Biografia

3. La càtedra i el Seminari matemàtic (1930-1939)

A cavall dels anys vint i trenta, torna a participar en el Congreso de la Asociación Española para el progreso de las ciencias que es fa a Barcelona, aquest cop com a secretari de la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la UB. És a partir d’aquest moment que Orts oposita a la càtedra d’Anàlisi matemàtica de la universitat de la que pren possessió el 16 de març de 1931, amb un sou de 8.000 pessetes anuals.  

A partir de 1930, Orts col·labora assíduament a la publicació Ibérica : el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones redactant ressenyes de novetats que es publiquen a la secció Bibliografia en les que comenta les obres d’especialistes com J. Rey Pastor, J. Hadamard, E. Cartan, v. Volterra, i molts altres.  Les ressenyes són d’extensió irregular, algunes van signades amb el seu nom complet, altres només amb l’O. inicial del cognom i algunes, generalment les més breus, sense signar. Totes, però son ressenyades als índexs d’autors. En aquesta revista també publica diverses notes necrològiques i els seus articles sobre el “autogiro ultrarápido”.

A l’inici del curs 1931-32 se’l proposa per impartir l’assignatura d’Estadística matemàtica de la que comença la docència a primers d’octubre. La seva inquietud, però, el porta a demanar un altre cop poder fer una estada per estudiar a l’estranger, cosa que li és concedida autoritzant-lo, l’any 1932, a una estada a l’Escola Politècnica Federal de Zurich on estudia l’aplicació de l’anàlisi funcional a les lleis de la probabilitat i, l’any següent, a romandre sis mesos a França per ampliar els coneixements en Anàlisi matemàtica.

Resumen de las lecciones de análisis infinitesimal: cálculo integral: explicadas en la Facultad de Ciencias de Barcelona: curso 1932-1933. Font: CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Assentat ja a Barcelona definitivament, Orts forma part de diferents tribunals d’oposicions a càtedra d’Anàlisi Matemàtica de les universitats de La Laguna, Múrcia, Salamanca i Saragossa i, a exercir de vocal de tribunals d’oposicions a catedràtic de secundària.  Forma part del grup gestor del Seminari matemàtic, que el nomena sots-director, les bases del qual son aprovades l’any 1934 per la Facultat de Ciències amb els objectius de complementar i ampliar l’acció de la Facultat, segons expliquen les mateixes bases:

1. El Seminario Matemático tiene por objeto:

   • Completar la formación matemática de los alumnos de la Facultad de Ciencias, iniciándolos en el trabajo personal mediante el estudio de temas adecuados, y en la resolución de cuestiones propuestas.

   • Impulsar los estudios matemáticos superiores mediante el desarrollo de cursos especiales y monográficos y trabajos de investigación.

2. Para lograr tales finalidades, el Seminario organizará cursos de carácter complementario a las enseñanzas que figuran en el plan de estudios de la facultad, así como trabajos de crítica, bibliografía y síntesis.

3. También y con el mismo fin, el Seminario instituirá becas y pensiones para realizar estudios en el extranjero, en la medida que le permitan sus recursos económicos.

4. Se procurará asimismo la colaboración del personal docente de otras Universidades y el intercambio escolar entre alumnos ya licenciados que demuestren especial aptitud para los estudios matemáticos superiores.

5. A los efectos de la base 1ª, el S. M. organizará una biblioteca especializada en obras y Revistas de carácter matemático, y procurará la adquisición de aparatos (aritmómetros, planímetros, etc.) y demás material que estime necesario. De la conservación del material y del servicio de la biblioteca cuidará uno de los becarios,

En aquestes cinc primeres bases, de les nou que té el document, ja apareixen les preocupacions d’Orts respecte els estudiants: l’organització de cursos d’ampliació, la institució de beques per promoure les estades a l’estranger, l’intercanvi amb professionals d’arreu i l’organització d’una biblioteca amb monografies i publicacions periòdiques especialitzades.  En definitiva: facilitar recursos i promoure l’intercanvi.

Compagina la tasca docent amb la de ressenyar les novetats bibliogràfiques en publicacions especialitzades, com és el cas d’Ibérica : el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones. Entre els anys 1938 i 1939, és nomenat vicedegà de la Facultat, representant d’aquesta a la Junta Universitària i director del Seminari Matemàtic substituint a Ignasi Terrades.

Dos problemas resolts per José Mª Orts Aracil. Font: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona