Exposicions virtuals

Qui va ser Homer? Es diu que Homer era un aede cec que, en temps immemorials, va compondre la Ilíada i l’Odissea. Però Homer és també la veu d’una tradició literària grega transmesa oralment entre el segon i el primer mil·lenni aC. Homer és, alhora, el dolor de la guerra i el desig del retorn. Homer és antic i, al mateix temps, com tots els clàssics, actual.

 

Ningú no podria negar la fascinació i l’encís que la guerra de Troia o les penúries d’Odisseu susciten als lectors d’ahir i avui, perquè Homer uneix, al llarg dels segles, unes experiències comunes i una reflexió sobre la nostra dissortada condició humana. És per aquest motiu que res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.

 

En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hem volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019. Alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat aquesta exposició virtual, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició. Amb tot això, us animem a llegir -novament o per primera vegada- Homer!

Tot i que la Teoria de jocs s'associa a l'Economia o a la Matemàtica, aquest coneixement es fa servir en moltes decisions que, a petita o gran escala, es prenen en el nostre dia a dia: en concursos, en decisions empresarials, polítiques, econòmiques, etc. Això és perquè la Teoria de jocs estudia que per tenir èxit en la presa d'una decisió cal tenir en compte les decisions preses per la resta d'individus que hi intervenen.

 

Així, davant les diverses situacions i escenaris que vivim actualment, com per exemple eleccions, estratègies polítiques, guerres, ús de les xarxes socials, negociacions, previsions econòmiques, relacions internacionals, etc., el CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ha preparat aquesta exposició, física i virtual, que permet una aproximació a aquesta teoria tan present i alhora poc coneguda pel públic en general.

 

Des del 18 de març fins a finals de maig podeu visitar l'exposició física al vestíbul del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa Recerca

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República commemora el 40è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l'estat espanyol amb una selecció de material dels seus fons.

Al món de la publicitat la imatge de la dona és ben visible, però quina imatge és aquesta? A través del fons del CRAI Belles Arts volem fer un petit repàs de la imatge de la dona a la publicitat al segle XX i al començament del nou mil·leni. Quins rols se’ns assignen? Reflecteix aquesta imatge la diversitat, en tots els seus aspectes o es tracta de reproduir models irreals? Què és millor en publicitat, mostrar la realitat o crear un somni?

 

És cert que s’ha recorregut un camí important i anuncis publicitaris de no fa pas tant avui en dia serien impensables, però encara queda molt per fer, també en aquest àmbit.

 

Amb aquesta exposició pretenem fer reflexionar, alimentar l’esperit crític, admirar, animar a continuar lluitant i també, per què no?, fer riure.

 

CRAI Belles Arts, 8 de març del 2019

Imatge: "Dona ensenyant geometria", caplletra d'una traducció, de l'àrab al llatí (segle XII), dels Elements d'Euclides, dipositada a la British Library. Imatge de domini públic.

Actualització 2019

L'any 2014, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, vam exposar una mostra d’obres publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, emmarcada dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), es complementava amb aquest recurs virtual.

 

La mostra traçava el perfil acadèmic de les professores de la Facultat en actiu durant el curs 2013-2014 i, a la vegada, volia homenatjar les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí.

 

Enguany (2019) i coincidint amb les dues mostres que s'exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s'han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s'hi han anat incorporant.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic

L’exposició "D'Orient a Occident" pretén ser una aproximació als coneixements d’uns territoris remots que diferents pobles d’Europa somiaren i exploraren, connectant, així, les quatre parts del món. L’interès pels mons llunyans és ben evident en els fons conventuals, especialment per la tasca missionera dels frares, però també per l’atractiu general que suscitaven totes les informacions que provenien de terres remotes durant l’edat moderna.

   This commemorative exhibition of the Transatlantic University Cruise of 1934, organized by the Universitat de Barcelona (Autònoma, at the time) presents diaries, letters, pictures, menus, musical programmes, telegrams and passenger lists that constitute the essence of a journey that never before had been studied and presented to the public. The documents, the majority of them unpublished, allow us to witness the arrangements for the Cruise, and to build a picture of the life aboard the liner Marqués de Comillas. We will be able to join our travellers during their visits, and we will share their thoughts on the return and the launching of new projects. Ultimately, this exhibition makes us delve deep into a way of conceiving education and learning that may become an essential point of reference for the University and for today's society.

   En aquesta exposició commemorativa del Creuer Universitari Transatlàntic del 1934, organitzat per la Universitat de Barcelona (llavors Autònoma), es presenten diaris, cartes, fotografies, menús, programes musicals, telegrames o llistats de passatgers que constitueixen l’essència d’un viatge que mai, fins ara, havia estat estudiat i presentat al públic. Els documents, inèdits en la seva majoria, permeten veure els preparatius del Creuer, fer-se càrrec de la vida a bord del “Marqués de Comillas”, acompanyar els viatgers en els ports visitats i compartir les impressions de la tornada, així com la posada en marxa de nous projectes. En definitiva, aquesta mostra permet endinsar-se en una manera de concebre l’ensenyament i l’aprenentatge que pot esdevenir un referent essencial per a la Universitat i la societat d’avui.
   En esta exposición conmemorativa del Crucero Universitario Transatlántico de 1934, organizado por la Universidad de Barcelona (por aquel entonces Autónoma), se presentan diarios, cartas, fotografías, menús, programas musicales, telegramas o listados de pasajeros que constituyen la esencia de un viaje que nunca, hasta ahora, se había estudiado y presentado al público. Los documentos, inéditos en su mayoría, permiten ver los preparativos del Crucero, hacerse una idea de la vida a bordo del “Marqués de Comillas”, acompañar a los viajeros en los puertos visitados y compartir las impresiones de la vuelta, así como la puesta en marcha de nuevos proyectos. En definitiva, esta muestra permite adentrarse en una manera de concebir la enseñanza y el aprendizaje que puede convertirse en un referente esencial para la Universidad y la sociedad de hoy en día.