Llengües

Biografia de Pere Puig Adam

Cita Pere Puig Adam 1

La infantesa

Pere Puig Adam va néixer a Barcelona el dia 12 de maig de 1900, fill de Robert Puig Dalmases i Concepció Adam Gandó, en el si d’una família acomodada. El pare treballava a la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, on va arribar al càrrec de Secretari, i tenia afició per la música i els idiomes, interessos que traspassà al fill. La mare pertanyia a una família burgesa mitjana barcelonina que vivia en una torre de Sant Gervasi. Les seves fortes conviccions religioses influïren en el seu fill Pere.

 

De ben petit cridaren l’atenció de la família les seves habilitats manuals, d’observació i de raonament. Pere començà el seus estudis a l’Escola Pública del barri de la Barceloneta. Des de ben petit fou bon estudiant i mostrà dots excepcionals a l’hora de comptar i redactar, amb una bona cal·ligrafia que mantingué durant tota la vida.

 

Amb vuit anys, el pare l’envià a estudiar a l’Institution Franklin de la ciutat de Lió, on restà fins al final de curs, al juny de 1909, quan acabà els estudis primaris. Hi retornà entre maig i octubre de 1912 per perfeccionar la llengua francesa i començar a estudiar alemany. L’any 1910 començà els estudis de batxillerat al Instituto General y Técnico —avui Institut Jaume Balmes— de Barcelona. En paral·lel i per influència paterna estudià a l’Escola de Música de Barcelona i treballà d’aprenent metal·lúrgic a la Maquinista Terrestre i Marítima.

 

El curs 1915-1916 acabà el batxillerat a l’institut i obtingué la qualificació d’excel·lent amb dret a matrícula d’honor, cosa que li permeté obtenir el Premi extraordinari de ciències en grau de batxillerat.

 

Registre d'identitat escolar
Registre d'identitat escolar
Acta del Grau de Batxiller Grau de Batxiller Extracte de l'espedient acadèmic
Acta del Grau de Batxiller Grau de Batxiller Extracte de l'expedient acadèmic
Acta d'oposicions al premi extraordinari de batxiller Acta d'oposicions al premi extraordinari de Batxiller  
Acta d'oposicions al premi extraordinari de Batxiller  

 

Els estudis universitaris

Atret pels estudis d’enginyer, Puig Adam es matriculà el curs 1917-1918 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, però al mateix temps demanà permís per accedir a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona com a alumne no oficial, ja que en aquesta facultat coincidien els estudiants dels dos centres. Va ser així com Puig Adam començà a decantar-se pels estudis de matemàtiques, en detriment de la seva vocació primerenca d’enginyer.

Registre d'identitat escolar Registre d'identitat escolar
Registre d'identitat escolar

 

El mes de novembre de 1917, elevà una instància al Degà d’aquesta facultat perquè li fos concedida l’exempció del pagament de la matrícula de quatre assignatures, petició que fou admesa pel Subsecretario de Instrucción Pública y Bellas Artes, a petició del Rector de la Universitat de Barcelona.

 

Bon estudiant, obtingué diverses matrícules d’honor, la qual cosa li permeté continuar demanant l’exempció del pagament de diverses assignatures; així, el mes d’abril de l’any 1918 i per poder fer front a les despeses dels estudis demanà l’exempció del pagament, per matrícula d’honor, de les assignatures de Química general, Geometria mètrica i Geometria analítica i, el mes de juliol, de les assignatures d’Anàlisi matemàtic 1 i 2 i de Física general. El juny de l’any següent realitzà la mateixa sol·licitud per a les assignatures d’Elements de càlcul infinitesimal i Geometria de la posició.

 

Al curs 1919-1920, realitzà la matrícula oficial a la Facultat de Ciències de les assignatures: Complements de càlcul infinitesimal, Mecànica racional, Geometria descriptiva i Astronomia esfèrica i Geodèsia. Atret profundament per la matemàtica pura, Puig Adam abandonà els estudis d’enginyeria mecànica tres cursos més tard d’haver-los iniciat i no els acabà fins uns anys després. Finalitzats els estudis a la Universitat de Barcelona amb Premi extraordinari, viatjà a Madrid per fer el doctorat a la Universidad Central de Madrid, on tingué de professors Josep M. Plans, José Gabriel Álvarez i Miguel Vegas.

 

Des de l’any 1915, assistí als Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, sota el patrocini del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en els que van col·laborar una llarga llista de professors reconeguts que van ser encapçalats per Esteve Terradas i Julio Rey Pastor, dels quals Puig Adam es reconeixia deixeble. Gràcies a ells publicà el seu primer escrit, l’any 1922, a la Revista Matemática Hispano-Americana (fundada per Rey Pastor), amb el títol «Sobre algunas propiedades de las redes armónicas», que consisteix, segons Claudi Alsina, en una sèrie de millores didàctiques del capítol cinquè de l’obra de Rey Pastor Fundamentos de Geometría Proyectiva Superior. A principis de la dècada dels anys vint, assistí a cursos de Tullio Levi-Civita (1921), de Hermann Weyl (1922) i d’Albert Einstein (1923) per conèixer de primera mà els darrers resultats matemàtics en relació a la nova teoria de la relativitat i les noves formes d’intentar modelitzar “l’espai físic”.

 

El mes de setembre de 1922, assolí el grau de Doctor en ciències exactes amb la màxima qualificació amb la tesi doctoral Resolución de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida, apadrinada per Blas Cabrera i dirigida per Josep Maria Plans. Segons Alsina i Sales, a Pere Puig i Adam : la nova didàctica de les matemàtiques, la tesi de Puig Adam «pot ser considerada com la primera aportació original espanyola, ja que arriba més enllà de tots els treballs de divulgació o discussió publicats fins llavors». La relació de Pere Puig Adam amb Josep Maria Plans i Esteve Terrades es perllongà tota la seva vida.

 

Tot seguit, demanà a les autoritats acadèmiques presentar-se a una auxiliaria temporal con destino a las cátedras de Cosmografía y Física del Globo, Astronomía esférica y Geodesia y Mecánica racional. L’any 1925, Puig Adam demanà una beca de la International Education Board de la Fundació Rockefeller per poder anar a Alemanya a aprofundir els seus coneixements, beca que li fou concedida el mes de febrer de 1926. A la sol·licitud, Puig Adam especificà que l’àrea d’investigació era la mecànica relativista, en referència a la seva tesi doctoral, i que estava interessat en estudiar topologia i teoria de funcions. El mateix 1925, es casà amb María Luisa Álvarez Herrera, de Tenerife, a qui havia conegut a Barcelona i amb qui compartia la passió per la música i sobretot pel piano, i la parella marxà a Madrid, on s’instal·laren provisionalment en una pensió cèntrica —degut a l’estada prevista de Puig Adam a Alemanya, finalment frustrada per la malaltia— i, més tard, en un pis del carrer Blasco de Garay. Casat i sense fills, quan es dirigia a Alemanya emmalaltí pel camí i els metges li recomanaren un descans perllongat de mesos, cosa que provocà la renúncia a la beca. El matrimoni va tenir tres fills: Emília, Robert i Maria Lluïsa.

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

Logo de LERU                                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia