Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El 4 de juliol de 2022 vam publicar una noticia en la que explicàvem l’arribada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  d’un fons d’arxiu molt interessant cedit pel llibreter i bon amic de la biblioteca Albert Roqué.

Es tractava del Fons ASOCS (Associación de solidaridad del Cuerpo de Seguridad - Estado y Generalidad), una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

El fons és part del seu arxiu administratiu i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

Us vam informar de la creació d’una base de dades local que, avui, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i de la nostra becària, s’ha pogut completar i ja està disponible per a la seva consulta a la biblioteca.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.), encara que no sempre es poden completar tots els camps amb la informació disponible.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Volem donar les gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez per la feina feta.

Aquest fons també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per l’Albert Roqué, llibreter, director d'Els Llibres del Tirant  i bon amic de la Biblioteca.

La Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle fundat l’any 1925 per ultradretans, espanyolistes, anticatalanistes i aficionats al RCD Espanyol de Barcelona. Estava integrat per funcionaris de l’Estat i exmilitants dels Sindicats Lliures i de La Traza, així com per militars i alguns obrers. Dirigit per José María Poblador Álvarez i Francisco Palau Rabassó, durant els primers anys, malgrat el caràcter polític dels seus fundadors, es va dedicar fonamentalment a promoure enfrontaments amb aficionats del Futbol Club Barcelona.

El 1927, el sector més polític es va fer amb la nova junta, va canviar el nom per Peña Ibérica a seques i va apostar per ampliar les seves actuacions. A partir d’ara l’ultraespanyolisme i l’anticatalanisme militant protagonitzaran l’activitat de la Peña i el tema esportiu anirà perdent pes.

En esclatar la Guerra Civil, l’ultraespanyolisme de dretes va quedar esborrat del mapa polític i no va tornar a aixecar el cap fins al 1939, ja que la major part dels seus membres van fugir a l’Espanya franquista, es van amagar o van ser empresonats i, alguns, executats.

En acabar la Guerra Civil els supervivents de Cruces de Sangre i d’altres grupuscles ultradretans es van incorporar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

La Peña Ibérica va promoure la publicació de diversos setmanaris: Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), Furia espanyola (1929).

El fons conté documentació diversa dels anys 1936 a 1946 (llistats d’associats, crides a la població, textos sobre la gloriosa cruzada de liberación, etc.) i documents relacionats amb el paper que van jugar els seus membres els dies 18 i 19 de juliol de 1936 a Barcelona després de l’Alzamiento Nacional. En acabar la Guerra Civil, molts d’ells van sol·licitar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS ser condecorats amb la Medalla de la Vieja Guardia per la seva participació en el cop militar del 19 de juliol a Barcelona.

El fons consta també de correspondència i papers personals de Francisco Palau Rabassó (El Vendrell, 1900 – 1954), enginyer tèxtil i militant espanyolista de Catalunya.

Els investigadors ja poden conèixer el seu contingut a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Volem destacar que, des que vam anunciar l'arribada d'aquesta documentació, són nombroses les consultes que s'estan realitzant, les primeres fins i tot abans que la nostra companya Olga Giralt, responsable de l'arxiu, pogués acabar la tasca d'inventariar-lo. Està clar que està despertant molt interès!

El passat mes d’octubre la Fundació d’Estudis Anarcosindicalistes i Llibertaris (FELLA) va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material procedent de l’empresa tèxtil Corbera i Bertran S.A., trobat casualment l’any 2020 damunt d’un contenidor d’escombraries de la ciutat de Barcelona per un company de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, en Fran, bon amic de la nostra biblioteca.

Fruit d’aquesta troballa el Grup de Memòria Històrica d’aquest Ateneu ha publicat l’opuscle Corbera i Bertran, empresa col·lectivitzada : una fábrica de mujeres en tiempos de colectivización que trobareu al nostre fons.

