Fons antic: gravats

 

Els gravats en làmines soltes més antics daten de la segona meitat del segle XVI, i els més moderns de la primera meitat del segle XX. Són d’àmbit tant espanyol com europeu, i les principals tècniques -xilografia, calcografia i litografia-, hi són ben representades. Una majoria provenen d’un donatiu que la Biblioteca Nacional d’Espanya va fer a la Universitat de Barcelona l’any 1887.

 

La col·lecció

La col·lecció consta de més d'11.270 estampes en làmines soltes. Les més antigues daten de la segona meitat del segle XVI, i les més modernes de la primera meitat del XX, d’àmbit tant espanyol com europeu, i les principals tècniques hi són ben representades.

Una majoria provenen d’un donatiu que la Biblioteca Nacional d’Espanya va fer a la Universitat de Barcelona l’any 1887. Segons la memòria d’aquesta institució madrilenya del mateix any es varen donar 213 duplicats i 5.402 estampes, sense especificació de més detalls. Una característica d’aquests gravats és que tenen un segell amb la inscripció “Biblioteca Nacional enajenado”. A més, alguns mostren també el segell referent a la procedència anterior: “Colección del Sr. Dn. V. Carderera adquirida por el gobierno en 1867”.

També tenim constància d’un donatiu de la Calcografía Nacional a la nostra biblioteca l’any 1881, però en aquest cas no disposem de cap xifra referent al volum de làmines que va representar ni cap més indicació.

Els gravats tenen una signatura topogràfica formada per diferents elements que reflecteixen l’ordre com estan organitzats: mesura (indicada per una lletra), origen (espanyol o estranger), segle, nom del gravador i finalment número de registre.

 

Catàlegs

 

Exposicions virtuals

 

Enllaços d'interès

 

Si vols saber com citar el fons antic i utilitzar les imatges del CRAI Biblioteca de Fons Antic en els teus treballs acadèmics, accedeix al recurs El fons antic als treballs acadèmics: algunes recomanacions.