El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.

Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.

En aquesta exposició us ofereixen un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.

Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La podreu visitar des del 25 d’octubre fins al 20 de desembre de 2023 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, carrer Casanova 143, 08036 Barcelona.

L'horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 h i l'entrada és lliure.

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha renovat la subscripció a ARAS: Archive for Research in Archetypal Symbolism. ARAS és una base de dades que conté un arxiu pictòric i escrit d’imatges mitològiques, rituals i simbòliques de tot el món i totes les èpoques des del Paleolític fins al present.

Conté unes 18.000 imatges fotogràfiques, totes elles indexades i acompanyades d’una descripció que les situa en el seu context històric i geogràfic, comentaris acadèmics i una bibliografia amb lectures relacionades i un glossari de termes tècnics.

L’origen d'aquesta base de dades data de 1933, amb la recopilació d’il·lustracions originals d’artefactes simbòlics per part d’Olga Frobe-Kapteyn, que dirigia les reunions del Cercle Eranos al llac Maggiore de Suïssa, i que va ser continuada per Carl Gustav Jung.

L’arxiu ARAS està dissenyat i és utilitzat per una àmplia gamma d’usuaris que va des d’estudiants i acadèmics, artistes i dissenyadors fins a analistes i psicoterapeutes.

Trobareu l’accés al Cercabib >> ARAS: Archive for Research in Archetypal Symbolism.

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

Amb l’arribada del nou curs el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació presenta una novetat al Campus Torribera: un nou taulell d’atenció als usuaris.

L'objectiu del canvi és millorar l’atenció a l’usuari, ja que es tracta d’un taulell molt més obert i accessible que l’anterior, totalment pla i sense barreres ni desnivells, fet que facilita el préstec i la comunicació entre els usuaris i el personal.

Seguint la normativa vigent, un dels extrems del taulell està habilitat ergonòmicament per facilitar l'atenció a les persones amb mobilitat reduïda.

Així mateix, annexat a l’altre extrem, hi trobareu un expositor amb les novetats bibliogràfiques de cada mes.

Pel que fa a l’estètica, incorpora en la decoració el color verd distintiu del Campus de l’Alimentació de Torribera.

Des del pròxim 24 d’octubre fins al 25 de novembre de 2023 podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l’exposició itinerant Imatges de Cura. Voluntariat i Salut.

La trobareu ubicada prop de l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que involucra fins a 14 entitats socials de voluntariat en l’àmbit de la salut i que vol donar a conèixer les diferents formes del treball de cures que realitzen les persones voluntàries i les entitats socials en l’àmbit de la salut.

Una de les tasques més importants de les persones voluntàries i les entitats és la de proporcionar espais i moments de respir a les persones que cuiden familiars amb malalties o dependència.

Els objectius de l’exposició són:

• Dignificar i donar visibilitat al treball de cures, tant les que proporcionen les persones que cuiden familiars, com les que proporcionen les persones voluntàries
• Promoure la corresponsabilitat en el treball de cures, per tal que deixi de ser un àmbit altament feminitzat
• Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la tasca del voluntariat en salut
• Animar la ciutadania a involucrar-se en projectes de voluntariat en salut, tot evidenciant-ne el benefici emocional que en treuen tant les persones ateses com les persones cuidadores

L’exposició itinerant Esport, Indústria i Modernitat, es pot visitar fins al pròxim dia 12 de novembre de 2023 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

La mostra vol destacar l’estreta relació entre l’origen de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial .

L'espai expositiu comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil. Explica l’evolució social dels esports, una pràctica inicialment exclusiva de les classes benestants que es democratitza i es converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.

L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles perfectament conservats, com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

La visita a l'impressionant  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa es justifica per si mateixa, però amb aquesta exposició resulta encara més recomanable. 

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

Durant la setmana del 23 al 29 d’octubre se celebra la International Open Access Week 2023, amb el lema La comunitat davant la comercialització i des del CRAI de la Universitat de Barcelona ens en volem fer ressò, com cada any des del 2008, amb tot un seguit d’actuacions que podeu consultar a la pàgina Setmana de l’Accés Obert 2023 del web del CRAI.

El tema d'enguany ofereix una oportunitat per unir-se, actuar i conscienciar sobre la importància de la supervisió comunitària dels sistemes d'intercanvi de coneixement davant la priorització dels interessos comercials: la comercialització pot funcionar mai en suport de l'interès públic?

L'objectiu de la Setmana Internacional de l'Accés Obert és posar de manifest la necessitat d'assolir la visió original esbossada quan es va definir per primera vegada l'accés obert, el 2001: una vella tradició i una nova tecnologia han convergit per fer possible un bé públic sense precedents.

Prioritzar la comunitat per sobre de la comercialització per evitar l'extracció inequitativa de beneficis d'activitats científiques finançades amb fons públics, afavorir el suport als models de publicació no comercials i col·laboratius, i la publicació de models sense càrrecs de processament d'articles.

Més informació en aquesta entrada del Blog del CRAI de la Universitat de Barcelona

Amb motiu de la jornada Dona i religió ¿empoderament o discriminació?, que se celebra el 19 d’octubre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica amb documents sobre la matèria provinents del fons dels CRAI biblioteques de Dret, Pavelló de la República i Filosofia, Geografia i Història.

La selecció bibliogràfica ha estat supervisada per la Dra. Francisca Pérez Madrid i pretén complementar els aspectes tractats a la trobada.

Amb motiu del lliurament del Premi Nobel d'Economia de l'any 2023, el 9 d’octubre, el CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa us ofereix l’enllaç a la bibliografia dels llibres de la guardonada Claudia Goldin (Nova York, 1946), economista laboral.

El premi que ha rebut aquesta professora nord-americana de la Universitat de Harvard és el reconeixement als seus estudis sobre la infrarepresentació femenina i els menors salaris de les treballadores en el mercat laboral.

Goldin va proporcionar el primer relat complet dels ingressos de les dones i la seva participació en el mercat laboral al llarg dels segles. La seva investigació revela les causes de la bretxa de gènere: tot i que fa anys el motiu de la diferència entre homes i dones residia en el nivell d'educació i en les opcions ocupacionals, Goldin ha demostrat que, ara, la major part de la diferència d'ingressos té lloc en la mateixa ocupació, i que sorgeix en gran manera amb el naixement del primer fill.

Goldin és la tercera dona en obtenir aquest guardó, després de la francesa Esther Duflo (2019) i la també nord-americana Elinor Ostrom (2009), i la primera en obtenir-lo en solitari.