La documentació cedida per la FELLA consta de 216 fitxes datades el mes d’agost de 1938. Són els duplicats dels anomenats Certificats de Treball de l’època. En ells, a banda d’una fotografia, hi consten l’adreça, l’ofici i professió, l’especialitat, el sou que cobraven i l’edat i el lloc de naixement de cada un dels empleats. A les seves fitxes els antics amos Jaume Corbera i Josep Bertran hi figuren com a “tècnic comercial” i com a “director tècnic” respectivament.

El buidatge d’aquests certificats aporta informació molt interessant sobre la composició laboral i social de l’empresa i les condicions de treball de les persones que hi treballaven: a banda de ser una fàbrica de dones, sabem que el seu salari era inferior als dels homes, que elles estaven als tallers i ells als despatxos, que la major part eren catalanes, fonamentalment de la ciutat de Barcelona i que vivien prop dels locals de la fàbrica, que moltes d’elles estaven emparentades, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i ja es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El Fons personal de la Família Tarrida ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Maria Teresa Tarrida Roselló, filla de Joan Tarrida Padró i germana de Joan Tarrida Roselló.

Joan Tarrida Padró (Barcelona 28 març 1912 – 12 octubre 1985)

El fons conté quaderns escolars dels anys 20 de l’Escola dels Maristes de Lleida, material relacionat amb el seu servei militar durant la Segona República i també durant el franquisme, ja que per residir a la zona no liberada el va haver de tornar a fer, factures i altra documentació relacionades amb el seu casament amb Concepció Roselló Martí l’any 1936, cèdules personals i salconduits dels anys 40, etc.

Joan Tarrida Roselló (Lleida, 28 d’octubre de 1937- Girona 4 novembre 2019)

El fons conté fonamentalment documentació relacionada amb els seus estudis a l’Escola de Comerç de Sabadell i quotes anuals abonades al Frente de Juventudes i al Sindicato Español Universitario), i a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona com ara rebuts de matrícules, assegurança escolar, quotes anuals abonades al Sindicato Español Universitario, etc.). El fons consta també de material sobre el seu servei militar obligatori a les Milícies Universitàries (Instrucción Premilitar Superior), on va obtenir el grau d’Alférez Efectivo de Complemento i sobre la seva etapa com a professor no numerari de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (1965-1966), de la qual va ser expulsat l’any 1966. Joan Tarrida i Roselló, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelona, va ser expedientat i sancionat pel franquisme per haver demanat la dimissió del Rector Francisco García Valdecasas i haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) després de la Caputxinada.

S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també de l'eina Cercabib del CRAI

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i el que seria el seu marit, Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016). Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context real en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, etc. i ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya, etc. L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

També hi ha notes diverses relacionades amb el seu casament l’any 1948, entrades a espectacles diversos, un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista, un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944), etc.

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

S’ha incorporat a la sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

El passat mes d’abril la Fundació Andreu Nin, a través de l’historiador i amic Andy Durgan, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, material d’arxiu que havia rebut de l’historiador suís Peter Huber.

La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.

El fons conté:

1. Els interrogatoris fets a Barcelona
2. Documentació confiscada a Julián Gorki i  Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys  1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre  la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada
3. Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc.  sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a  setembre de 1937
4. Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin  de juliol de 1938.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIDBRINT relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.

Segells i Vinyetes, una de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, consta de 1.168 unitats documentals emeses durant el segle XX, i, des d´un punt de vista gràfic, constitueix una font d’anàlisi imprescindible per a l´estudi de la història política i social del país.

De la primera meitat del segle XX destaquen els segells realitzats per a l´Exposició Internacional de 1929, i els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i temàtiques. També una sèrie editada pels Amigos de la Unión Soviètica, amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista.

De la segona part del segle XX, són curiosos els editats a l’exili, com la sèrie de la Comissió de Turisme de l’Associació d’Hotelers i Similars emesa amb finalitats  patriòtiques i il·lustrada amb fotografies, en blanc i negre, de diversos indrets de la ciutat de Barcelona o un segell del Front Nacional de Catalunya expedit per contribuir a la Resistència antifranquista.

