Exposicions

l'Ateneu Popular 9 Barris atresora una història en què ha estat determinant la relació entre l'activisme social, cultural i artístic, amb un particular model de gestió comunitària, estretament vinculat amb la història recent de Barcelona.

En el marc del Projecte de memòria de l'Ateneu 9 Barris, el treball d'arxiu desenvolupat, juntament amb entrevistes i tallers d'història, ha donat com a resultat un catàleg, un arxiu virtual i una exposició, actualment al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

Podeu visitar aquesta interessant exposició fins al 19 de desembre de 2018 al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

Des del SEPC Mundet s'ha propiciat l’espai per elaborar un mural amb el títol VIOLÈNCIA TAMBÉ ÉS… per tal que les estudiants del Campus de Mundet puguin expressar les situacions de violència de gènere que pateixen cada dia.

Aquest mural, emmarcat en la diada feminista del 25N, neix de la resistència feminista necessària per combatre la violència masclista.

Per continuar reivindicant la lluita feminista, el mural estarà exposat fins al dia 30 de novembre de 2018 al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

Si passeu per l'Ateneu Barcelonès ja podeu visitar l'exposició Veus de la Transició, que ocupa el vestíbul de l'edifici i està comissariada per Xavier Carmaniu.

Durant els anys de la Transició l’Ateneu Barcelonès esdevé motor i altaveu dels fets que succeeixen a la ciutat i al país. Un escenari de debat, que a partir de 1975, va enregistrar les seves conferències en cintes magnetofòniques.

Dimecres, 7 de novembre de 2018, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió el centenari de la concessió del premi Nobel al controvertit químic alemany Fritz Haber. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, el Dr. Joaquin Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC a Madrid, va dictar la conferència Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química,  Sra. Isabel Parés.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial. L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. Però el mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 l'exposició que s'acaba d'inaugurar i que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano, així com la presentació del Dr. Pérez Pariente.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

En el marc dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre a Amposta, el passat 25 d'octubre es va inaugurar al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició:

L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals.

La mostra ha estat produïda pel propi Museu de les Terres de l’Ebre d'Amposta i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta.

La nostra companya Lourdes Prades del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat la comissària de la mostra i també l'autora del contingut textual dels panells exposats.

L'exposició s'organitza en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d'arxiu i de cartells.

La mostra es podrà veure a Amposta fins al dia 25 de novembre de 2018 i després anirà itinerant per altres espais de memòria de Catalunya. Us n'anirem informant.

Amb motiu del centenari de la fi d’aquest conflicte, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i el CRAI Biblioteca de Belles Arts han preparat l’exposició La Primera Guerra Mundial. Centenari de la fi del conflicte (1918-2018).

Dues exposicions simultànies a cadascun dels CRAI Biblioteques on es destaquen les temàtiques relacionades amb els respectius fons i la Primera Guerra Mundial.

Aquest conflicte va representar un esdeveniment cabdal que va posar fi abruptament a la Belle Époque, va fer caure alguns dels paradigmes en què se sostenia el predomini europeu i va marcar, a parer d’historiadors com Eric Hobsbawm, l’inici del segle XX, un segle amb un caràcter bipolar, extrem i contradictori. Una devastació material inèdita, la pèrdua de més de 10 milions de vides humanes, el declivi del poder d’Europa al món, la configuració d’un mapa europeu nou fonamentat en el principi de les nacionalitats i un nou paper de les dones en la societat van ser algunes de les conseqüències de la Gran Guerra.   

Al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història hi trobareu quatre expositors amb obres historiogràfiques, bibliografia sobre la incidència de la guerra a l’Espanya i la Catalunya neutrals, llibres sobre els tractats de pau, i un apartat amb documents cartogràfics que reflecteixen els canvis territorials que van tenir lloc acabada la guerra.

Al CRAI Biblioteca de Belles Arts hi trobareu una selecció de pel·lícules i llibres d’art vinculats a la Gran Guerra i l’impacte deshumanitzador que va causar en tota una generació d’artistes.

Les dues exposicions es podran visitar des del 12 de novembre de 2018 al 18 de gener de 2019. També podeu consultar la mostra en format virtual.

 

El passat 23 d'octubre de 2018 es va inaugurar a la Sala d'exposicions Ca la Vila de Llíria l'exposició Aeròdroms valencians durant la Guerra Civil espanyola.

La mostra l'organitza la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València i està comissariada per Manuel Carreres Rodríguez.

