Partitures

⚠️ 0

Descripció
Partitures

El CRAI Biblioteca de Fons Antic conserva una important col·lecció musical que classifiquem en tres seccions, corresponents a les respectives col·leccions especials: Partitures, Tractats i mètodes musicals i Llibrets de música.  

Partitures es caracteritza per la seva heterogeneïtat. Per una banda, inclou tant manuscrits com impresos, i per l'altra, tant els volums íntegres de partitura com els que n'inclouen alguna part. També està en procés la inclusió dels fragments de notació musical —manuscrita o, més rarament, impresa— en elements de les enquadernacions, com cobertes, reforços de llom i fulls de guarda.

Cronològicament, abracen tant el fons fins a 1820, com el fons manuscrit posterior a aquesta data. Els documents més antics corresponen a còdexs medievals i els més moderns a manuscrits miscel·lanis de finals del segle XIX.  

En la descripció del catàleg, s'indica en nota el tipus de notació (neumàtica, quadrada, mensural o moderna) i en les matèries, si es tracta de música litúrgica o profana, així com altra informació sobre la naturalesa de les composicions. En el llistat de resultats, es mostra destacada la tipologia de cada document: “Partitura” o “Partitura manuscrita” per als documents íntegrament de música, o “Llibre” o “Manuscrit” per als impresos o manuscrits que inclouen fragments amb partitures.

De moment, la col·lecció es focalitza en CRAI Biblioteca de Fons Antic, tot i que la intenció és incorporar-hi patrimoni musical d'altres biblioteques.

La tasca d'estudi i descripció del fons musical de la UB ve impulsada pel Grup per a l'Estudi del Patrimoni Musical (GEPAM), constituït l'any 2022 per professionals del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, investigadors de l'àrea de Musicologia del CSIC, i professors i investigadors d'Història de la Música del Departament d'Història de l'Art de la UB. L'objectiu del grup és l'estudi i recuperació del patrimoni musical històric amb vista a contribuir a la transferència i difusió del seu coneixement a la societat, sempre des de la base d’un estudi pluridisciplinari i transversal. 

Més informació
  • Brugarolas Bonet, Oriol i Ezquerro Esteban, Antonio. (2024). «El paisaje sonoro urbano de la Barcelona del siglo XVIII a través del fondo de música de la Universitat de Barcelona», Matèria. Revista Internacional d'Art, 23, pàgs. 79-105.
  • Casademunt i Fiol, Sergi. (2022). Motets de Francesc Valls (1671-1747). Barcelona: Dínsic.  
  • CSUC. CORA. (2026). Repositori de Dades de Recerca. Estudi i recuperación del Patrimoni musical.
  • CRAI Biblioteca de Fons Antic. (2022). Acords sacres i profans. El fons antic de música de la Universitat de Barcelona.
  • Ezquerro Esteban, Antonio; Brugarolas Bonet, Oriol; Artigas Pina, Javier (eds.). (2025). Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida i Edicions de la Universitat de Barcelona. Consonantia; 4.
  • Ezquerro Esteban, Antonio; Brugarolas Bonet, Oriol; Cuscó Clarasó, Joan; Álvarez Escandell, Carmen; Grande Escosa; Manuel (eds.). (2024). «Harmonia mundi»: del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. Consonantia digital; 1.
  • Puentes-Blanco, Andrea. (2017). “Libros impresos de polifonía en la Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona: ediciones desconocidas de Giovanni Pierluigi da Palestrina y Gioseppe Caimo en el contexto de la Barcelona de finales del siglo XVI”. Revista de Musicología, 40/1.
  • Universitat de Barcelona. (2026). Patrimoni musical.
  • Universitat de Barcelona. Dipòsit Digital. (2026). Grup de Recerca Música, Tecnologia i Pensament.