Del període franquista, sobresurten els de l’Agrupación Sindical de Radio y Televisión, o els de José Antonio Primo de Rivera, amb la consigna “Arriba España”. Pel que fa als del període de la Transició  i fins a l’actualitat, són interessants els del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i els dels Comitès 88, amb la figura de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.

La col·lecció es troba digitalitzada a la MDC, el repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

El professor jubilat de la Universitat de Barcelona Dr. Miquel Seco , va venir fa uns dies a consultar la col·lecció i es va oferir a fer una cerca documental per identificar els catàlegs on podien aparèixer aquests segells i vinyetes. Va trobar diversos catàlegs especialitzats on es detallen les característiques, variacions possibles i de vegades la tirada que es va fer de cada peça. No surten preus perquè el valor de cadascun depèn de la seva raresa.

Destaquen els de l’editorial AFINET, un referent de la filatèlia espanyola, que tenen també catàleg de bitllets locals de la guerra civil, i el recurs en línia sobre Historia Postal y Filatelia de la Guerra Civil española, amb un catàleg especial sobre Viñetas políticas republicanas de la Guerra Civil Española.

Volem agrair des d’aquí la col·laboració del professor Miquel Seco. La seva feina serà de gran utilitat!

Trobareu més informació sobre la col·lecció Segells i vinyetes al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partit,  correspondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976. La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya. La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web del CRAI Biblioteca i al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que també trobareu al Cercabib i al Dipòsit Digital.

Vegeu informació més detallada sobre aquesta donació al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L'Associación de solidaridad del Cuerpo de Seguridad - Estado y Generalidad (ASOCS) fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

El fons ASOCS fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué.

Segons l'acta de constitució, signada a París el 12 de novembre de 1944, representa als grups civil i uniformat de la policia i té com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tots els ciutadans de l'estat espanyol y posar-se al seu servei per garantir l'ordre públic i reprimir els actes que alterin aquestes garanties.

Es constitueix al marge de partits polítics i sindicats i té com a finalitat l’agrupació i control de tots els membres de la policia refugiats a França. S’estructura en Delegacions, s’estipula una quota mensual per als associats i es redacta un manifest per donar a conèixer la creació de l’agrupació a tots els col·legues. L'Associació publica la revista Ley : boletín de la Asociación de Solidaridad de los Funcionarios del Cuerpo de Seguridad, Estado y Regiones Autónomas. Desconeixem la seva data de dissolució tot i que l’últim número de la publicació Ley custodiada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és del febrer-abril de 1952.

El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS. Conté: els carnets d’aquest funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola i consta també de documentació interna  (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.), i material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili. Abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i  ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i al Cercabib. A través d’aquests documents sabem: nom, lloc i data de naixement, si eren civils o uniformats, la seva categoria i historial professional, la seva última destinació a Espanya, si pertanyien a l’Estat o a la Generalitat, el seu domicili i la seva professió a l’exili, la seva situació familiar, la data d’afiliació a l’Associació, el número de carnet, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha creat una base de dades local (de moment amb prop de 800 registres) amb tota la informació generada per l’ASOCS relacionada amb els seus associats. Els nostres estudiants en pràctiques i becaris col·laboren en la incorporació d’informació en aquesta base de dades.

L’Esbart Verdaguer, el fons del qual fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué, fou una entitat artística fundada el 1945 per Josep Benet i Morell (Cervera 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès març de 2008) i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 – La Garriga, 19 de desembre del 2017) dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l’espectacle. Com que no es podia cantar ni escriure en català, es va ballar en català.

Començà amb el nom Institució Folklòrica Verdaguer l’any 1945 a Barcelona, per a convertir-se en Esbart Verdaguer el 1947, any en què fou registrat com a entitat pública. El 18 d’abril de 1948 es feu la presentació oficial al Palau de la Música Catalana. