Matemàtiques i Informàtica

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart (1842-1916)

Lauro Clariana Ricart (1842-1916)

Lauro Clariana Ricart (1842-1916)

Signatura de Lauro clariana

Signatura de Lauro clariana

Matemàtics catalans

Matemàtics catalans

Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.

 

Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.

 

La sèrie Matemàtics catalans s’enceta amb Lauro Clariana Ricart, nascut a Barcelona l’any 1842, del qual el mes d’octubre de 2016 s’escaigueren cent anys de la seva mort.


Lauro Clariana Ricart (1842-1916)

Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en Mecànica, va començar a exercir la docència l'any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l'any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L'any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d'aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l'Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l'11 d'octubre de 1916 a Barcelona.

 

Sumari

 

Agraïments

Totes les imatges de documents —títols, actes, etc.— provenen de l'Arxiu històric de la Universitat de Barcelona. Les imatges de les cobertes de les publicacions incloses provenen del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

 

<br /> Opineu sobre aquesta exposició

Exposició virtual: Martin Gardner: Centenari, 1914-2014

Cartell de l'exposició virtual Martin Gardner: Centenari, 1914-2014

Martin Gardner: Centenari, 1914-2014

Imatge: cartell de l'exposició. Autor: CRAI Biblioteca de Matemàtiques.
Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l'autor.

 

Enguany se celebra el centenari del naixement de Martin Gardner, un dels grans divulgadors de les matemàtiques dels nostres temps.

 

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge recordant la seva immensa contribució a l'hora d'apropar les matemàtiques al gran públic, des d'una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

 

 

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l'hora de redactar la presentació d'aquesta mostra.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d'autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Sumari

Professores de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB

Professores de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Professores de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Imatge: "Dona ensenyant geometria", caplletra d'una traducció, de l'àrab al llatí (segle XII), dels Elements d'Euclides, dipositada a la British Library. Imatge de domini públic.

Actualització 2019

L'any 2014, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, vam exposar una mostra d’obres publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, emmarcada dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), es complementava amb aquest recurs virtual.

 

La mostra traçava el perfil acadèmic de les professores de la Facultat en actiu durant el curs 2013-2014 i, a la vegada, volia homenatjar les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí.

 

Enguany (2019) i coincidint amb les dues mostres que s'exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s'han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s'hi han anat incorporant.

Sumari

Resposta de Gauss a Sophie Germain

Agraïments

  • Agraïm a les companyes de la Secretaria d'Estudiants i Docència i de l'Administració de Centre de Matemàtiques i Informàtica i de Campus de Plaça Universitat la seva col·laboració.
  • Agraïm a les companyes de l'Arxiu Històric que ens hagin facilitat la consulta i reproducció dels expedients acadèmics de les primeres alumnes i professores de la Facultat.

Mostra bibliogràfica: Any Alan Turing

2012: Any Alan Turing

2012: Any Alan Turing

Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques

 

En l'any del seu centenari i en reconeixement a la seva immensa tasca, la comunitat matemàtica commemora arreu del món l'Any Alan Turing. El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, per a qui Turing ha estat i és una figura emblemàtica, s'afegeix a la iniciativa i us ofereix el seu particular homenatge en forma de mostra bibliogràfica i biogràfica.

 

L'any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les transmissions codificades de l'exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

 

 

Presentació

Alan Mathison Turing
 
Universal Turing Machine, de Jin WickedRecordo que, en una ocasió, el mantenidor d’uns Jocs Florals que se celebraven a casa la vídua Planas, a Barcelona, deia, a tall de presentació:

La fetillera,
que empeny sense pietat el meu destí,
m’ha llençat com un fus a la carrera,
on necessàriament haig de teixir.
M’ha dut de bogeria en bogeria,
al seny i a la raó del bon camí.

Em sembla que aquests versos tenen a veure amb la reflexió que vull compartir amb tots vosaltres.

A la història de la Humanitat hi ha hagut personatges que han tingut un “destí” —que potser no haurien volgut—, al qual s’han vist empesos per les circumstàncies. Recordem les paraules d’Ortega —que mai no hauríem d’oblidar—: “Sóc jo i les meves circumstàncies”.

I, malauradament, malgrat el que deia el mantenidor, la fetillera no sempre ens porta “al seny i a la raó del bon camí” perquè, en moltes ocasions, les circumstàncies són fruit de les pròpies limitacions i de les forànies —la guerra, els prejudicis, la hipocresia i la mesquinesa— i torcen el camí dret cap a viaranys adversos.
Crec que Alan Mathison Turing és un d’aquests personatges, protagonista d’un destí valuós i alhora dissortat. Fruit de la dualitat entre allò que hom és —i té dret a ser— en un àmbit més global —destinat a ser conegut, públic i coparticipat— i en l’àmbit personal —destinat a ser privat i respectat.

Tocat pels déus —quins déus?, no ho sé— fou capaç de copsar el forat que havia deixat David Hilbert en plantejar l’Entscheidungsproblem —el problema de la decisió— en el càlcul de predicats de primer ordre. Aquest problema, com el desè de la seva llista de 1900, no tenia sentit sense disposar d’una definció matemàtica precisa d'”algorisme” o, si es prefereix, de “funció computable”. Si bé Kurt Gödel (1931) havia aportat el concepte de “funció recursiva” i Alonzo Church (1936) havia restablert la hipòtesi segons la qual els conceptes de “funció recursiva (parcial)” i “funció computable” coincidien, calia disposar d’una definició matemàtica correcta de “computabilitat”, una qüestió que Church resolgué amb Turing l’any 1936. Però, en l’imaginari col·lectiu, ha quedat com a sinònim de “funció computable” l’expressió “funció computable per una màquina de Turing”. Em sembla, però, que Turing anà més lluny que Church en adonar-se de l’existència de la màquina universal; és a dir, una màquina que, per sí sola, simulava “totes” les màquines possibles alhora. Naixia així, si més no en l’àmbit teòric, la idea que portaria a les “computadores”, uns ginys que avui formen part de la nostra quotidianitat.

D’altra banda, una circumstància que de segur ell no hauria desitjat, la Segona Guerra Mundial, li va permetre de desxifrar l’Enigma. L’Enigma era una màquina de “codificar missatges” que usava l’exèrcit alemany; disposava d’un mecanisme de xifrat rotatori, que permetia usar-la tant per xifrar com per desxifrar missatges. Era d’una família de màquines electromecàniques de rotor, la primera de les quals construïda per Arthur Scherbius [1878-1929].

Malgrat que havia esclatat la guerra, Turing continuà la seves investigacions com a membre del King’s College fins que el 4 de setembre de 1940 fou requerit per l’Escola Governamental de Codificació i Descodificació, la tasca de la qual era desxifrar els missatges secrets de l’enemic, produïts per l’Enigma. El text oficial del govern britànic sobre la guerra, British Intelligence in the Second World War, descriu la situació en la dècada dels trenta:

Pels volts de 1937 pogué establir-se que, a diferència de les contraparts japoneses i italianes, l’Exèrcit alemany, la Marina i probablement la Força Aèria, juntament amb d’altres organitzacions de l’Estat com ara els ferrocarrils i la SS, usen en totes les comunicacions diferents versions del mateix sistema de codificació: la Màquina Enigma que havien millorat mitjançant modificacions progressives. El 1937 l’Escola governamental de Codificació i Descodificació penetrà en el model menys modificat i segur d’aquesta màquina, model que utilitzaven els alemanys, italians i les forces nacionalistes espanyoles. Però, llevat d’aquest cas simple, Enigma es resistia a l’atac, i tot semblava indicar que continuaria fent-ho.

El Ministeri de Relacions Exteriors s’adonà que calia recórrer als  teòrics dels nombres: tenien molta més probabilitat de trobar la clau per trencar els codis alemanys i, per començar, nou dels teòrics més brillants de teoria de nombre britànics foren reunits en la nova seu de l’escola a Bletchley Park, una mansió victòriana a Bletchley, comtat de Buckinghamshire. Turing abandonà les màquines hipotètiques amb cinta infinita i temps de procés il·limitat, per enfrontar-se a un problema pràctic amb recursos finits i un límit de temps molt real.

A partir de 1950 en l’article Computing Machinery and Intelligence, publicat a la revista Mind, retorna a les qüestions teòriques, si bé ara planteja un problema més proper a la intel·ligència artificial que no pas a la teoria de la computació. Hi planteja el Test de Turing, que fa una proposta per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. Es fonamenta en la hipòtesi positivista segons la qual, si una màquina es comporta en tots els aspectes com quelcom intel·ligent, ha de ser intel·ligent.

Malgrat aquests èxits intel·lectuals —al servei de la comunitat científica i la pau—, Turing fou perseguit, com dèiem, per la hipocresia d’una societat que no volia créixer. Recordem que la llei que perseguia l’homosexualitat —una pràctica molt generalitzada en la intel·lectualitat britànica, gairebé un hobby i un cert esnobisme d’aquesta classe privilegiada— no fou derogada fins l’any 1968. I Turing fou culpabilitzat per aquest dret privat individual —i, vull dir-ho alt i fort ara que es parla de la possibilitat de decidir a Catalunya, mai no hauríem de confondre dret amb normativa legal; hi ha drets que són negats per les lleis i, és curiós, gairebé sempre les lleis van molt per darrere dels drets.

Potser el més trist d’aquesta història és el que diu David Leavitt:

La seqüela de la seva detenció, acusat de “corrupció pública” i del suïcidi posterior amb una poma enverinada amb cianur —s’ha dit que Turing admirava la versió Disney de Blancaneus i els set nans— fou que la seva contribució al desenvolupament de la computadora moderna fou minimitzada i en ocasions obviada completament, arribant-se a atribuir a John von Neumann —que havia estat professor de Turing a Princeton—, la paternitat d’idees que havien nascut en la ment “intel·ligent”, però tímida, de Turing. Caldria esperar a la desclassificació dels papers de Bletchey Park i a la publicació de la biografia de Turing d'Andrew Hodges (1983) perquè se li comencés a fer justícia (The Man Who Knew Too Much, edició castellana, p 14).

I jo m’atreviria a afegir —malgrat la satisfacció que hom pugui sentir com a català— que el fet que es triés Ramon Llull com a pare de la informàtica enlloc de triar Alan Turing, té encara a veure amb aquesta “fetillera” que va empènyer la vida exitosa de Turing per viaranys que, durant massa temps, s’han considerat malsans.
 
Presentació maquetada i en pdf
 
Josep Pla i Carrera
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona
11 de novembre de 2.012




 

Biografia

En paper | Al web
 
 

Alan Turing

Alan Mathison Turing concibió la máquina computadora moderna en 1936. Todos los ordenadores hoy en servicio son, a la postre, máquinas de Turing. Matemático, precursor y pionero de la inteligencia artificial, propuso el criterio que hoy lleva su nombre, como medio para determinar si un ordenador, adecuadamente programado, es capaz de pensar. Durante la Segunda Guerra Mundial, intervino en la desencriptación del código alemán Enigma, integrado en una operación británica ultrasecreta que, según los historiadores, adelantó dos años el final de la guerra. A su muerte, a los 41 años, Turing estaba emprendiendo los primeros trabajos sobre lo que ahora se llamaría «vida artificial», simulando los procesos químicos del desarrollo biológico.

Copeland, J. B. ; Proudfoot, D. Un Alan Turing desconocido. A: La ciencia después de Alan Turing.  [Barcelona : Prensa Científica], 2012, p. 32-38.
 
Rafael Lahoz-Beltrá
Turing: del primer ordenador a la inteligencia artificial
Alan Turing fue un adelantado a su tiempo. En esta biografía, la primera escrita en lengua española, se analiza preferentemente su perfil científico, que comienza con la célebre máquina de Turing, uno de los elementos fundamentales en teoría de la computación, continúa durante la II Guerra Mundial con el descifrado de los códigos alemanes de Enigma, sigue con la construcción del Pilot Model ACE, uno de los primeros ordenadores, basado en un diseño suyo, y termina con su incorporación a la Universidad de Manchester, donde explora el tratamiento con ordenador de algunos problemas en biología y propone el test de Turing, una de la pruebas más célebres de la inteligencia artificial.

Lahoz-Beltrá, Rafael. Turing : del primer ordenador a la inteligencia artificial. Tres Cantos : Nivola, 2005.
David Leavitt
El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora
Acosado tanto por las autoridades como por sus colegas, el matemático británico Alan Turing se suicidó en 1954 al morder una manzana rociada con cianuro. Pionero en el campo de la matemática pura, principal responsable de descifrar el código Enigma (empleado por los alemanes durante la segunda guerra mundial para mandar sus órdenes cifradas) y progenitor de las ideas que condujeron a la invención del ordenador, Turing también fue un homosexual declarado en una época en que tal conducta contravenía tanto las convenciones sociales como la ley.
Educado en Cambridge y Princeton, en 1936 Túring escribió Números computables, trabajo en el que desarrollaba la idea radical de que las máquinas acabaría siendo capaces de «pensar» por sí solas.

Leavitt, David. El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora. Barcelona : Antoni Bosch, 2006.
Christof Teuscher
Alan Turing: Life and Legacy of a Great Thinker
Alan Turing's fundamental contributions to computing led to the development of modern computing technology, and his work continues to inspire researchers in computing science and beyond. This book is the definitive collection of commemorative essays, and the distinguished contributors have expertise in such diverse fields as artificial intelligence, natural computing, mathematics, physics, cryptology, cognitive studies, philosophy and anthropology.
The volume spans the entire rich spectrum of Turing's life, research work and legacy. New light is shed on the future of computing science by visionary Ray Kurzweil. Notable contributions come from the philosopher Daniel Dennett, the Turing biographer Andrew Hodges, and the distinguished logician Martin Davis, who provides a first critical essay on an emerging and controversial field termed hypercomputation. A special feature of the book is the play by Valeria Patera which tackles the scandal surrounding the last apple, and presents as an enigma the life, death and destiny of the man who did so much to decipher the Enigma code during the Second World War.
Other chapters are modern reappraisals of Turing's work on computability, and deal with the major philosophical questions raised by the Turing Test, while the book also contains essays addressing his less well-known ideas on Fibonacci phyllotaxis and connectionism.

 Teuscher, Christof (ed.). Alan Turing : life and legacy of a great thinker. Berlin [etc.] : Springer, 2004.
Sara Turing
Alan M. Turing
So is described one of the greatest figures of the 20th century, yet someone who was barely known beyond mathematical corridors till the revelations in the 1970s. It was the that alan Turing's critical contributions to the breaking of the German Enigma code and the development of computer science, along with the circumstances of his suicide at the height of his powers, became widely known.
From the rather odd, precocius, gauche boy through adolescence in which his mathematical ability began to blossom, to the achievements of his maturity, the story of Turing's life fascinates. In the years since his suicide, Turing's reputation has only grown, as his contributions to logic, mathematics, computing, artificial intelligence and computational biology have become better appreciated.
To commemorate the centenary of Turing's birth, this republication of his mother's biography, unavailable for many years, is enriched by a new foreword by Martin Davis and a never-before-published memoir by Alan's older brother. The contrast between this memoir and the original biography reveals tensions and sheds new light on Turing's relationship with his family, and on the man himself.

Turing, Sara. Alan M. Turing. Cambridge : Cambridge Unversity Press, 2012.
Wikipedia Encyclopedia Britannica
viquipèdia Encyclopaedia Britannica
The Mathematics Geneology Project The MacTutor History of Mathematics
Mathematics Geneology Project
The MacTutor History of Mathematics


 

Bibliografia

Catàlegs | Bases de dades | Alan Turing Bibliography
   
Catàlegs
   
Catàleg de la UB

Què tenim al CRAI de la UB?
   
CCUC

Què hi ha al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)
 
Bases de dades
   
Documat

Què hi ha a Documat?
         
      MathSciNet

      Què hi ha a MathSciNet?
         
      Zentralblatt MATH

      Què hi ha a Zentralblatt MATH
         
      JSTOR

      Què hi ha a JSTOR?
       
      The Alan Turing Bibliography
         
      The Alan Turing Bibliography The Alan Turing Bibliography

      Recull exhaustiu elaborat per Andrew Hodges, professor de Matemàtiques del Wadham College (Oxford) i autor de Alan Turing : the Enigma.

      Una bona part del treball de Turing no es va publicar en les revistes científiques del moment. Fer un llistat exhaustiu de tota la seva producció és difícil: hi ha informes interns, treballs inacabats —i posteriorment completats per col·legues—, documents mecanografiats de converses o documents que, per ser d'alt secret, no estaven destinats a la publicació. The Alan Turing Bibliography té per objectiu oferir un llistat complet de material escrit en forma d'articles científics, sense incloure-hi la correspondència amb els col·legues ni altres documents de caràcter personal.



      Arxius

      King's College Archive Center
         
      King's College King's College Archive Centre (Cambridge)

      La col·lecció The Papers of Alan Mathison Turing conté articles publicats i inèdits, separates d'articles, articles d'altres autors amb anotacions de Turing, la seva tesi doctoral i la correspondència personal.

      La col·lecció s'estructura en 7 seccions en funció de la naturalesa dels documents:


      Secció Tipus de documents Forma Període
      A Treballs biogràfics i personals Paper 1923-1988
      B Publicacions, conferències i xerrades escrites per ell o propietat seva Paper 1923-2006
      C Manuscrits no publicats i esborranys Paper 1927-1977
      D Correspondència Paper 1935-1968
      E Turing Celebration Day Enregistraments de vídeo i paper 01/10/1997
      K Documentació donada per la mare d'Alan turing, Sara Turing, el 1.960 Paper 1917-1960
      X Altres materials Paper 1984-2008
         
      The Turing Archive for the History of Computing
         
      The Turing Archive for the History of Computing The Turing Archive for the History of Computing

      L'Arxiu Turing per la Història de la Informàtica, dirigit per Jack Copeland i Diane Proudfoot,  conté la col·lecció més gran d'originals digitalitzats de Turing i d'altres pioners de la informàtica. Inclou, també, articles sobre Turing i la seva feina.
         



      Centenari

      The Alan Turing Year
         
      Alan Turing Year The Alan Turing Year

      Sota la organització de l'Any Turing s'hi apleguen tots els actes, commemoracions i celebracions que s'han fet i es faran durant aquest any i que tenen en la figura d'Alan Mathison Turing el fil conductor. Persones, centres de recerca, universitats i institucions d'arreu del món es coordinen a través de Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), per retre homenatge al matemàtic britànic en l'any del seu centenari.

      El web del centenari recull exhaustivament tots els actes celebrats o programats, a banda d'infinitat de recursos —publicacions, vídeos,material gràfic, etc. —i un llistat de les persones i institucions participants.
       
         
      Año Turing / Año de la Informática 2012
         
      AñoTuring / Año de la Informática 2012 Año Turing / Año de la Informática 2012

      Emmarcada en el centenari de Turing, la celebració intenta difondre els avenços en recerca informàtica a  tots els nivells. La coordina la Sociedad Científica Informática de España (SCIE) amb la col·laboració de la Conferencia de Decanos y Directores de Ingeniería Informática de España (CODDI).

      Recull les activitats celebrades a l'Estat espanyol i permet que persones i institucions difonguin  les que puguin organitzar.

       
         
      2012. Any Alan Turing a Barcelona
         
      2012. Any Alan Turing a Barcelona 2012. Any Alan Turing a Barcelona

      La Facultat  d'Informàtica  de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) reuneix al web les activitats programades durant l'Any Turing a la ciutat comtal. El comitè assessor està format per especialistes de la UPC, de la Univesitat de Barcelona (UB) i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
         
      Alan Turing's 100th Birthday
         
      Alan Turing Doodle Alan Turing's 100th Birthday

      Google va publicar aquest doodle el 23 de juny de 2.012, coincidint amb el dia que es complien 100 anys del naixement  d'Alan Turing. Es tracta d'una Màquina de Turing interactiva, el codi font de la qual es distribueix sota una llicència Apache 2.0. Les imatges i animacions es distribueixen sota una llicència CC-BY-SA 3.0




       

      Premsa

      Mitjans catalans
      Mitjans espanyols
      Mitjans britànics
      Mitjans nord-americans
         
      Aquest recull de premsa no té cap més intenció que aplegar una mostra significativa dels articles publicats a la premsa generalista sobre la figura d'Alan Turing o el centenari durant l'any 2.012. Per raons de proximitat i comprensió, ens hem centrat en els mitjans catalans i espanyols, seguits dels britànics, atesa la nacionalitat d'Alan Turing, i dels nord-americans. 
         
      Mitjans catalans
      Catalunya
         
      Mitjans espanyols
      Espanya
        Amunt
         
      Mitjans britànics
      Gran Bretanya
         
      Mitjans nord-americans
      EUA
        Amunt

      Mostra bibliogràfica: Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012

      Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012

      Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012

      Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques

       

      Enguany es commemora a Catalunya el centenari del naixement del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha organitzat diverses activitats per retre-li homenatge, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita davant de les adversitats, que la seva vida representa.

      El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona se suma a aquesta iniciativa, oferint-vos un petit homenatge amb la intenció d'ajudar a recordar el matemàtic català i, alhora, facilitar-vos recursos per poder aprofundir en la seva figura i, sobretot, en la seva obra.

      "Ferran Sunyer va néixer el 1912 a Figueres, fill, nét i besnét de metges, dins una família benestant i amb terres. En descobrir la seva discapacitat, els metges no creien que tingués possibilitats de sobreviure. Fins i tot quan fou evident que no patia cap discapacitat intel·lectual, els metges aconsellaren que no es forcés el seu sistema nerviós; no calia ensenyar-li res. Quan tenia quatre anys, el nen havia après a llegir tot sol. A partir d'aquest moment, la seva mare va esmerçar tots els esforços per donar-li la millor educació que podia rebre a casa."

       

      Malet, Antoni. L'exili interior de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). A: Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor: quatre destacats matemàtics gironins de la dècada de 1911-1920. Girona : Universitat de Girona, 2012.


      Agraïm la col·laboració del Doctor Josep Pla i Carrera, que ha redactat la presentació.


      Agraïm també la col·laboració de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que ens ha facilitat la majoria d'imatges que hem utilitzat per il·lustrar aquesta mostra.

      Presentació, a càrrec de Josep Pla i Carrera

      Ens havíem aplegat a Figueres un divendres i un dissabte. El sol lluïa esplendorós com acostuma els dies clars d'hivern empordanesos. Feia molt fred: quan passejàvem pels carrers, ens petaven les dents.

      Ens hi havíem aplegat per recordar quatre matemàtics gironins: Lluís Santaló i Sors [Girona, 9 d'octubre de 1911-Buenos Aires (Argentina), 23 de novembre de 2001], Josep Teixidor i Batlle [Llers (Alt Empordà, Girona), 10 de novembre de 1920-Llers (Alt Empordà, Girona), 6 d'agost de 1989], i Albert Dou i Mas de Xexàs [Olot, (Girona), 21 de desembre del 1915-Sant Cugat del Vallès (Barcelona), 18 d'abril del 2009].

      Però l'ocasió l'havia propiciat el centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer [Figueres, 1912-Sarrià (Barcelona), 27 de desembre de 1967], com signava sempre en "homenatge a la mare". El matí del dissabte se'ns va fer una semblança de cada un d'aquests matemàtics. I mentre l'Antoni Malet feia una reflexió sobre l'"exili interior" del figuerenc, el meu pensament divagava cap a d'altres viaranys.

      Així doncs, quan la Carme Navajas em va demanar unes ratlles per fer una semblança de Sunyer em va semblar oportú descriure els pensaments que se m'havien acudit a Figueres perquè els detalls biogràfics els podem llegir a Ferran Sunyer i Balaguer d'Antoni Malet. IEC. Barcelona, 1995.


      Ferran va néixer amb una atròfia gairebé total del sistema nerviós que el mantingué gairebé paralític del tot —fet que l'impossibilitava de poder escriure— i el condemnava, de per vida, a l'esclavatge de la cadira de rodes i d'un mitjà de transport, amb xofer, que pogués dur-los a tots dos i ajudar-lo a ell.

      Ell mateix ho va escriure a A. J. Macintyre [carta de 31 de març de 1959]:

      Com ja li vaig dir, pateixo d'una paràlisi que m'impedeix caminar i m'obliga a moure'm en una cadira de rodes, les dimensions de la qual, i el fet de ser plegable, em permeten de viatjar en cotxe (tren, etc.) així com fer servir els ascensors. No puc pujar tot sol una escala.

      I tanmateix l'atròfia no li va afectar el cervell que es va mostrar molt ben moblat per comprendre la física i la matemàtica. Tenia una gran capacitat per elaborar els seus resultats sense recórrer a l'escriptura i una gran memòria de retenció que li permetia de dictar-los.

      Però per aconseguir que, amb aquestes limitacions, els seus resultats matemàtics arribessin a algunes revistes de matemàtiques —en castellà, francès i anglès— calien dues coses. D'una banda, un ambient casolà adequat i tranquil que li permetés de minimitzar les dificultats inherents a la malaltia. Això ho aconseguí a un principal del carrer Àngel Guimerà, a Sarrià, gràcies a la dedicació de la mare, Àngela Balaguer i Masdevall —havia perdut l'espòs i pare de Ferran, Ricard Sunyer i Molinas, quan l'infant tenia dos anys.

      D'altra banda una col·laboració incondicional i continuada d'algú prou dedicat i que es mantingués a l'ombra. La vida havia fet que, amb ell i la mare, hi visquessin dues cosines, Maria i Àngela Carbona i Balaguer, que van aconseguir que, malgrat les dificultats vitals, la vida de Ferran fos molt més planera del que hauria estat sense elles. I li va permetre de disposar d'amanuenses bondadoses i compromeses en l'obra professional de matemàtic.

      En definitiva, vaig pensar que, en aquella època, primera meitat del segle XX, l'èxit matemàtic a Ferran li pertany, però no li hauria estat possible assolir-lo sense l'esforç d'altres familiars que van fer possible una certa normalitat dins l'anormalitat.


      A la meva vida he tingut dues experiències sobre persones amb minusvalideses. De nano, uns amics dels pares van tenir un noi sord. Però, malgrat les enormes dificultats de l'època —una mancança gairebé total d'institucions dedicades a l'educació de sords i, molt més greu, un cert menyspreu pel problema que se li plantejava a una família—, la mare del meu amic no es va rendir mai i va "aprendre" a ensenyar-lo a ser un sord en un món de persones que hi senten. Val a dir que el fet que fossin econòmicament solvents hi va ajudar moltíssim. Tot hauria estat molt diferent si les condicions econòmiques els haguessin estat adverses.

      L'altre fou un estudiant de la nostra facultat: A. C. No podia anar normalment a la biblioteca perquè la cadira no entrava a l'ascensor. L'havien de pujar a pes els seus companys. I quan féu els cursos de doctorat, l'aula que ens van assignar es trobava al pis de dalt de tot: el pis de la biblioteca. Ningú no va pensar en A. C. Ens va costar força poder canviar l'aula per una altra de la planta baixa; era com fer una punta de boixets. I, també vull dir-ho, el portaven a la Facultat amb un vehicle adequat que li proporcionaven els serveis de la Generalitat.


      Sempre he pensat que, en un règim socialment ric i autènticament democràtic, s'ha de tenir una especial cura per les minories perquè sempre són les més febles i sempre cal tenir una cura especial dels més febles. Estem immersos en l'època "de les retallades", propiciades pels sistemes financers i bancaris, i acceptades amb molta connivència i falta de competència pels polítics. Em nego a anomenar-los "els nostres polítics" perquè, de fet, no ho són. No són els polítics dels ciutadans que els han votat: són polítics que actuen en  contra de la polis en una democràcia en contra de la demos , dels votants. I, si això passa —si continuem privatitzant el coixí dels serveis públics, empobrint la "societat del benestar", què passarà amb casos com el de Ferran Sunyer i Balaguer o com el de l'estudiant A. C.?

      Josep Pla i Carrera
      Professor emèrit de la Universitat de Barcelona
      1 de maig de 2012

      Biografia

      Ferran Sunyer Balaguer

      Nascut a Figueres amb una discapacitat física pràcticament total, Ferran Sunyer i Balaguer fou confinat per vida a una cadira de rodes que no podia moure ell sol, essent doncs constantment dependent de la cura dels altres. El seu pare va morir quan Ferran tenia només dos anys, deixant la seva mare, la senyora Àngela Balaguer, sola en la cura i atenció del seu fill, per la qual cosa es traslladaren a casa de l’àvia materna, on va conviure amb els seus cosins Maria, Àngels i Ferran. Posteriorment, es desplaçaren tots a Barcelona, constituint una família exemplar, plena de virtuts, en la qual va créixer i madurar el nostre cèlebre matemàtic.

      Com que el metge va considerar que el més prudent era apartar el jove malalt de possibles fatigues com l’educació i els mestres, a Ferran no li quedava altra opció que aprendre ell sol o a través de les lliçons de la seva mare, que pel seu esperit amorós i delicat no podien fer perillar la seva salut. En aquesta instrucció i educació hi va influir directament, sens dubte, la convivència amb els cosins, que foren més que germans per a ell durant tota la vida. Després d’un període d’àvida lectura, en el que se li despertà l’interès per l’astronomia i la física, va despertar la seva vocació matemàtica, que l’ocuparia la resta de la seva vida.

      Fragment, traduït per la FFSB, de la biografia de Juan Augé, publicada a Gaceta Matemática l'any 1968.
         
      MAlet, A. Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967)

      Antoni Malet

      La biografia més completa que existeix sobre el matemàtic de Figueres és obra d'Antoni Malet Tomàs, Catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Pompeu Fabra. La va publicar l'any 1995 la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) conjuntament amb la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), i el suport de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB). Es pot descarregar lliurement en pdf des del web de la FFSB, dividida en tres parts:

      Diverses biblioteques d'universitats catalanes la tenen en paper:

      La referència completa és la següent:

      • Malet, Antoni. Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). Barcelona : Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Societat Catalana de Matemàtiques, 1995.
         
      Gaceta matemática

      Juan Augé

      La FFSB ha traduït la breu biografia de Sunyer que va escriure Juan Augé a la mort del primer, i que va publicar a Gaceta Matemática. La referència completa és la següent:

      • Augé, Juan. Fernando Sunyer Balaguer (1912-1967). Gaceta Matemática, 1968, núm. 20, p. 55-60.
         
      viquipèdia

      Viquipèdia
         
      Mathematics Geneology Project

      The Mathematics Geneology Project

      Tornar

      Bibliografia

      Catàlegs | Revistes |  Bases de dades |  Articles i capítols de llibre

      Catàlegs
      Cercabib

      Què recupera el Cercabib?

      Què tenim al catàleg de la UB?
      CCUC

      Què hi ha al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)

      Revistes
      Collectanea Mathematica

      Què hi ha a Collectanea Mathematica?
      RACO

      Què hi ha a Revistes Catalanes d'Accés Obert (RACO)
      Tornar

      Bases de dades
      Documat

      Què hi ha a Documat?
      MathSciNet

      Què hi ha a MathSciNet?
      Zentralblatt MATH

      Què hi ha a Zentralblatt MATH
      JSTOR

      Què hi ha a JSTOR?
      Tornar

      Articles i capítols de llibre
      Articles seleccionats i capítols de llibre
        * DjVu és un format de fitxer obert, dissenyat per emmagatzemar imatges digitalitzades. Si no teniu cap lector de fitxers DjVu al vostre sistema, n'hi ha una implementació lliure, DjVuLibre, que podeu descarregar per poder-los obrir.
      Tornar

      Fons Ferran Sunyer i Balaguer

      Arxiu Ferran Sunyer i Balaguer

      El 22 d'abril de 1999, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del qual, tot i mantenir-ne la titularitat, li cedia  la gestió i dipòsit de l'arxiu del matemàtic —correspondència, treballs, apunts, articles i altres documents—, així com la seva biblioteca personal. Amb tota aquesta documentació, el Servei de Biblioteques de la UAB va crear l'Arxiu Sunyer, dipositat a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.

      Menció especial mereix la correspondència del matemàtic, íntegrament digitalitzada i posada a l'abast dels interessats a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. La descripció dels documents està basada en l'inventari realitzat pel Servei d'Arxius de Ciència.

      El fons consta de:

      Els interessats a consultar l'arxiu, han d'omplir una sol·licitud (doc) per poder accedir-hi.

      Tornar

      Centenari

      Centenari de Ferran sunyer i Balaguer

      Actes del centenari

      La FFSB, amb el suport d'altres institucions, ha organitzat diversos actes per commemorar el centenari, entre els quals destaquen:
         
      Recull de premsa

      Recull de premsa
        Tornar

      Fotografies

      Ferran Sunyer i Balaguer

      Ferran Sunyer i Balaguer, de dol
      per la mort del seu pare, el 1914 o 1915.

      Àngela Balaguer i Masdevall

      Àngela Balaguer i Masdevall.
         

      Ferran Sunyer i Francesc Carbona

      Ferran sunyer amb el seu cosí, Ferran
      Carbona a Vilajoan, probablement
      a la primera meitat dels anys 60.

      Ferran Sunyer amb Àngels Carbona

      Ferran Sunyer, treballant, amb
      Àngels Carbona, dibuixant.
         

      Ferran Sunyer i Balaguer amb la família

      Ferran Sunyer i Balaguer amb la família.

      Vilajoan

      Vilajoan
       

      A Niça el 1957

      Ferran Sunyer a Niça el 1957.

      A Niça el 1957

      Ferran Sunyer a Niça el 1957.
       

      Fotografies facilitades per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a qui agraïm la seva col·laboració.

      Mostra bibliogràfica: Telecomunicacions i Societat de la Informació

      Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques

      Imatge: Internet Splat Map. Autor: Steve Jurvetson, 2004



      Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica centrada en els dos conceptes. La selecció vol ser representativa, tant des del punt de vista tècnic —fonaments de les telecomunicacions i les xarxes d’ordinadors— com des d’un punt de vista més genèric, centrat en tot allò que fa referència a la Societat de la Informació: aspectes sociològics, legals, de gènere, mitjans de comunicació, societat del coneixement…  S’hi inclouen també algunes novel·les de ficció, bé pel seu caràcter anticipatori o perquè es basen, d’alguna manera, en la temàtica exhibida.

      El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, proclamat per  l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 252, (sessió 60, 2006) se celebra cada any el 17 de maig, per contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de l’escletxa digital.

      Material de l'exposició:

      Relació d’obres exposades

      Arnedo Moreno, Joan (coord.). Estructura de xarxes de computadors. Barcelona : UOC, 2007.
      Barceló Ordinas, José M. [et al]. Protocolos y aplicaciones Internet. Barcelona : UOC, 2008.
      Barceló, Miquel. La Ciència-ficció. Barcelona : UOC, 2006.
      Barney, Darin. The Network Society. Cambridge [etc.] : Polity, 2004.
      Barrière, Lali [et al.]. Fonaments matemàtics per a l'enginyeria de telecomunicació. Barcelona : Edicions UPC, 2007.
      Battelle, John. Buscar : cómo google y sus rivales han revolucionado los mercados y transformado nuestra cultura. Barcelona : Tendencias Editores,
      2006.
      Cardoso, Gustavo. Los medios de comunicación en la sociedad en red : filtros, escaparates y noticias. Barcelona : UOC, 2008.
      Castaño Collado, Cecilia. Las mujeres y las tecnologías de la información : internet y la trama de nuestra vida. Madrid [etc.] : Alianza, 2005.
      Castells, Manuel (ed.). La sociedad red : una visión global. Madrid : Alianza, 2006.
      Castells, Manuel [et al.]. La societat-xarxa a Catalunya. Barcelona : Rosa dels Vents : Universitat Oberta de Catalunya : Random House Mondadori,
      2003.
      Castells, Manuel. Comunicació i poder. Barcelona : Editorial UOC, 2009.
      Castells, Manuel. L'era de la informació : economia, societat i cultura. Barcelona : UOC, 2003.
      Castells, Manuel. La Galaxia Internet. Barcelona : Plaza & Janés, 2003.
      Castells, Manuel [et al.]. Comunicación móvil y sociedad : una perspectiva global. Barcelona : Ariel ; Madrid : Fundación Telefónica, 2007
      Societat de la informació : noves tecnologies i internet : diccionari terminològic. Barcelona : Termcat, 2003.

      Coupland, Douglas. Microsiervos. Barcelona etc. : Ediciones B, 1996.
      Filipiak, Janusz. Modelling and control of dynamic flows in communication networks. Berlin [etc.] : Springer,
      1988.
      Gibson, William. Neuromante. Barcelona : Minotauro, 1997.
      Glassner, Jean-Jacques [et al.]. De Alejandría a la biblioteca virtual. [s.l.] : Fundación Marcelino Botín, 2005.
      Himanen, Pekka. L'Ètica del hacker i l'esperit de l'era de la informació. Barcelona: Pòrtic : UOC, 2003.
      Iñigo Griera, Jordi [et al.]. Estructura de redes de computadores. Barcelona : UOC, 2009.
      Jørgensen, Rikke Frank (ed.). Human rights in the global information society. Cambridge (Mass.) [etc.] : MIT Press, 2006.
      Lathi, B. P. Sistemas de comunicación. México, D.F. [etc.] : Nueva Editorial Interamericana, 1986.
      Lovink, Geert. Fibra oscura : rastreando la cultura crítica de Internet. Madrid: Tecnos : Alianza, 2004.
      Mansell, Robin [et al.]. The Oxford handbook of information and communication technologies. Oxford [etc.] : Oxford University Press, 2007.
      Mattelart, Armand. Historia de la sociedad de la información. Barcelona : Paidós, 2007.
      Muñoz Blanco, José Antonio. Seguridad de sistemas en red. Las Palmas de Gran Canaria : Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Servicio
      de Publicaciones, 2007.
      Peguera Poch, Miquel (coord.). Dret d'Internet. Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya, 2010.
      Piscitelli, Alejandro. Internet, la imprenta del siglo XXI. Barcelona : Gedisa, 2005.
      Riccardi, Greg. Principles of database systems with internet and Java applications. Boston : Addion Wesley, cop. 2001

      Segaran, Toby. Programming collective intelligence : building smart web 2.0 applications. Beijing [etc.] :
      O'Reilly, 2007.
      Shoffner, Michael [et al.]. Java network programming : a complete guide to networking, streams, and distributed
      computing      . Greenwich : Manning, 1999.
      Solove, Daniel J. ; Schwartz, Paul M. Privacy, information, and technology. New York : Aspen Publishers, 2009.
      Stallings, William. Comunicaciones y redes de computadores : sexta edición. Madrid [etc.] : Prentice Hall, 2000.
      Stoer, Mechthild. Design of survivable networks. Berlin : Springer, 1992.
      Tanenbaum, Andrew S. Redes de computadoras : tercera edición. México [etc.] : Prentice-Hall Hispanoamericana, 1997.
      Tubella i Casadevall, Imma [et al.]. Societat del coneixement. Barcelona : Editorial UOC, 2005.
      Umar, Amjad. Distributed computing and client-server systems. Englewood Cliffs (N.J.) : Prentice Hall PTR, 1993.
      Umar, Amjad. Object-oriented client/server internet environments. Upper Saddle River (N.J.) : Prentice Hall PTR, 1997.
      Vossen, Gottfried ; Hagemann, Stephen. Unleashing Web 2,0 : From Concepts to Creativity. Burlington, MA : Morgan Kaufmann, 2007.

      Mostra bibliogràfica: la rehabilitació d'Alan Turing

      Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques

      Fotografia: Pilot ACE3. Autor: Antoine Taveneaux, 2012

       

      Coincidint amb el dia de Sant Jordi, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques ret homenatge a Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica moderna i personatge decisiu durant la Segona Guerra Mundial, en desxifrar les transmissions alemanyes que generava Enigma. L'any 1952 va ser processat i condemnat a causa de la seva homosexualitat i el 1954 el van trobar mort. L'autòpsia va determinar que s'havia suïcidat, però encara ara hi ha dubtes raonables sobre si va ser assassinat.

      L'any passat es va iniciar una petició popular a través d'Internet per demanar al Primer Ministre anglès, Gordon Brown, una disculpa oficial pel tracte dispensat a Turing. Finalment el 10 de setembre de 2009 Gordon Brown va publicar una nota de disculpa al seu bloc.

      L'exposició es va poder visitar des del 23 fins el 30 d'abril de 2010.

      Materials de l'exposició:

      Presentació del Dr. Pla

      Feia exactament 70 anys que Anglaterra  havia declarat la guerra  a Alemanya. Era el dijous 10 de setembre de 2009. Gordon Brown —en qualitat  de primer ministre  del Govern anglès— s’adreçà a la població anglesa —i al món— amb aquestes paraules: “És el moment de recordar els  deutes pregons que tenim amb aquells que ens ha precedit... i, entre ells, a Alan Machintosh Turing” [veieu per exemple, http://blocmat.ub.edu/tag/alan- turing/].

      La petició de recuperar “la memòria i la dignitat històriques” —quelcom que, per als catalans, en particular, i per als espanyols, en general, encara és,   malgrat tot,  una qüestió  oberta que tenim  pendent— fou forçada per John Graham-Cummig  amb una carta adreçada a la reina d’Anglaterra, que tenia el suport d’unes 30.000 signatures.

      L’any 1952, Alan Mathison Turing (Londres, 23 de juny de 1912-Wimslow , 7 de juny de 1954) va ser processat  a causa de la  seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal aleshores vigent— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien  imputat 50 anys abans a Oscar  Fingal O'Flahertie Wills Wilde (Dublín,  16 d’octubre de 1854-París, 30 de novembre de 1900).

       

      Fins al 1861, a Anglaterra,  la sodomia (o buggery) estava penada amb la mort (i amb la cadena perpètua després). A més, arran de l’esmena Labouchere del 1885 [veieu, per exemple, http://clevelandstreetscandal.com/], pràcticament qualsevol mena de comportament  homosexual “entre homes” podia rebre el càstig de dos anys de presó, possiblement amb treballs forçats.

      Aquesta  esmena permeté  la  cort de condemnar  Wilde a  dos anys  de treballs forçats en el judici celebrat al maig de 1895. L’insigne escriptor sortí de la presó, el maig de 1897, arruïnat material i espiritualment. Tanmateix encara va poder descriure —amb mà mestre— la seva peripècia a la presó en dues obres:

      • De  Profundis,  escrita  a  principis  de 1897. És  una carta  extensa,  plena  de ressentiment, dirigida a lord Alfred Douglas al final de la seva estada a la presó,

      i

       

      Desenganyat de la societat anglesa, va passar la resta de la seva vida a París, sota el nom fals de Sebastian Melmoth. Es va convertir al catolicisme, fe en la qual va morir, als 46 anys.

      S’ha dit que “n’hi ha prou que un home mori pel seu poble”, però, per desgràcia, tots  sabem que això  és  fals.  I així, 57 anys més tard,  Alan  Mathison Turing va ser processat a causa de la seva homosexualitat i acusat d’indecència greu i perversió sexual. Entenent que no tenia de què disculpar-se no es va defensar i va ser condemnat  a pena de presó o a sotmetre’s a un tractament  hormonal de reducció de la líbido. Per evitar la presó es va sotmetre  a la castració química amb injeccions d’estrògens, cosa que li va causar nombrosos   efectes  secundaris.  Al  mateix temps  va perdre el  càrrec  de consultor criptogràfic del govern. Finalment, dos anys més tard, el 8 de juny de 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que la causa era enverinament per cianur i va concloure que Turing s’havia suïcidat, malgrat que encara ara hi ha qui sosté la possibilitat que fos assassinat.

      Anglaterra —i el món que lluità contra el feixisme— li deu molt a Turing  perquè, amb  els coneixements que havia desenvolupat  en  la resolució del Enstscheindungsproblem (problema de decisió) (1936) i que l’havien   portat  a crear el concepte  teòric  de “màquina  computable”  o “màquina  de Turing”, estava  realment capacitat per comprendre l’Enigma, la màquina d’encriptació alemanya.

      Turing entrà a Bletchey  Park el 4 de setembre de1939 per col·laborar  a “trencar” els codis alemanys, a partir dels resultats obtinguts a Polònia per Marian Rejewski, Jerzy Rózycki i Henryk Zygalski de l'Oficina de Codis polonesa abans de la guerra. Tanmateix, des  de setembre  de 1938, Turing havia  treballat  a temps   parcial  per al  GCCS, l'organització  britànica  encarregada de desxifrar  codis.  No hi ha dubte  que la  seva contribució fou decisiva al si de l’equip de Bletchey Park i, com deia, el món lliure li deu moltíssim  i evidentment li  deu —com a  qualsevol  altre persona—  el  dret a  la  seva llibertat sexual.

      El 1945, se li va atorgar  l’“Orde de l’Imperi Britànic” pels seus serveis en temps de guerra.

      El 1948, Turing, treballant amb el seu antic company, D.G. Champernowne, va començar a escriure un programa d'escacs per a un ordinador  que encara no existia. El

      1952, en no tenir un ordinador prou potent per executar el programa, Turing va jugar una partida on simulava l'ordinador, trigant al voltant de mitja hora per cada moviment.  La partida es conserva;  el programa, però, va perdre la partida que jugava amb el company de Turing, Alick Glennie, encara que es diu que va guanyar una partida contra la dona de Champernowne.

      Del 1945 fins el 1947 va ser al National Physical Laboratory del Regne Unit, on va treballar  en el  disseny de l'ACE (Automatic  Computing  Engine, Motor de Càlcul Automàtic). El 19 de febrer de 1946, va presentar un article que va ser el primer disseny detallat d'un ordinador amb programa emmagatzemat. Encara que l'ACE era un disseny viable, el secret que envoltava el treball militar a Bletchley  Park va comportar  retards en l'inici del projecte i Turing es va desil·lusionar. A finals de 1947 va tornar  a Cambridge per un any sabàtic. Mentre  era a Cambridge, es va construir l'ACE pilot. Va executar el seu primer programa el 10 de maig de 1950.

      El  1948 va ser  nombrat "Reader"  del Departament  de Matemàtiques  de la Universitat de Manchester.  El 1949 va obtenir el càrrec de subdirector  del laboratori de càlcul  de la  Universitat  de Manchester,  i va treballar creant programari  per un dels primers ordinadors autèntics —el Manchester Mark 1.

      Des de 1952 fins la  seva mort el  1954, Turing va treballar  en el  camp de la biologia matemàtica, més específicament la morfogènesi. Va publicar un article sobre el tema anomenat "La Base Química de la Morfogènesi" el 1952, proposant la seva hipòtesi sobre la formació de patrons. El seu interès  principal en aquest camp  era entendre la fil·lotaxi de Fibonacci: l'existència de nombres de Fibonacci en estructures de les plantes. Va utilitzar equacions de reacció-difusió, que ara són la base de la disciplina de formació de patrons. D'altres  articles  posteriors van romandre inèdits  fins el  1992, quan  es va publicar Collected Works of A.M. Turing.

      Val la pena indicar que aquesta actitud “puritana” de la legislació anglesa és fruit —com  s’esdevé massa vegades— de la hipocresia de la societat —en particular, quan es tracta de qüestions de caire sexual. N’hi ha prou a llegir la novel·lística de la burgesia de l’època i de la situació en els publics schools  i en els colleges d’Oxford i Cambridge, on l’homosexualitat  “amb  discreció”  era  acceptada,  per comprendre  la  gravetat  de les condemnes, però —i això també ho sabem prou bé— no és la justícia el que preval, ni la moral, sinó la “llei” i la llei és un conveni polític, econòmic, social i, en massa ocasions, fruit dels  “pre-judicis”  i, com el  nom indica,  el  “pre-judici”  et  condemna abans del “judici”.

      Com a possibles lectures veieu, per exemple, The longest Journey (El más largo viaje) (1907), i Maurice (1914), obra pòstuma, publicada un any després de la seva mort, d’Edward Morgan Forster, i les biografies d’Alan Turing,  The man who knew too much: Alan Turing and the origins of the computer (2005) i la biografia novel·lada de Tomàs Hardy, The indian clerk (2007), ambdues de David Leavitt.

      Relació d'obres exposades

      Mostra bibliogràfica: Henri Paul Cartan (1904-2008)

      Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques


      El CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una exposició en memòria del matemàtic Henri Paul Cartan.

      L'exposició es podrà visitar del 8 al 19 de juny i la trobareu a l'expositor de novetats de la Biblioteca.

      Text a càrrec del Dr. J.L. Sánchez Palacio:

      Henri Cartan (8 de julio de 1904-13 de agosto de 2008) era hijo de Elie Cartan (1869-1951) matemático muy célebre por sus trabajos sobre la teoría de los grupos de Lie y la geometría diferencial. Estudió en el liceo Buffon de Paris, en el liceo Hoche de Versailles y en la Ecole Normale Supérieure (promoción 1923-1926). Fue profesor en la Faculté des Sciences de Strasbourg (1931-1940), en la Faculté des Sciences de Paris (1940-1969) y en la Faculté des Sciences de Orsay, luego convertida en Université Paris-Sud, (1969-1975).


      Entre 1940 y 1965 se encargó de la enseñanza de las matemáticas en la Ecole Normale Supérieure. Con una dedicación total a sus alumnos, de los que guardaba en un cuaderno sus impresiones personales, exponía a los de segundo año un curso cuyo contenido cambiaba cada año. Luego les preparaba para el concurso de agrégation y, finalmente, les orientaba hacia la investigación. La lista de los alumnos a los que dirigió sus primeros trabajos es impresionante: Jean Cerf, Jacques Deny, Roger Godement, Jean Louis Koszul, Jean Pierre Serre, René Thom, Adrien Douady, Max Karoubi son algunos de los nombres más destacados.


      En 1935 fue uno de los fundadores del grupo Bourbaki junto a Claude Chevalley, Jean Delsarte, Jean Dieudonné, René de Possel y André Weil. Tal como dice él mismo su colaboración en la elaboración de los Eléments de mathématique es difícil de evaluar y terminó en 1954 al cumplir la edad "canónica" fijada para la pertenencia al grupo.

      Entre 1948 y 1964 se desarrolló la actividad del célebre Séminaire Cartan en el que se expusieron los avances más notorios de la época en diversas ramas de la matemática como la topología algebraica, funciones de varias variables complejas o geometría analítica, en particular muchos resultados debidos al mismo Henri Cartan. La lista de colaboradores es también impresionante y, entre otras cosas, fue allí donde Alexandre Grothendieck expuso sus concepciones sobre los fundamentos de la geometría analítica.

      Sus trabajos se refieren esencialmente a la teoría de las funciones analíticas, en la que estableció muchos resultados fundamentales, a la topología algebraica y al álgebra homológica, rama de la matemática de la que puede considerarse creador junto con Samuel Eilenberg con quien publicó un libro célebre cuyo título hizo fortuna.

      Algunos de sus cursos, aproximadamente de nivel de segundo ciclo, se convirtieron en libros que tuvieron una influencia notable no limitada a las Universidades francesas.

      Mostra bibliogràfica: Parlem de llibres

      Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: Josep Pla i Carreras


      La Matemàtica la podem mirar des de vessants diversos perquè és una activitat molt completa: des de la seva utilitat, des de la seva creació i des de la seva naturalesa. És a dir, el vessant pràctic, teòric i filosòfic.
      Importa, és clar, que aquests vessants ens els presentin autors de gran qualitat matemàtica: creadors, sempre que sigui possible.
      En la mostra que ofereix la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques —basada en la coincidència del fet que, en els últims mesos, s’han publicat en català tres textos matemàtics— ens trobem amb aquests tres aspectes.

      L'exposició es va poder visitar del 27 d'abril a l'1 de maig del 2009.

      Presentació a càrrec del Dr. Pla


      D’una banda, les aritmètiques comercials, que, a finals del segle xv, van impulsar el sistema indoaràbic en el món dels comerciants. Són obres escrites en les llengües vernacles precisament perquè anaven adreçades als fills dels comerciants, personatges notables de les ciutats que començaven a despertar. Els seus autors no són potser matemàtics de primera fila, però la seva tasca ha esdevingut clau en la història de la matemàtica. Un exemple, de casa, és Francesc de Santcliment (finals del segle xv començaments del segle xvi).

      La creació matemàtica és tan antiquíssima com la matemàtica, i avui la fan, en gran part, matemàtics de professió o grups de recerca pluridisciplinars ens els quals hi treballen matemàtics. En la primera meitat del segle xvii, tanmateix, la situació era ben diferent. La matemàtica la feien metges i homes de dret. El casos més notables són, sense cap mena de dubte, René Descartes (1596-1650) i Pierre de Fermat (1601-1665). Aquest darrer, però, el gran amateur, tractà totes les branques de la matemàtica, revitalitzant-ne algunes, i creant-ne de noves: la geometria cartesiana, el càlcul de màxims i mínims, la determinació de quadratures i longituds de corbes, els inicis del càlcul de probabilitat, amb Blaise Pascal, i finalment el (re)naixement de l’aritmètica. Aquesta tasca la trobem recollida, de forma parcial però molt significativa, a Pierre de Fermat: Obra matemàtica vària.


      El segle xix portà a reflexionar sobre la matemàtica —fou la crisi de fonaments. Però, el text de G. H. Hardy (1877-1947), el matemàtic anglès més important de l’època, reflexiona sobre la naturalesa de la matemàtica i sobre la responsabilitat dels matemàtics en el món. Aquesta anàlisi la podem fer des d’una visió romàntica i utòpica o bé des de una visió més incardinada a la realitat del moment: l’any 1940, quan la Segona Guerra Mundial acabava de començar.
      La visió de Hardy contrasta amb la de John von Neumann (1903-1957), vint-i-sis anys més jove, i un dels personatges claus de Los Álamos. Ambdós pensaments —un encert de la presentació contrapuntística del text català— es complementen.
      >Hardy fou un gran matemàtic i sobresortí en Aritmètica, la disciplina matemàtica (re-)creada per Fermat. Von Neumann, en canvi, entre moltes altres creacions és el pare de la teoria de jocs que tan important ha estat en política i economia, i lliga, amb la distància del temps, amb el caràcter pràctic de les aritmètiques comercials.


      Potser sigui agafar-ho amb pinces, però ens trobem amb un fet que em sembla que val la pena de remarcar: hi ha sempre un caràcter unitari en el pensament matemàtic. Gaudiu de la humil mostra que us oferim.



      Barcelona, abril 2009

      Dr. Josep Pla i Carrera


      Post scriptum. Quan ja havíem preparat aquesta presentació ha sortit un text sobre Gabriel Ferrater (1922-1972) i Robert Musil (1880-1942), un llibre d’Eduard Bonet que explica l’estat del pensament matemàtic, lògic i lingüístic que li tocà viure a Ferrater. És tot un relat d’una història de l’elit catalana d’una època: el Maig del 68. El text es clou amb una anàlisi de L’home sense qualitats de Robert Musil.

      Mostra bibliogràfica


      Mostra bibliogràfica: Kiyosi Ito (1915-2008)

      Fotografia: Kiyosi Ito at Cornell University, 1970. Autor: Konrad Jacobs

      Imatge: Fórmula d'Ito, representació gràfica feta per Roboquant


      El CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra d'obres en memòria del matemàtic Kiyosi Ito.

      L'exposició es podrà visitar del 27 de novembre al 5 de desembre i la trobareu a l'expositor de novetats de la Biblioteca.

      Comentari a la mostra

      El matemàtic Kiyosi Ito va morir el dia 10 de novembre, a la ciutat de Kyoto (Japó), a l'edat de 93 anys.


      Va estudiar matemàtiques a la ciutat imperial de Tokio. Després de treballar pel govern, on va començar la seva tasca com a investigador, l'any 1952 va obtenir una plaça de professor a la Nagoya Imperial University.


      El professor Ito va ser pioner en desenvolupar la "teoria de les equacions diferencials estocàstiques", que és una eina essencial per a l'estudi dels fenòmens aleatoris i brownians. El seu treball té aplicacions en un gran nombre d'àrees, com la biologia, la física i l'economia. Entre d'altres premis, va rebre alguns dels més alts honors del seu país, com la Medalla de la Cultura de Japó, concedida per l'Emperador.


      Va rebre el Wolf Prize l'any 1987 i el Kyoto Prize el 1998. També l'any 2006 va rebre el Premi Gauss per aplicacions de les matemàtiques. Era membre associat de l'Académie des Sciences de França, membre de la Japan Academy of Sciences i membre estranger de la U.S. National Academy of Sciences.