Gravats

Acaba d'arribar al CRAI de la UB un donatiu ben especial d'Enciclopèdia Art: L'Art del gravat català.

En aquesta obra, i sota la direcció del prestigiós galerista Artur Ramon, alguns dels principals especialistes de cada època repassen la història del gravat a casa nostra, gravat entès en un sentit ampli, des dels primers gravats en fusta del Renaixement fins a les creacions contemporànies lligades a la irrupció de la impressió digital.

L'Art del gravat català presenta un compendi de més de 200 gravats dels autors més destacats en la història del gravat català -ordenats cronològicament al llarg de 6 capítols- reproduïts amb una qualitat i fidelitat excel·lents, 140 dels quals són en gran format. Trobem obres dels universals Miró, Picasso, Dalí i Tàpies, al costat d'especialistes en aquesta disciplina com Moles, Pla, Barbarà, Sunyer, Nogués, Brossa, Guinovart, Ràfols-Casamada o els més actuals Barceló i Plensa. Sorprèn, a més, l’original i innovador estoig faristol per poder llegir i gaudir de l'obra amb la màxima comoditat, com es pot observar en aquest vídeo.

Agraïm públicament a Enciclopèdia Catalana l’aportació d’aquesta valuosa obra per a la nostra comunitat universitària, que trobareu disponible al CRAI Biblioteca de Belles Arts.

Ens plau especialment fer-nos ressò ja que, més enllà de la seva palesa excepcionalitat, s’hi reprodueix un dels gravats pertanyents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, concretament el de Miquel Sorelló, segons dibuix de Pompeo Batoni d’un baix relleu romà, Antínous (conegut com l’Antínous Albani). Un gravat amb burí pertanyent a l’obra Collectanea antiquitatum Romanarum, publicada a Roma el 1736, que conté 104 fulls de làmines de més d'una desena de gravadors.

Aprofitem per recordar-vos que el CRAI Biblioteca de Reserva compta amb una col·lecció de més de 8.000 gravats!

Trobareu tota la informació relativa a aquesta col·lecció al nostre Fons antic de Reserva: Gravats.

El CRAI Biblioteca de Biologia presenta una mostra dels gravats de l’obra Laurographia [entre 1803 i 1804], de J. Pavon.

Els gravats exposats formen part d’un conjunt de 28 làmines que representen 29 espècies del gènere “Laurus” que havien de formar part del IV volum de la Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones plantarum peruvianarum, et chilensium, secundum systema linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis, 1798-1802.

Segons Miguel Colmeiro, a La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana, de 1858, pàgina 46 “... . el texto y las láminas de la monografia de los laureles son fragmentos del tomo IV de La Flora peruviana, et chilensis..., que permanece inédito”.

Als fulls de les làmines apareixen diferents dibuixants i gravadors, com per exemple: Isidro Gálvez, F.M. Torre, F. Suria, F. Pulgar, J. Querol, E. Alvarez, P.N. Gascó, G. Orejón, J.M. Vega, V. Rodríguez, F. Panfil, J. Brunete i V.P. Pérez.

Podeu visitar l'exposició al CRAI Biblioteca de Biologia, del 13 de gener al 29 de febrer del 2020.

La preocupació per la preservació dels documents és tan antiga com la seva pròpia existència i, per aquest motiu, sovint trobem petites restauracions, moltes vegades trossos menuts de paper adherits amb diferents tipus de coles –en funció de l’època-, i que amb el temps s’han anat oxidant, provocant taques i tensions. Gràcies a aquestes antigues restauracions s’han conservat moltes obres, que d’altra manera es trobarien ara incompletes. Però aquestes petites reparacions no sempre es van fer amb el material adient –com per exemple emprant paper de seda- o seguint criteris preestablerts, fet que acaba generant més d’una sorpresa al moment de la seva restauració.

Aquest seria el cas d’un dels nostres gravats Aspecto del Real Palacio de Madrid y sv plaza, como estuvo el dia 4 de marzo de 1704 en que el Rey catholico n[uest]ro señor D. Phelipe Qvinto saliò a la campaña de Portvgal que forma part de la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, consultable a través de la Memòria Digital de Catalunya. Fa uns mesos es va decidir procedir a la restauració de la làmina. L’equip del Taller de Restauració del CRAI van poder comprovar com el gravat havia estat encolat al full imprès amb una capa de gelatina animal que havia traspassat el paper, però no el gravat. En el procés de restauració, es va separar el document imprès i es va eliminar la capa d’adhesiu, la qual cosa ha permès conservar per separat ambdós documents.

La sorpresa ha estat descobrir que el document sobre el qual es va decidir enganxar el gravat per evitar el seu deteriorament, i que el en seu moment es va considerar que no tenia cap mena de valor, ha resultat ser un important document administratiu de principis del segle XIX. Aquest document també s’ha restaurat, retirant l’excés de cola, reintegrant les tires marginals a l’original, reparant els esquinçaments i consolidant el suport, obtenint així un “nou” document del segle XIX que hem incorporat al nostre fons de material gràfic i que ja és accessible a través de la col·lecció d‘Història de la medicina del BiPaDi.

Al Blog de Reserva, podeu llegir la història completa d'aquests dos documents i la seva restauració.

Us ho recomanem!

Durant aquests darrers mesos s’han catalogat i digitalitzat 100 gravats en làmines soltes pertanyents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, integrada per més de 8.000 gravats datats des del segle XVI fins al segle XIX.

Aquests gravats s'han integrat a la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)  de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), on amb aquesta nova incorporació s'hi poden consultar 1.627 gravats. Cada imatge va acompanyada d’una fitxa descriptiva que conté l’enllaç permanent al registre del gravat al catàleg del CRAI de la Universitat.

Bona part d’aquests gravats catalogats darrerament són litografies, tècnica artística que apareix a Europa en els darrers anys del segle XVIII, en un espai presidit fins aleshores per la xilografia i la calcografia. En aquestes làmines hi són representats un bon nombre dels gravadors i dibuixants que treballaren a l’estat espanyol durant el segle XIX, on es va difondre aquesta nova tècnica a partir de 1815. També s’han catalogat algunes calcografies amb aiguafort o burí.

Esperem seguir treballant en aquesta línia, amb la intenció de descriure i donar a conèixer totalment aquest notable fons, una mostra de l’art del gravat a Europa al llarg de quatre segles.

Trobareu tota la informació sobre la nostra col·lecció de Gravats al Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Reserva > Gravats.