreny argilós, que van ser revestides amb maó i formigó. A les parets hi ha les reproduccions dels cartells que orientaven les persones que s'hi refugiaven sobre com actuar en cas d'atac aeri. Transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encén una línia de bombetes de filament mentre, a través de la sonorització, es representa l'arribada dels raids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les bombes sobre la ciutat.

 

 

Opuscles

 


 

Economia

Xosé F. Filgueira Valverde al CRAI Biblioteca de Lletres. Mostra bibliogràfica per al Dia das Letras Galegas 2015

Mostra bibliogràfica per al Dia das Letras Galegas 2015

Com cada any, el CRAI Biblioteca de Lletres col·labora amb el Dia das Letras Galegas 2015, que se celebra el dia 17 de maig i que enguany homenatja la figura de Xosé F. Filgueira Valverde (Pontevedra 1906-1996).

 

La secció d’Estudis Gallecs i Portuguesos de la UB organitza diferents actes per celebrar-ho, entre els quals hi ha la mostra bibliogràfica dedicada a Filgueira Valverde, que us convidem a veure a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres.

 

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

   

 

 

 

 

 

 

 

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República a La Vanguardia

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República a La Vanguardia

 

 

 

El passat dia 7 de maig a la secció de Cultura del diari La Vanguardia, el crític literari i escriptor Julià Guillamon va publicar un article que portava per títol Què cal fer amb l'Arca?, on posava de manifest les dificultats de treballar amb l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues ARCA.

 

Diu Guillamon: El cas és que el sistema no és gens eficaç: les recerques no són precises, no trobes documents que saps segur que hi són, les descàrregues són molt lentes..., aquesta és una queixa que es repeteix sovint per part dels investigadors, que davant d'aquest fet, es desplacen al CRAI Biblioteca Pavelló de la República per consultar les publicacions en paper.

 

Diu també l'autor: En un dels meus darrers treballs hi ha més de cent pàgines dedicades a la revista Destino dels anys seixanta. Darrerament se n'han destruït molts exemplars. Les biblioteques consideren que si les revistes ja estan digitalitzades no cal guardar tant de paper. Però qualsevol persona que hagi llegit mai una revista en paper sap la importància de poder tocar, fullejar, passar pàgines endavant i endarrere. Sense la col·lecció de Destino, en paper, del CRAI Pavelló de la República no me n'hauria pas sortit.

 

Aquestes paraules donarien la raó a les biblioteques patrimonials que s'han resistit, al llarg d'aquests darrers anys, a desfer-se de col·leccions importants en paper davant les pressions del qui opinaven que si ja estaven digitalitzades no calia mantenir-les. Això potser serà factible en un futur però no pas en l'actualitat.

 

Julià  Guillamon feia menció també del CRAI Biblioteca Pavelló de la República en termes molt elogiosos citant fins i tot el nom de totes les persones que hi treballem. Un reconeixement sempre s'agraeix però encara més quan prové d'una persona que, en el món cultural, ha fet i fa recerca de primer nivell i ha treballat en moltíssims arxius i biblioteques d'arreu. Des d'aquí li donem les gràcies.