Lletres

Biblioteca CRAI

Letras Galegas 2021: Xela Arias (en català)

Xela Arias

Xela Arias (Sarria, 1962 - Vigo, 2003) va ser una poeta i traductora gallega que va desenvolupar la seva obra entre finals dels anys vuitanta i principis de la dècada de 2000. La seva figura, celebrada aquest any 2021 el Dia de les Lletres Gallegues, desperta cada vegada més interès en el camp de la cultura gallega atesa la singularitat de la seva obra en el context de la revolució poètica viscuda a Galícia en els darrers vint anys del segle XX. Va ser una figura molt activa en la renovació cultural, tant com a traductora com a editora a Xerais, una editorial sense la qual no s’entén l’efervescència literària d’aquella època.

En quaranta-un anys de vida ens va llegar només quatre poemaris, entre els quals hi ha un àlbum de poesia i fotografia en coautoria amb Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioner a Galícia per la seva interdisciplinarietat. La seva poesia la situa entre les veus que, cap a finals dels anys vuitanta, va obrir moltes de les línies temàtiques de la poesia gallega de la dècada següent.

		Biografia de Xela Arias
		Xela Arias, traductora
		La poesia de Xela Arias
		Xela Arias i el gir poètic dels anys 90

Crèdits:

Idea general i edició: Gabriel Tomàs i Esther Acereda.
Textos a càrrec: Anton Blanco Casás (Estudis Gallecs i Portuguesos de la UB).
Disseny gràfic: Gabriel Tomás, Carolina Zarauza, Cristina González i Esther Acereda.
Disseny i presentació de l'exposició física: CRAI Biblioteca de Lletres.
Agraïments: a Anton Blanco Casás per la realització dels textos d'aquesta exposició, a la Real Academia Galega per la seva col·laboració facilitant-nos l'accés als seus fons documentals i a Xulio Gil i Lois Arias pel seu permís d'ús d'algunes de les seves fotografies permetent-nos entre tots il·lustrar gràficament el recorregut que hem fet per la la vida i la figura de Xela Arias.

1 abril, 2021

Letras Galegas 2021: Xela Arias

Xela Arias

Xela Arias (Sarria, 1962 – Vigo, 2003) foi unha poeta galega e tradutora que desenvolveu a súa obra dende finais da década de 1980 e comezos da dos 2000. A súa figura, celebrada este ano 2021 no Día das Letras Galegas, está a espertar cada vez máis interese no eido da cultura galega dada a singularidade da súa obra no contexto da revolución poética vivida en Galicia nos derradeiros vinte anos do século XX. Foi unha figura moi activa na renovación cultural, tanto dende a súa faceta de tradutora como da de editora en Xerais, editorial sen a cal non se entende a efervescencia literaria daquel momento.

Dos seus corenta e un anos de vida legounos só catro poemarios, entre os que se atopa un álbum de poesía e fotografía en coautoría con Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioneiro en Galicia pola súa interdisciplinaridade. A súa poética sitúaa como unha das voces que, contra finais da década de 1980, abre moitas das liñas temáticas da poesía galega da década seguinte.

		Biografía de Xela Arias
		Xela Arias, traductora
		A poesía de Xela Arias
		Xela Arias e o xiro poético dos 90

Autoría:

Dea xeral e edición: Gabriel Tomás i Esther Acereda .
Textos a cargo de: Anton Blanco Casás (Estudis Gallecs i Portuguesos de la UB).
Deseño gráfico: Gabriel Tomás, Carolina Zarauza i Esther Acereda.
Deseño e presentació da exposición física: CRAI Biblioteca de Lletres.
Agradecementos: a Anton Blanco Casás pola realización dos textos desta exposición, á Real Academia Galega pola súa colaboración facilitándonos o acceso aos seus fondos documentais e a Xulio Gil e a Lois Arias polo seu permiso de uso dalgunhas das súas fotografias, permitíndonos entre todos ilustrar graficamente o percorrido que fixemos pola vida e a figura de Xela Arias.

1 maig, 2021

Fullets de teatre

L’ase d’or d'Apuleu de Madaura

L'obra Les Metamorfosis, o més coneguda com L'ase d'or, és la més important de l’africano-romà Apuleu, que visqué durant el segle II de la nostra era. Es tracta de l’única novel·la escrita en llatí que conservem completa, atès que totes les altres novel·les clàssiques que ens han arribat s’escriviren en grec. L'obra es compon per una tenebrosa i alhora meravellosa relació d’aventures que tenen com eix central el periple d'un jovenet no tan espavilat com ell es pensa que, per error, és transformat en ase per un encanteri mal conjurat, portant una penosa existència, i al qual només la deessa Isis podrà salvar.

>> Aneu a l'Índex
de l'exposició >>

Comissari: Albert Sabaté Morales.
Disseny del cartell: Tina Araüna.
Col·laboradors: Ricard Escudero Vila, Mar Safont.
Agraïments: Dra. Alejandra Guzmán Almagro, Dra. Noemí Moncunill Martí.
Edició i muntatge: Gabriel Tomàs.

Actes complementaris:
- Exposició física L'ase d'or : Del 4/12/2020 al 29/01/2021 a les vitrines de la Biblioteca de Lletres,
  Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 1ª Planta. 08007 Barcelona.

1 desembre, 2020

Letras Galegas 2020: Ricardo Carvalho Calero i la historiografia literària a Galícia (en català)

Signatura de Ricardo Carbalho Calero

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.

La seva biografia està marcada per la Guerra Civil —que rememora a la seva novel·la Scórpio—, la repressió i la dictadura franquista, però això no li va impedir crear una important obra acadèmica, literària, didàctica i divulgativa. Elabora treballs fonamentals com la Historia da literatura galega contemporánea (1963, ampliada en 1975) i la Gramática elemental del gallego común (1966). Les seves incursions lingüístiques estan vinculades inicialment als seus estudis literaris, més endavant faran un gir cap a l’àmbit de la didàctica i desembocaran en els problemes de la codificació i de la política lingüística.

Crèdits

Idea general i edició: Gabriel Tomás i Esther Acereda.
Textos a càrrec: María Xesús Lama López (Estudis Gallecs i Portuguesos de la UB).
Disseny gràfic: Gabriel Tomás, Carolina Zarauza i Esther Acereda.
Disseny i presentació de l'exposició física: CRAI Biblioteca de Lletres.
Agraïments: a Maria Xesús Lama per la realització dels textos d'aquesta exposició, a la Real Academia Galega i al Parlamento de Galicia per la seva col·laboració facilitant-nos l'accés als seus fons documentals i a Moncho Rama pel seu permís d'ús d'algunes de les seves fotografies permetent-nos entre tots il·lustrar gràficament el recorregut que hem fet per la la vida i la figura de Ricardo Carvalho Calero.

1 juliol, 2020

Letras Galegas 2020: Ricardo Carvalho Calero e a historiografía literaria en Galicia

Signatura de Ricardo Carvalho Calero

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostela, 1990) é unha das figuras máis importantes da cultura galega do século XX, porque en el conflúen tres facetas importantes: a dedicación ao estudo da lingua e a literatura galega, o maxisterio que impartiu como primeiro profesor e catedrático universitario de Lingüística e Literatura Galega e a creación literaria, especialmente no xénero poético. Membro do Seminario de Estudos Galegos, participa na fundación do Partido Galeguista en 1931 e na redacción do Estatuto de Autonomía de 1936, oficial do exército republicano, profesor e académico da RAG.

A súa biografía está marcada pola Guerra Civil -que rememora na novela Scórpio (1987)-, a represión e a ditadura franquista, o que non lle impediu crear unha importante obra académica, literaria, didáctica e divulgativa. Elabora traballos fundamentais como a Historia da literatura galega contemporánea (1863, ampliada en 1975) e a Gramática elemental del gallego común (1966). As súas incursións lingüísticas aparecen ao comezo vencelladas aos seus estudos literarios, despois virarán cara ao plano didáctico e desembocarán nos problemas da codificación e da política lingüística.