Durant la Guerra Civil espanyola l'aviació es va conformar com un dels elements més importants per declinar la balança cap a un bàndol o cap a l'altre. Davant d'aquesta situació i donada la insuficiència d'infraestructures existents, es van anar construint una sèrie d'aeròdroms per tota la geografia espanyola. Per a una organització més efectiva, el territori fidel a la República va ser dividit en set regions aèries, les quals alhora estaven subdividides en sectors. El territori valencià quedà inclòs dins la 4ª Regió Aèria i un sector de la 7ª (corresponent a la Plana d'Utiel-Requena), on s'instal·laren prop de quaranta camps d'aviació. La funció d'aquests camps va ser, principalment, la de servir de base per a l'aviació que defensava les infraestructures i ciutats costaneres, front als atacs de l'aviació sublevada provinent de les Balears, i donar suport als fronts més propers, com el de Terol, el de Llevant i el de l'Ebre.

La mostra te com a finalitat presentar aquestes infraestructures aeroportuàries en el context de la Guerra Civil: donar una visió dels propis aeròdroms amb els elements que els componien, els aparells i personal; la producció cartogràfica i fotogràfica; la guerra des de l'aire amb  les batalles i bombardejos; així com la cultura, l'art i la memòria que els envolta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de nombroses imatges digitals especialment diversos cartells que es presenten reproduïts, alguns són:

• Por un sindicato fuerte y poderoso de aeronáutica
• Victoria, hoy más que nunca
• 7 mesos de guerra! : Exposició antifeixista
• A nuestra aviación : gesta heroica de "La Gloriosa"
• Per a aixafar el feixisme ingresseu a l'aviació

L'exposició es pot visitar fins al 30 de novembre de 2018. Us recomanem que verifiqueu l'horari de visita perquè no coincideixen les diverses fonts.
 

El maig del 2017 el CRAI Biblioteca de Reserva va celebrar la tasca duta a terme sobre els antics posseïdors del seu fons organitzant la mostra Biblioteques retrobades, la primera d’una sèrie pensada per donar a conèixer un aspecte del llibre antic que ens interessa molt especialment. Aquest mes de novembre aprofitem l’excel·lent pretext de la commemoració del tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases i Ros per exposar una selecció de llibres procedents de la seva col·lecció i conservats al nostre CRAI Biblioteca.

El CRAI Biblioteca de Reserva custodia vora de cinc-centes edicions en prop de set-cents volums procedents d’aquesta rica col·lecció, arribades a la Universitat el 1835 entre els fons desamortitzats del Convent de Santa Caterina de la nostra ciutat.

L’exposició s’articula en sis àmbits: Erudició i acadèmies, Rei i regne en conflicte, Política internacional, Història de la Corona d’Aragó, Grand tour i Un món més gran. Amb aquestes categories, la seva comissària, la historiadora Mercè Gras Casanovas, ha volgut mostrar el fecund univers librari en què es va moure Dalmases.

Podeu veure aquest apassionant passeig a la que va ser probablement una de les millors biblioteques privades barcelonines de l’edat moderna a la Sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres i a la Sala de Lectura del CRAI Biblioteca de Reserva entre el 5 i el 28 de novembre d’enguany, de dilluns a divendres i de 9 a 20 h.

Per gaudir-la encara més, us convidem a la visita comentada per la comissària, el dia 15 de novembre a les sis de la tarda (punt de trobada: entrada del CRAI Biblioteca de Lletres). A continuació, us oferirem unes xerrades concentrades en biblioteques del passat i del present, a càrrec de Marina Ruiz i Anna Gudayol, bibliotecàries de la UB i de la Biblioteca de Catalunya, i de Mercè Gras. En seran protagonistes tant la Dalmases i les d’altres personatges barcelonins contemporanis, com la Biblioteca de Catalunya i el CRAI Biblioteca de Reserva en qualitat de custòdies.

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca de Reserva.

El proper dimecres, 7 de novembre a les 12h, s’inaugura la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Fritz Haber: Cara i creu d'un Premi Nobel.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència "Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo" a càrrec del Dr. Joaquín Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC en Madrid.

El químic alemany Fritz Haber(1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques. Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet presenta l'exposició Multilingüisme i Brigades Internacionals, organitzada per les Comissions de dinamització lingüística i cultural de les Facultats d'Educació i de Psicologia.

L'exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tant breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d'assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com diuen els mateixos brigadistes: «Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua.»

Aquesta exposició s'ha realitzat gràcies a:

• Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural. Facultats de Psicologia i Educació
• SIDBRINT. Memòria Històrica Brigades Internacionals
• DIDPATRI. Didàctica i Patrimoni
• Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
• CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
• CRAI Unitat de Docència
• Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Facultat de Filologia
• Departament de Teoria i Història de l'Educació. Facultat d'Educació
• Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació.
• Facultat d'Educació

Podeu visitar l'exposició al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet (Escales de la Planta 1) des del 23 d'octubre al 23 de novembre de 2018.