Exposicions

Aquest mes de novembre, l’Ateneu Barcelonès ha iniciat un nou cicle sobre la Revolució Russa amb motiu del centenari d’aquest esdeveniment que va canviar el curs de la història. Dins els actes es podrà veure, a la porta d’accés públic d’aquesta institució, l’exposició que porta per títol Les llums de Rússia i l’Ateneu: la fascinació catalana per la Revolució d’Octubre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la cessió de quatre cartells:

• Ciutadans adheriu-vos a l’homenatge a la URSS en el seu XXè. aniversari,  

• Nuestras costas seran defendidas por nuestros bravos marinos  editat per la CNT  

• Tchapaief, el guerrillero rojo

• Obreros, campesinos, soldados, intelectuales: reforzad las filas del Partido Comunista aquests dos darrers del gran cartellista valencià Josep Renau.

També s'ha reproduït la coberta de l’edició de La Caballería Roja: narraciones históricas d’Isaak Bábel publicada l’any 1934 i un segell de la col·lecció Associación de Amigos de la Union Soviética amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista que podeu veure al Pinterest del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Amb motiu del 20è aniversari de la mort de H. J. Eysenck el CRAI Biblioteca de Mundet i el Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB han preparat una exposició centrada en la figura del psicòleg científic més citat del segle XX, i el segon psicòleg amb més cites després de Freud. La seva magna obra va representar un impuls en moltes àrees de la psicologia, des de les àrees més bàsiques, com la personalitat, fins a àrees més aplicades, com la psicologia clínica. Gràcies a ell sabem quina és l’estructura bàsica de la personalitat.

Es tracta de la reedició de l'exposició que va tenir lloc en el marc de la primavera de la llengua i que en aquesta ocasió s'acompanya d'una versió virtual.

Tant a l'exposició física com a la virtual, dins de la bibliografia —presentada mitjançant codis QR— s'ha "infiltrat" alguna obra que no és de l'autor però té relació amb el contingut de la mostra. Entre els visitants que localitzin alguna de les obres indicant la relació amb l'exposició, se sortejarà un val de 50 Euros per gastar a la copisteria del Campus de Mundet.

L'exposició física es podrà visitar al CRAI Biblioteca de Mundet del 2 al 30 de novembre.

Podeu accedir a l'exposició virtual des del web del CRAI > Exposicions virtuals > Campus de Mundet > H. J. Eysenck i la trinagulació de la personalitat

A partir del proper 16 de novembre i fins al 25 de febrer del 2018, el CRAI Biblioteca de Reserva presenta una selecció dels seus llibres més preciosos a la sala d’exposicions del vestíbul del Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició Els plaers de mirar. Tresors bibliogràfics de la Universitat de Barcelona és una mostra de 40 llibres dels 65 que apareixen a la publicació Els Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, aparegut al setembre de l'any passat.

Es presenten dos itineraris paral·lels, un pels llibres organitzats en set àmbits temàtics i un altre de caire temàtic, que es completen amb un espai dedicat al CRAI dividit en dues seccions. La primera per al Taller de Restauració, amb vitrina i vídeo propi, i la segona dedicada al CRAI Biblioteca de Reserva, amb una presentació virtual sobre la seva naturalesa i tasques.

També hi podreu veure un facsímil amb una tria d’imatges de les obres de la publicació Els Tresors de la Universitat de Barcelona, que no hi han tingut cabuda, i el recorregut finalitza amb l’exhibició d’un exemplar de la mateixa publicació que ha donat origen a aquesta iniciativa.

Properament anunciarem les visites guiades que s’hi faran i la proposta de tallers paral·lels.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Reserva.

L'exposició fotogràfica Els camins de Mundet. Un recorregut per la història del campus, realitzada amb motiu del 60è aniversari de la inauguració de les Llars Anna Gironella de Mundet (vegeu la notícia del 18 d'octubre de 2017), es prorroga fins al 30 de novembre de 2017.

Podeu visitar la mostra al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939) és una exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Arnau González i Vilalta.

La mostra explica com, en un moment determinat de la Guerra Civil, alguns països europeus van creure que Catalunya proclamaria la independència. Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una república catalana independent.

Els diplomàtics van expressar aquesta idea desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, Hitler, al govern francès o al Foreign Office britànic. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d’una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes. Catalunya era gairebé independent de facto i havia sobrepassat les atribucions l’Estatut del 32. Alhora estava en pugna amb el govern republicà de l’Estat i els governants catalans no van voler o no es van atrevir a anar més enllà.

La nova exposició del Memorial Democràtic és una proposta per descobrir una suma sorprenent de circumstàncies que marcaren la nostra història. Ho fa a partir de l’estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

Com va anunciar fa pocs dies el CRAI Biblioteca de Dret (vegeu notícia del 9/9/2017), el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de diversos cartells com ara:

CNT-FAI. 20 noviembre 1936: ¿te acuerdas de esta fecha compañero? 

Defensar Madrid és defensar Catalunya ,

[Sobre la llibertat a Catalunya]

L’exposició es complementa amb l’edició d’un llibre coordinat pel mateix Arnau Gonzàlez i Vilalta, on hi participen també el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal; el catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, Xosé Manoel Núñez Seixas; el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Puigsech.

La mostra es pot visitar fins al 2 de març de 2018. 

Horaris: de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h / dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h / diumenges: de 10 a 14 h

Dimecres, 18 d'octubre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Irving Langmuir i concretament al naixement fa just 100 anys de la moderna Ciència de Superfícies. La nova exposició es podrà visitar durant tot el curs 2017-2018.