Autoría

Dea xeral e edición: Gabriel Tomás i Esther Acereda .
Textos a cargo de: María Xesús Lama López (Estudis Gallecs i Portuguesos de la UB).
Deseño gráfico: Gabriel Tomás, Carolina Zarauza i Esther Acereda.
Deseño e presentació da exposición física: CRAI Biblioteca de Lletres.
Agradecementos: a Maria Xesús Lama pola realización dos textos desta exposición, á Real Academia Galega e ao Parlamento de Galicia pola súa colaboración facilitándonos o acceso aos seus fondos documentais e a Moncho Rama polo seu permiso de uso dalgunhas das súas fotografias, permitíndonos entre todos ilustrar graficamente o percorrido que fixemos pola vida e a figura de Ricardo Carvalho Calero.

1 juliol, 2020

De Montserrat a Súmer. L’aportació de Miquel Civil al desenvolupament dels estudis cuneïformes

Miquel Civil a Chicago

Ressenyar l’obra de Miquel Civil (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019) és intentar descriure l’obra d’un gegant, d’un homenot, a la manera planiana. La seva influència en els estudis cuneïformes és absolutament decisiva, essent una d’aquelles poques personalitats de les quals podem dir que han “modelat” una disciplina. La sumerologia i els estudis cuneïformes en general serien totalment diferents sense la seva monumental contribució.

Civil va fer les primeres passes en l’assiriologia de forma autodidacta amb les tauletes cuneïformes que hi ha allotjades al Museu Bíblic de l’abadia de Montserrat. Més endavant, inicià la seva formació reglada en assiriologia a París i posteriorment es traslladà a Filadèlfia. S’establí definitivament a Chicago, on va desenvolupar tota la seva prolífica carrera com a professor de sumerologia a l’Oriental Institute. Mestre absolut i sense rival en lexicografia mesopotàmica, ordenador de la literatura sumèria, el més gran expert en tecnologia i agricultura mesopotàmica, fonamentador de la gramàtica sumèria... Els adjectius per a descriure la seva obra i el seu pensament s’esgoten en boca dels més grans cuneïformistes contemporanis.

Des del moment de la seva creació l’any 1991, Civil va tenir una estreta relació amb l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona. Va col·laborar de manera entusiasta en el desenvolupament dels estudis orientals a la nostra universitat i molt especialment dels estudis cuneïformes. Va ser professor convidat a la UB i posteriorment a la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2000 va rebre el títol de Doctor Honoris Causa a la Universitat de Barcelona.

Tot el material bibliogràfic que s’exposa en aquesta mostra prové de l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), el qual conserva i manté al dia la millor biblioteca d’assiriologia de Catalunya, essent un dels punts de referència dels estudis cuneïformes peninsulars. Tot el Fons documental de l'IPOA és consultable a travès del catàleg del CRAI-Universitat de Barcelona.

Autor dels textos:

Lluis Gonzaga Feliu Mateu

Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA)

1 abril, 2020

Pompeu Fabra i la Universitat

Inauguració exposició

La tardor de 2018 es va instal·lar al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l'exposició dedicada a Pompeu Fabra amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i dels 100 anys de la publicació de la seva gramàtica normativa. A partir dels panells exposats llavors, el CRAI ha volgut difondre aquella iniciativa amb l’elaboració de tots aquells materials en suport informàtic, de manera que siguin consultables en xarxa amb totes les informacions i les explicacions oportunes.

Els texts i les il·lustracions que van ser-hi reproduïts giren preferentment a l'entorn de la vinculació de Pompeu Fabra amb la institució universitària (1932-1939), com a president del Patronat de la Universitat de Barcelona autònoma, i com a primer catedràtic que en va ser de Filologia Catalana.

Organitza

Ajuntament de Girona. AMGi (Arxiu Municipal de Girona, Fons Ferran Rahola Auguet).

