José Maria Orts Aracil
Els treballs matemàtics de José Maria Orts Aracil giren al voltant de dos temes, principalment: l'anàlisi matemàtica i la teoria de la probabilitat.
Dins de l'anàlisi matemàtica, els seus treballs són més aviat de caire divulgatiu, recollint el que altres matemàtics contemporanis han realitzat (com les seves obres sobre els teoremes de Picard, Lindelof, o la nota sobre l’obra de Painlevé). Té d'altres articles sobre problemes de càlcul elemental i la part més interessant del seu treball en anàlisi és en l'estudi dels polinomis ortogonals i el desenvolupament de funcions en sèries de polinomis de Legendre.
Va publicar els seus treballs en aquests temes majoritàriament en la Revista Matemàtica-Hispano-Americana i en Collectanea Mathematica.
Josep Maria Orts fa la seva tesi al 1917, dirigida per Rey Pastor, sobre el problema de Dirichlet per a l'equació de Laplace en dominis elementals del pla utilitzant tècniques de representació conforme. Cinc anys després fa una estada postdoctoral a Roma sota la direcció de Cantelli on s'interessa per l'estudi de les variables aleatòries. També estableix una relació amb Fantappié que l'introdueix en la teoria de funcions i representació integral de funcions analítiques. Pocs anys després fa una estada de recerca a Zurich on treballa amb Polya en l'aplicació de l'anàlisi funcional a les lleis de probabilitat.
Aquests seran els temes en què publicarà al llarg de la seva trajectòria professional. A nivell docent, les assignatures que cursa són també al voltant del càlcul l'anàlisi matemàtica, la teoria de funcions i l’estadística matemàtica.
També va fer alguna petita incursió en la matemàtica aplicada, on té alguns treballs sobre el disseny de l'autogir i un problema de cues per a Telefónica entre d'altres.
El merit científic més valuós va ser el de mantenir contactes amb matemàtics europeus de prestigi i mantenir un vincle amb les matemàtiques que es feien aleshores a Europa.
Va ser un científic actiu amb interessos diversos que va viure en una època on la recerca en matemàtica a Espanya era gairebé inexistent. Ell va crear alguna de les bases institucionals per millorar la situació: als anys 30 va impulsar la creació de la biblioteca de matemàtiques. Va ser vicedirector als anys 40 del Instituto Jorge Juan de Matemáticas (el patronat del CSIC coordinador de la investigació matemàtica) i director del Seminario Matemático de Barcelona. És aleshores l'any 1948 que funda la revista matemàtica Collectanea Mathematica. També va intervenir per aconseguir que la Universitat de Barcelona tingués un programa de doctorat en Matemàtiques. Es van posar els fonaments sobre els quals, en anys posteriors, es va construir la recerca matemàtica a Catalunya.
Barcelona, 3 de juny de 2019
Joaquim Ortega Cerdà
