Biografia

1. Infantesa i estudis

Josep Maria Orts Aracil neix a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891, fill de Manuel Orts Cosme i Ana Aracil Orduña. Ingressa d’alumne al centre de Escoles Pies de Paterna on fa els estudis primaris i el batxillerat que acaba l’any 1908 amb la qualificació d’excel·lent.  

Traslladat a Barcelona on viu amb uns familiars, es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on es llicencia en Ciències Exactes l’any 1914, obtenint el Premi extraordinari de llicenciatura concedit per la universitat i el que concedeix la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona  pel seu treball sobre series trigonomètriques.

Al mateix any, inicia la seva perllongada carrera docent a la mateixa Universitat de Barcelona en qualitat d’Ajudant de la càtedra d’Anàlisi matemàtica. Pocs mesos abans, al desembre de 1913, publica la primera col·laboració a la Revista de la Sociedad Matemática Española amb el títol Nota sobre la rectificación de un arco de sinusoide.

L’any 1916 demana permís per marxar a Madrid per doctorar-se a la Universidad Complutense, sota la direcció de Julio Rey Pastor. Llegeix la tesi doctoral el dia 7 de desembre amb el títol Resolución de problemas de Dirichlet en algunos recintos elementales i obté la qualificació d’excel·lent.

 

José María Orts Aracil
Fotografies de José Mª Orts Aracil.
Font: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.

 

2. L'inici de la carrera docent (1917-1930)

Llegida la tesi, Orts retorna a Barcelona i a la UB per fer-se càrrec de l’assignatura d’Anàlisi matemàtica de primer i segon, en qualitat d’Auxiliar interí gratuït.  

El mes de juny de 1919 és nomenat Auxiliar temporal adscrit a les càtedres de Cosmografia i Astronomia, tasca que desenvoluparà fins l’any 1921 amb la gratificació de 2.000 pessetes anuals. Aquest darrer any, Orts demana permís per presentar-se a les oposicions a les càtedres d’Anàlisi matemàtica i Geometria Analítica de la Universidad de Santiago de Compostela. Fetes i aprovades les oposicions és nomenat catedràtic d’Anàlisi matemàtica d’aquella universitat de la que pren possessió des de Barcelona.  

Mentre és a Santiago, Orts és pensionat per anar a Roma on estudia Estadística matemàtica sota la direcció del professor Cantelli i Càlcul de probabilitats, establint coneixença i una forta amistat amb Luigi Fantappiè. Fruit d’aquella estada és la publicació de la memòria Notas para un primer estudio de la teoría del riesgo. L’any 1925, assisteix al Vè congrés de la Asociación Española para el Progreso de las ciencias, que va tenir lloc a Coimbra el mes de juny, en el que presenta la comunicació: Nota sobre variables causales.

Mentre es troba a Santiago pateix una malaltia greu. Aquest fet i també l’haver de fer-se càrrec de la seva mare ja molt gran, el porten a demanar, l’any 1927, que se li concedeixi l’excedència voluntària de la Universidad de Santiago per retornar a Barcelona i reingressar a la Universitat de Barcelona, per restar-hi ja fins a la jubilació, i on el curs 1927-28 és encarregat de la càtedra d’Anàlisi matemàtica de primer i segon curs.

Orts té una preocupació constant perquè els seus alumnes tinguin els recursos d’informació que els són necessaris per avançar en els seus estudis i coneixements. És per aquest motiu que se’l considera l’impulsor de la biblioteca de la Facultat de Matemàtiques, l’actual CRAI Biblioteca de Matemàtiques i informàtica, segons recorda la placa que es troba a l’entrada de la biblioteca, que va ser col·locada durant el deganat del Dr. Josep Pla i Carrera.

 


Signatura de José Mª Orts Aracil.
Font: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.

 

,

3. La càtedra i el Seminari matemàtic (1930-1939)

A cavall dels anys vint i trenta, torna a participar en el Congreso de la Asociación Española para el progreso de las ciencias que es fa a Barcelona, aquest cop com a secretari de la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la UB. És a partir d’aquest moment que Orts oposita a la càtedra d’Anàlisi matemàtica de la universitat de la que pren possessió el 16 de març de 1931, amb un sou de 8.000 pessetes anuals.  

A partir de 1930, Orts col·labora assíduament a la publicació Ibérica : el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones redactant ressenyes de novetats que es publiquen a la secció Bibliografia en les que comenta les obres d’especialistes com J. Rey Pastor, J. Hadamard, E. Cartan, v. Volterra, i molts altres.  Les ressenyes són d’extensió irregular, algunes van signades amb el seu nom complet, altres només amb l’O. inicial del cognom i algunes, generalment les més breus, sense signar. Totes, però son ressenyades als índexs d’autors. En aquesta revista també publica diverses notes necrològiques i els seus articles sobre el “autogiro ultrarápido”.

A l’inici del curs 1931-32 se’l proposa per impartir l’assignatura d’Estadística matemàtica de la que comença la docència a primers d’octubre. La seva inquietud, però, el porta a demanar un altre cop poder fer una estada per estudiar a l’estranger, cosa que li és concedida autoritzant-lo, l’any 1932, a una estada a l’Escola Politècnica Federal de Zurich on estudia l’aplicació de l’anàlisi funcional a les lleis de la probabilitat i, l’any següent, a romandre sis mesos a França per ampliar els coneixements en Anàlisi matemàtica.

 

Resumen de las lecciones de análisis infinitesimal: cálculo integral: explicadas en la Facultad de Ciencias de Barcelona: curso 1932-1933.
Font: CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

*/

 

Assentat ja a Barcelona definitivament, Orts forma part de diferents tribunals d’oposicions a càtedra d’Anàlisi Matemàtica de les universitats de La Laguna, Múrcia, Salamanca i Saragossa i, a exercir de vocal de tribunals d’oposicions a catedràtic de secundària.  Forma part del grup gestor del Seminari matemàtic, que el nomena sots-director, les bases del qual son aprovades l’any 1934 per la Facultat de Ciències amb els objectius de complementar i ampliar l’acció de la Facultat, segons expliquen les mateixes bases:

  1. El Seminario Matemático tiene por objeto:

    • Completar la formación matemática de los alumnos de la Facultad de Ciencias, iniciándolos en el trabajo personal mediante el estudio de temas adecuados, y en la resolución de cuestiones propuestas.

    • Impulsar los estudios matemáticos superiores mediante el desarrollo de cursos especiales y monográficos y trabajos de investigación.

  2. Para lograr tales finalidades, el Seminario organizará cursos de carácter complementario a las enseñanzas que figuran en el plan de estudios de la facultad, así como trabajos de crítica, bibliografía y síntesis.

  3. También y con el mismo fin, el Seminario instituirá becas y pensiones para realizar estudios en el extranjero, en la medida que le permitan sus recursos económicos.

  4. Se procurará asimismo la colaboración del personal docente de otras Universidades y el intercambio escolar entre alumnos ya licenciados que demuestren especial aptitud para los estudios matemáticos superiores.

  5. A los efectos de la base 1ª, el S. M. organizará una biblioteca especializada en obras y Revistas de carácter matemático, y procurará la adquisición de aparatos (aritmómetros, planímetros, etc.) y demás material que estime necesario. De la conservación del material y del servicio de la biblioteca cuidará uno de los becarios,

En aquestes cinc primeres bases, de les nou que té el document, ja apareixen les preocupacions d’Orts respecte els estudiants: l’organització de cursos d’ampliació, la institució de beques per promoure les estades a l’estranger, l’intercanvi amb professionals d’arreu i l’organització d’una biblioteca amb monografies i publicacions periòdiques especialitzades.  En definitiva: facilitar recursos i promoure l’intercanvi.

Compagina la tasca docent amb la de ressenyar les novetats bibliogràfiques en publicacions especialitzades, com és el cas d’Ibérica : el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones. Entre els anys 1938 i 1939, és nomenat vicedegà de la Facultat, representant d’aquesta a la Junta Universitària i director del Seminari Matemàtic substituint a Ignasi Terrades.

 



Dos problemas resolts per José Mª Orts Aracil.
Font: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona

 

,

 

Biografia