1 març, 2020

XL Aniversario del Laboratorio de Fonética

El Laboratorio es un servicio de la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona. Fundado en 1978, es el laboratorio universitario de fonética más antiguo del estado y un referente a nivel europeo. En él, se lleva a cabo una labor docente, investigadora y de transferencia del conocimiento.

Con motivo del XL aniversario de su fundación, el CRAI de Lletres de la UB y el mismo Laboratorio de Fonética han organizado una serie de actividades (que incluyen conferencias divulgativas, una exposición y la creación del Museo Virtual del Laboratorio de Fonética) para dar a conocer la labor docente e investigadora del Laboratorio.

	1. Historia del Laboratorio de Fonética
	2. Museo virtual del Laboratorio de Fonética
	3. Perfiles funcionales y de aplicación de la fonética
	4. El Laboratorio en la actualidad: docencia, investigación y colaboraciones

Referencias

Romera Barrios, L. (2008) “Un laboratorio entre dos siglos” en Estudios de Fonética Experimental, XVII, pp. 506-7.
Laborda, X. Romera, L. y Fernández Planas, Ana Ma. Eds. (2014) “Eugenio Martínez Celdrán” en La Lingüística en España. 24 Autobiografías, pp. 255- 272. Barcelona. Editorial UOC.

1 maig, 2019

Exposició virtual: Los Libros de Suertes

Los Libros de Suertes

El Libro de las suertes es un divertido juego cortesano del siglo XVI, aunque fue creado a fines del XV, en 1482, por el perugino Lorenzo Spirito. Jugando a averiguar el futuro, se puede llegar a saber si la persona amada va a corresponder con el engaño o la fidelidad, si la fortuna está a punto de regalar riquezas o si se conseguirá lo que tanto se desea. El juego tiene un pequeño problema: no se le puede hacer cualquier pregunta, porque hay que escoger una de las que ofrece la tabla inicial. Pero ese mismo límite que se les pone garantiza la precisión de las respuestas, porque el Libro de suertes no ofrece oscuros oráculos, sino que son, casi siempre, muy precisos. En el siglo XVI se presentaba como un pasatiempo para remedio de la peligrosa ociosidad; pero adentrarse en sus páginas y seguir sus indicaciones era jugar con fuego: no se podía ni tan siquiera tener la ilusión de que se estaba adelantando al paso del tiempo. La Iglesia lo prohibió y logró con tal prohibición que casi se borrara su huella.

Introducción y presentación

Hoy sigue funcionando con el mismo misterio, la misma contundencia en sus respuestas, y sus páginas asombran por las hermosas ilustraciones.

En este tipo de libros, la palabra mantiene su significado al comienzo y al final: en la lista de preguntas y en los oráculos finales, siempre en verso; pero en los pasos intermedios solo sirve para encadenarlos, como pieza de engranaje, junto a los números. Si falla alguno de esos enlaces en un texto que nos haya llegado manuscrito –si el copista comete algún error–, se desbarata el juego.

La Inquisición vio en los Libros de suertes una condición de arte adivinatoria a la que no aspiraban esos juegos y los prohibió. Figuraron ya en el primer índice de libros prohibidos en España, el del inquisidor Valdés de 1559. En Italia fue la disposición IX del concilio de Trento la que borró su presencia: «tutti i libri e le scriture di Geomanzia, Idromanzia, Eeromanzia, Piromanzia, Onomanzia, Chiromanzia, Necromanzia; o quelli che contengono sortilegi, venefici, auspici, incantamenti di arte magica, sono respinti senza reserva».

CRÉDITOS

Idea general y edición: Esther Acereda y Gabriel Tomàs.
Textos a cargo de: Rosa Navarro Durán.
Diseño gráfico: Mª Antònia Juan y Esther Acereda.
Organización de los actos académicos vinculados a la Exposición: CRAI Biblioteca de Lletres y el Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Facultat de Filologia de la UB.
Agradecimientos: a Rosa Navarro Durán por su colaboración desinteresada en este proyecto.

1 abril, 2019