Exposicions

El passat 20 de novembre es va inaugurar al Castell de Montjuic l'exposició Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), que parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

L'exposició pretén apropar a la ciutadania, mitjançant fotografies i documents de l'època, un episodi oblidat i força desconegut, de la història local: aquells anys quan una capital revolucionària va esdevenir una gran ciutat franquista. Una època en què nazis i feixistes podien formar part, amb total impunitat, de l'espai públic barceloní, des del 26 de gener de 1939 fins a la derrota de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

La caiguda de Barcelona a mans franquistes el 26 de gener de 1939 va posar punt i final a tres anys de Guerra Civil espanyola. L'ocupació de l'espai públic barceloní amb esvàstiques i actes feixistes s'explica gràcies a la complicitat evident de les autoritats locals i provincials, que van articular una xarxa de simpaties i reconeixements mutus entre els règims de Hitler, Mussolini i Franco. L'entusiasme per la nova Europa de l'Alemanya nazi i les promeses de futur del règim feixista italià es desplegaven amb una operació d'imatge contundent.

Heinrich Himmler, el gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i una llarga llista d'autoritats i delegacions italianes i alemanyes van visitar Barcelona i van ocupar simbòlicament els principals edificis de la ciutat: Ajuntament, Parlament de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Universitat de Barcelona, Teatre Tívoli, etc. Les activitats organitzades es posaren al servei del triomfalisme ideològic del règim: exhibicions esportives, actuacions musicals, conferències i exposicions. Barcelona havia entrat en el sistema europeu nazi-feixista com ho havia fet l'Espanya de Franco.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de diversos exemplars de monografies iguals a les exposades al Paraninf de la Universitat de Barcelona el febrer de 1941 a l'Exposición del Libro Alemán.

La mostra l'organitza l'Institut de Cultura de Barcelona i està comissariada per Mireia Capdevila (Fundació Carles Pi i Sunyer) i Núria Iceta (L’Avenç).

Es podrà visitar fins al 12 de febrer de 2018.

“Dicen que hay tierras al este donde se trabaja y pagan… Hacia el oeste el Moncayo como un dios que ya no ampara”. Aquesta és la lletra que cantava  José Antonio Labordeta a la cançó Aragón  i serveix per donar nom a l’exposició Dicen que hay tierras al Este. Vínculos históricos entre Aragón y Catalunya. Siglos XVIII-XX que repassa els vincles històrics entre Aragó i Catalunya amb l’objectiu de promoure el coneixement de les relacions entre ambdues comunitats des de la perspectiva històrica, econòmica i cultural. Abarca un recorregut cronologic que va desde el segle XVIII quan van quedar enterrats alguns anhels de la il·lustració aragonesa en el mediterrani fins al segle XX.

La mostra, que es pot visitar al Palau de Sástago i està organitzada pel Govern i la Diputació Provincial de Saragossa, es va inaugurar el passat dia 19 d’octubre amb l’actuació de Joan Manuel Serrat interpretant “Cançó de Bressol”.

Historiadors aragonesos i catalans han dissenyat un recorregut que es desplega a través de 12 àmbits temàtics com són, entre d’altres: la  història de l’emigració, el naixement de la consciència aragonesa a Catalunya, els pintors, escultors i músics aragonesos a Catalunya o el patrimoni cultural i lingüístic de la Franja Oriental.

En total, 65 entitats i col·leccionistes han prestat obres i material que mostren el patrimoni industrial, artístic i documental d’amdues terres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió del cartell de Ramon Martín Durbán que porta per títol Ajut permanent a Madrid… editat   l’any 1937.

La Revolució Soviètica, l’any 1917, ha estat un dels esdeveniments més importants del segle XX, com també ho va ser la desintegració de la Unió Soviètica set dècades més tard.

Enguany ha estat el centenari de la Revolució d'Octubre, que segons el calendari julià va ser el darrer 25 d'octubre, i segons el gregorià el 7 de novembre. És per aquest motiu que el Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Facultat d'Economia i Empresa organitza un seguit d'actes entre els quals s'inclouen dues exposicions bibliogràfiques amb materials del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la col·laboració del CRAI Unitat de Docència.

L’exposició 1917-2017. Revolució Russa del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa es podrà visitar del 7 de novembre al 22 de desembre de 2017 a dos indrets: la secció de 1917 a 1945 al vestíbul de la Facultat d'Economia i Empresa (Av. Diagonal 690), i la secció de 1945 a 2017 al vestíbul del CRAI Biblioteca.

També podeu veure l’exposició 1917-2017. Revolució Russa en format virtual al web del CRAI > exposicions virtuals > Economia i Empresa > 1917-2017. Revolució Russa, on trobareu tota la bibliografia i més informació sobre el tema.

Aquest mes de novembre, l’Ateneu Barcelonès ha iniciat un nou cicle sobre la Revolució Russa amb motiu del centenari d’aquest esdeveniment que va canviar el curs de la història. Dins els actes es podrà veure, a la porta d’accés públic d’aquesta institució, l’exposició que porta per títol Les llums de Rússia i l’Ateneu: la fascinació catalana per la Revolució d’Octubre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la cessió de quatre cartells:

• Ciutadans adheriu-vos a l’homenatge a la URSS en el seu XXè. aniversari,  

• Nuestras costas seran defendidas por nuestros bravos marinos  editat per la CNT  

• Tchapaief, el guerrillero rojo

• Obreros, campesinos, soldados, intelectuales: reforzad las filas del Partido Comunista aquests dos darrers del gran cartellista valencià Josep Renau.

També s'ha reproduït la coberta de l’edició de La Caballería Roja: narraciones históricas d’Isaak Bábel publicada l’any 1934 i un segell de la col·lecció Associación de Amigos de la Union Soviética amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista que podeu veure al Pinterest del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Amb motiu del 20è aniversari de la mort de H. J. Eysenck el CRAI Biblioteca de Mundet i el Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB han preparat una exposició centrada en la figura del psicòleg científic més citat del segle XX, i el segon psicòleg amb més cites després de Freud. La seva magna obra va representar un impuls en moltes àrees de la psicologia, des de les àrees més bàsiques, com la personalitat, fins a àrees més aplicades, com la psicologia clínica. Gràcies a ell sabem quina és l’estructura bàsica de la personalitat.

Es tracta de la reedició de l'exposició que va tenir lloc en el marc de la primavera de la llengua i que en aquesta ocasió s'acompanya d'una versió virtual.

Tant a l'exposició física com a la virtual, dins de la bibliografia —presentada mitjançant codis QR— s'ha "infiltrat" alguna obra que no és de l'autor però té relació amb el contingut de la mostra. Entre els visitants que localitzin alguna de les obres indicant la relació amb l'exposició, se sortejarà un val de 50 Euros per gastar a la copisteria del Campus de Mundet.

L'exposició física es podrà visitar al CRAI Biblioteca de Mundet del 2 al 30 de novembre.

Podeu accedir a l'exposició virtual des del web del CRAI > Exposicions virtuals > Campus de Mundet > H. J. Eysenck i la trinagulació de la personalitat

A partir del proper 16 de novembre i fins al 25 de febrer del 2018, el CRAI Biblioteca de Reserva presenta una selecció dels seus llibres més preciosos a la sala d’exposicions del vestíbul del Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició Els plaers de mirar. Tresors bibliogràfics de la Universitat de Barcelona és una mostra de 40 llibres dels 65 que apareixen a la publicació Els Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, aparegut al setembre de l'any passat.

Es presenten dos itineraris paral·lels, un pels llibres organitzats en set àmbits temàtics i un altre de caire temàtic, que es completen amb un espai dedicat al CRAI dividit en dues seccions. La primera per al Taller de Restauració, amb vitrina i vídeo propi, i la segona dedicada al CRAI Biblioteca de Reserva, amb una presentació virtual sobre la seva naturalesa i tasques.

També hi podreu veure un facsímil amb una tria d’imatges de les obres de la publicació Els Tresors de la Universitat de Barcelona, que no hi han tingut cabuda, i el recorregut finalitza amb l’exhibició d’un exemplar de la mateixa publicació que ha donat origen a aquesta iniciativa.

Properament anunciarem les visites guiades que s’hi faran i la proposta de tallers paral·lels.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Reserva.

L'exposició fotogràfica Els camins de Mundet. Un recorregut per la història del campus, realitzada amb motiu del 60è aniversari de la inauguració de les Llars Anna Gironella de Mundet (vegeu la notícia del 18 d'octubre de 2017), es prorroga fins al 30 de novembre de 2017.

Podeu visitar la mostra al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939) és una exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Arnau González i Vilalta.

La mostra explica com, en un moment determinat de la Guerra Civil, alguns països europeus van creure que Catalunya proclamaria la independència. Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una república catalana independent.

Els diplomàtics van expressar aquesta idea desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, Hitler, al govern francès o al Foreign Office britànic. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d’una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes. Catalunya era gairebé independent de facto i havia sobrepassat les atribucions l’Estatut del 32. Alhora estava en pugna amb el govern republicà de l’Estat i els governants catalans no van voler o no es van atrevir a anar més enllà.

La nova exposició del Memorial Democràtic és una proposta per descobrir una suma sorprenent de circumstàncies que marcaren la nostra història. Ho fa a partir de l’estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

Com va anunciar fa pocs dies el CRAI Biblioteca de Dret (vegeu notícia del 9/9/2017), el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de diversos cartells com ara:

CNT-FAI. 20 noviembre 1936: ¿te acuerdas de esta fecha compañero? 

Defensar Madrid és defensar Catalunya ,

[Sobre la llibertat a Catalunya]

L’exposició es complementa amb l’edició d’un llibre coordinat pel mateix Arnau Gonzàlez i Vilalta, on hi participen també el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal; el catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, Xosé Manoel Núñez Seixas; el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Puigsech.

La mostra es pot visitar fins al 2 de març de 2018. 

Horaris: de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h / dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h / diumenges: de 10 a 14 h

Dimecres, 18 d'octubre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Irving Langmuir i concretament al naixement fa just 100 anys de la moderna Ciència de Superfícies. La nova exposició es podrà visitar durant tot el curs 2017-2018.

Durant l’acte, presidit per la Vicerectora de docència i ordenació acadèmica, Dra. Amèlia Díaz, el Dr. Miguel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada, va dictar la conferència Langmuir, un científico americano. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932, pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents, i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on la Dra. Amèlia Díaz va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano en format PDF.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

Des del 30 d’octubre al 5 de novembre, continua al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història l’exposició Petrograd 1917 Barcelona . 

Realitzada per La Fundació Cipriano García - CCOO de Catalunya i exposada a la Facultat de Geografia i Història durant el Congrés d'història del Centenari de la Revolució Russa (1917-2017), ara teniu l’oportunitat de visitar-la al CRAI Biblioteca, juntament amb l’exposició bibliogràfica La Revolució Russa de 1917, inaugurada el dia 16 d'octubre.

No us perdeu Petrograd 1917 Barcelona que només es podrà visitar fins diumenge 5 de novembre!