Durant l’acte, presidit per la Vicerectora de docència i ordenació acadèmica, Dra. Amèlia Díaz, el Dr. Miguel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada, va dictar la conferència Langmuir, un científico americano. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932, pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents, i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on la Dra. Amèlia Díaz va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano en format PDF.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

Des del 30 d’octubre al 5 de novembre, continua al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història l’exposició Petrograd 1917 Barcelona . 

Realitzada per La Fundació Cipriano García - CCOO de Catalunya i exposada a la Facultat de Geografia i Història durant el Congrés d'història del Centenari de la Revolució Russa (1917-2017), ara teniu l’oportunitat de visitar-la al CRAI Biblioteca, juntament amb l’exposició bibliogràfica La Revolució Russa de 1917, inaugurada el dia 16 d'octubre.

No us perdeu Petrograd 1917 Barcelona que només es podrà visitar fins diumenge 5 de novembre!

El passat dia 15 de setembre es va inaugurar l' exposició 1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta al Museu de les Terres de l'Ebre.

Es tracta del primer projecte de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l’Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l’Ajuntament d’Amposta i amb el suport del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

L’estiu del 1936 Catalunya va viure una revolució social única a Europa. Les col·lectivitats obreres  van aconseguir arraconar el capitalisme per un període breu de temps. A les comarques de les Terres de l'Ebre va triomfar també el col·lectivisme.  Destaca el  procés de col·lectivització de la ciutat d'Amposta que va culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General formada per 1.200 persones, una de les més rellevants de Catalunya.

La mostra inclou 25 fotografies de la Col·lectivitat General d’Amposta  que s’han positivat per primer cop per a l’ocasió just quan fa 80 anys que van ser realitzades i gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona també inclou un apartat dedicat al treball dels Pérez de Rozas durant la guerra.

A més, s'hi pot trobar documentació fins ara inèdita sobre el procés d’incautacions, mapes topogràfics de la ribera i la garriga i cartells d’època. Entre els materials triats té una presència rellevant la premsa. Així, es poden veure números de la publicació El Explotado (1932) al voltant de la qual s’articulava el discurs anarquista ampostí i diferents peces sobre la col·lectivitat publicades durant la guerra a Solidaridad Obrera, ¡¡Campo!! o Mujeres Libres.

Mereix una menció a part la sèrie de tres reportatges que la revista gràfica Umbral dedicà a la col·lectivitat escrits per Lucía Sanchez Saornil.

El CRAI Biblioteca del Pavellló de la República hi participa amb el cartell Campos y fábricas para los sindicatos : información y propaganda del Comité Nacional de la C.N.T. de Luís Garcia Gallo, dibuixant anarquista.

La mostra es pot visitar fins al 12 de novembre de 2017 dintre de l'horari habitual del Museu de les Terres de l’Ebre.

Enguany és el centenari de la Bibliografia Medical Catalana, un recull exhaustiu de tots els treballs publicats fins al 1917 per metges catalans i que van ser exhibits en la “Primera Exposició Bibliogràfica Medical de Catalunya”, que va tenir lloc en el mateix edifici de l’actual Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. És per aquest motiu que la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha volgut dedicar el 2017 a aquesta efemèride i el CRAI Biblioteca del Campus Clínic s’hi ha volgut afegir. L'exposició Història de la medicina catalana que ara presentem, molt més modesta que aquella de fa un segle, ha estat fruit de la col·laboració entre ambdues institucions.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic hi ha posat l’espai, els mitjans, una gran part del fons i l’organització, mentre que per part de l’Acadèmia hem d’agrair la participació de Jacint Corbella i Corbella, responsable de la selecció del fons i la redacció dels textos.

Abans degà i catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia de la mateixa Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Dr. Corbella i Corbella va esdevenir membre de la RAMC el 1985 i des d’aleshores ha col·laborat regularment en les seves publicacions, fins i tot ha estat molts anys director de la revista “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina”. És de la mà d’aquest expert en història de la medicina catalana que us presentem aquesta exposició, una nova oportunitat per donar conèixer el gran fons, antic i modern, del CRAI Biblioteca del Campus Clínic.

Podeu visitar Història de la medicina catalana fins al 19 de gener de 2018 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Un any més, el CRAI Biblioteca de Biologia participa en les activitats que organitza el Departament d’Ecologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia amb motiu del Premi Ramon Margalef d’Ecologia amb motiu del lliurament del “Premi Ramon Margalef d’Ecologia" atorgat per la Generalitat de Catalunya des del 2004 en memòria del professor Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i un dels màxims exponents de l’ecologia a escala mundial.

Enguany el Premi Ramon Margalef d’Ecologia, ha estat concedit a l'ecòloga Sandra Díaz per la seva gran contribució a la comprensió del paper de la biodiversitat en els ecosistemes, i «el seu paper protagonista i pioner en el desenvolupament teòric i l’aplicació pràctica del concepte de diversitat funcional».

En aquest context el CRAI Biblioteca de Biologia presenta dues mostres bibliogràfiques, Dra. Sandra Díaz: premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017, situada a l’atri de l’edifici Margalef de la Facultat de Biologia i Ramon Margalef i el concepte de barroquisme en la natura que podeu visitar a la Biblioteca.

Les mostres es podran visitar des del 23 d’octubre fins el 20 de desembre.