L’any 2021, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre una important donació de llibres. Es tracta de la Donació David Barrass que ja podeu trobar catalogada al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona. 

David Barras va ser professor de la University of East Anglia , especialista en història dels països mediterranis.

Durant l’etapa final del Franquisme, va passar alguns mesos a la ciutat de Barcelona fent recerca sobre els quàquers i altres temes relacionats amb l’ajuda que van rebre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.

En aquest període el professor va aprendre a parlar i a llegir en català i el vincle que va establir amb Catalunya va ser tan profund que, abans de morir, va fer palès el seu desig que la seva biblioteca particular passés a formar part dels fons de la Universitat de Barcelona.

Va deixar una gran varietat de llibres, gairebé tots escrits en anglès, sobre múltiples temàtiques però centrats principalment en la història de l’àmbit Mediterrani.

La seva vídua, Christine Minty, va complir la voluntat del seu marit i va enviar, des del Regne Unit, un carregament de caixes que vam rebre al Pavelló de la República. De mica en mica s’han anat obrint les caixes, seleccionant els títols pertinents, catalogant i classificant.

Una feina llarga que ha estat, però, molt satisfactòria perquè ens ha permès descobrir volums únics i incorporar més de sis-cents títols interessants al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Gràcies, professor Barrass; gràcies, Christine!

Aquests són alguns dels volums de la Donació Barrass:

El dijous 9 de novembre, dins del marc de les activitats organitzades pel CATClub de la Universitat de Barcelona, vam rebre la visita d’un grup d’estudiants Erasmus de diverses nacionalitats i ensenyaments.

El CATClub és un espai gestionat pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona amb l’objectiu de difondre activitats per facilitar la pràctica de la llengua catalana. És, per tant, un espai de trobada i internacionalització que forma part del programa d’acollida lingüística a la nostra universitat.

L’activitat, proposada per Francesc Massana Cabré, de l’Àrea de Dinamització dels Serveis Lingüístics, i presentada sota el nom: Visita al CRAI i cartoteca del Campus Raval, s’ha desenvolupat al llarg de diferents espais del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, tot visibilitzant documents que formen part de les nostres col·leccions especials i que no són d’accés públic.

La major part de la visita l’hem dedicada a la Cartoteca de Geografia, amb una mostra i explicació de les diferents tipologies de material cartogràfic, en especial mapes, plànols de ciutats, atles i fotografia aèria.

Molt contents d’haver liderat aquesta activitat que fomenta la llengua i la cultura del nostre país.

Un any més, el CRAI Biblioteca de Biologia celebra la temporada de bolets amb una mostra bibliogràfica de guies il·lustrades d’aquests fongs que trobareu a les instal·lacions del propi CRAI Biblioteca.

D’aquesta forma, el CRAI Biblioteca de Biologia complementa i acompanya l'exposició de bolets que la Facultat de Biologia organitza al vestíbul de l’edifici Margalef.

Visiteu ambdues mostres del 13 al 15 de novembre!

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

Sala SMART, SOCUB, Xarxes socials, Cercabib, Bibliografia recomanada, Zotero, Ordinadors portàtils, Dipòsit Digital… Quin CRAIcau d’informació!

L’intrèpid equip de becàries i becaris del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet ha acceptat el repte i s’ha posat a prova responent a un seguit de preguntes sobre els recursos i serveis que el CRAI ofereix als seus usuaris.

Hauran superat el repte el Samuel, l’Andrea, la Rosi, l’Àlex i l’Eric?

A partir del 10 de novembre publiquem al canal de Youtube i a les Xarxes Socials del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet un vídeo de la col·lecció Quin CRAIcau!!

No us ho perdeu!

Amb motiu de la celebració de la VI Jornada de comportament polític i opinió pública a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica sobre la matèria amb fons provinents dels CRAI biblioteques de Dret i d'Economia i Empresa.

Macarena Ares Abalde, professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i membre del Comitè científic i organitzador de la Jornada, ha estat l’encarregada de seleccionar les obres exposades, considerades cabdals en l'estudi del comportament polític i l'opinió pública.

La mostra complementa la Jornada i es podrà visitar fins dilluns 20 de novembre de 2023 a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret.

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus usuaris la subscripció a la base de dades Supplementum Epigraphicum Graecum (SEG) que recopila més de 100.000 entrades recentment publicades sobre inscripcions gregues i estudis sobre documents coneguts anteriorment, del segle VI aC al VIII dC.

Presenta el text grec original al complet i l’aparell crític de les inscripcions, incloent-hi noves lectures, interpretacions i estudis mencionant el seu text original.

La base de dades ofereix una cerca per facetes que permet als usuaris filtrar per període de temps, lloc d’origen, tema o tipus d’inscripció.

Aquest nou recurs en línia ha estat publicat per Brill, editorial neerlandesa fundada el 1683, especialitzada en Humanitats i Ciències Socials.

S'hi accedeix a través de la plataforma Scholarly Editions, especialitzada en textos antics.

Trobareu l’accés al Cercabib >> Supplementum Epigraphicum Graecum

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

• Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
• Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
• Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

El passat mes d’agost es van complir 135 anys de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), un dels sindicats majoritaris de l’Estat espanyol.

Concretament, va ser un 12 d’agost de 1888 a la ciutat de Barcelona. El principal fundador fou Pablo Iglesias, (1850 -1925), dirigent socialista espanyol, fundador també del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

En el marc dels actes de commemoració d’aquest 135è aniversari de la UGT, el passat mes de setembre es va inaugurar, a l’Espai 1888 de la seu del sindicat a Barcelona, l’exposició permanent sobre la història de l’organització.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, van ser els encarregats d’inaugurar la mostra. A l’acte hi va participar també una representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Aquest nou espai inclou l’exposició permanent sobre la història de l’organització, comissariada per l’historiador Antonio Rodríguez, sota la direcció i revisió històrica de Josep Antoni Pozo. Un espai que pretén retre homenatge a la llarga història del sindicat i recuperar la memòria històrica de la lluita dels treballadors per als drets laborals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit força material per aquesta mostra que prové tant de la biblioteca (llibres, fulletons i revistes) com de l‘arxiu (cartells, documentació, material divers, etc.).

Aquí en teniu uns quants exemples.