Matemàtiques i Informàtica
Biblioteca CRAI
Exposició virtual: Griselda Pascual: entre les matemàtiques i la didàctica
Griselda Pascual (Barcelona, 1926-2001) va ser alumna, professora i directora a l’Institut Maragall de Barcelona i alumna i docent a la Universitat de Barcelona. Amb el doble vessant de mestra i matemàtica, va treballar en el camp de la didàctica de les matemàtiques. Al llarg de la seva carrera professional va participar i impulsar diverses accions per millorar l’ensenyament de la matemàtica i modernitzar-lo. La seva principal línia de recerca és la teoria algèbrica de nombres. Pascual es va jubilar de docent a la Universitat de Barcelona el maig de 1991.
Dona pionera i avançada al seu temps. Treball, rigor, encoratjament i gentilesa. Mestra de mestres.
Matemàtics catalans: Francesc d'Assís Sales Vallès (1914-2005)
La sèrie «Matemàtics catalans» continua amb aquesta cinquena mostra, dedicada a Francesc d'Assís Sales Vallès.
Ateses les circumstàncies, aquesta vegada exclusivament en format virtual.
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
El nombre d'or: la proporció de la bellesa
La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a reinventar la Matefest Infofest per convertir-la en una festa virtual.
Fidels al nostre compromís amb la festa de la Facultat, hem fet el mateix: de l'exposició bibliogràfica que fèiem habitualment passem a aquesta mostra al web, tot desitjant que aviat puguem reprendre les activitats habituals.
Matemàtics catalans. Lluís A. Santaló: de Girona a l'Argentina
Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d'octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.
Com tants coetanis, va haver d'exiliar-se l'any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d'octubre d'aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.
Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d'una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l'Amèrica Llatina.
A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l'Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l'Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.
 |
 |
 |
 |
Matemàtics catalans: José María Orts Aracil (1891-1968)
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.
Introducció
José María Orts Aracil va néixer a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891. L’any 1908 acaba el batxillerat amb la qualificació d’excel·lent i es trasllada a viure a Barcelona on es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’any 1914 es llicencia en Ciències Exactes i el mateix any comença la carrera docent a la mateixa universitat com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica.
Dedicat sempre a la docència, és autor d’una obra nombrosa, sobretot en col·laboracions a revistes científiques. A més de la docència, a la UB fou nomenat vicedegà de la Facultat de Ciències, va ocupar el càrrec de director del Seminari matemàtic i va impulsar la publicació de la revista Collectanea Mathematica que dirigí des de l’inici fins a la seva mort. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas en el que ocupà diversos càrrecs, vicedirector de l’Institut Jorge Juan de Matemáticas i Director de l’Instituto Nacional de Matemáticas.
Lluitador incansable per aconseguir que el grau de Doctor fos expedit per la Universitat de Barcelona, dirigí les tesis dels matemàtics Francesc Sales Vallès, Rafael Rodríguez Vidal, Joaquín Ninot Nolla i Ferran Sunyer Balaguer.
A la Universitat de Barcelona, Orts és recordat per la seva voluntat de facilitar l’aprenentatge als alumnes, per la qual cosa procura que disposin dels recursos bibliogràfics adequats, facilita que es relacionin amb ambients acadèmics d’altres països i edita els apunts de les seves classes. També ho és per la seva voluntat de donar oportunitats a les noves generacions facilitant-los els mitjans necessaris.
Fou l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, segons recorda una placa ubicada al vestíbul d’aquesta.
José María Orts Aracil mor a Barcelona el 4 de febrer de 1968.
 |
 |
 |
 |
Agraïments
- Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona
- Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Biblioteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Joaquim Ortega Cerdà
Totes les imatges de documents —títols, actes, etc.— provenen de l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Les imatges de les cobertes de les publicacions incloses provenen del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.
Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells
Enguany se celebra el centenari de la publicació de Ciencia recreativa: enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia, de Josep Estalella i Graells. Aprofitant l'efemèride, el Grup Cúbic ha organitzat la segona jornada de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb el títol Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells : en commemoració del centenari de la publicació del seu llibre Ciencia recreativa.
Ciencia recreativa es va publicar l'any 1918 i s'ha reeditat com a mínim 11 vegades, la darrera l'any 2009. L'obra, vigent encara avui, planteja una munió d'enigmes, jocs, problemes i activitats per facilitar l'obtenció de coneixement a través de l'experimentació. S'organitza en tres libros: el primer, dedicat a enigmes i problemes matemàtics, el segon a observacions i experiments —física, química, geografia i història natural— i el tercer i darrer, a treballs d'habilitat i paciència: dibuix, fotografia, construccions de paper i experiments per fer al camp.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Agraïments
- Ajuntament de Vilafranca del Penedès
- Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona
- Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Escola de Primària Estalella i Graells
- Institut Verdaguer
Totes les imatges de documents —títols, actes, etc.— provenen de l'Arxiu Històric de la UB. Les imatges de les cobertes, així com les obres exposades, provenen del fons del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. Les podeu localitzar al catàleg, a les biblioteques de Matemàtiques i Informàtica, Campus Mundet, Filosofia, Geografia i Història, Física i Química i Pavelló de la República.
Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.
La sèrie Matemàtics catalans, encetada amb Lauro Clariana Ricart el juny de 2017, continua amb Pere Puig Adam.
Pere Puig Adam (1900-1960)
Pere Puig Adam va néixer a Barcelona el 12 de maig de 1900. Matemàtic i enginyer industrial, començà els estudis a la Universitat de Barcelona l’any 1917. Llicenciat l’any 1922, es traslladà a Madrid per fer la tesi doctoral, aconseguint el grau de Doctor en ciències exactes amb la màxima puntuació, amb Resolución de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida.
A partir de 1923, i al llarg de tota la vida, treballà simultàniament en l’ensenyament secundari i l’universitari. L’any 1926 obtingué la càtedra de matemàtiques del Instituto San Isidro de Madrid, compaginant aquesta dedicació amb la de professor a centres universitaris. L’any 1937, a Barcelona, dirigí l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.
Pere Puig Adam destacà per la seva vocació pedagògica, que el portà a ensenyar matemàtiques amb mètode heurístic i a partir dels materials que els seus alumnes, o ell mateix, confeccionaven. L’any 1955 publicà el Decálogo de la didáctica matemática media, síntesi del que considerava que havia de ser la didàctica de les matemàtiques.
Va morir a Madrid 12 de gener de 1960, a l’edat de 59 anys.
Agraïments
Totes les imatges de documents —títols, actes, etc.— provenen de l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Les imatges de les cobertes de les publicacions incloses provenen del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.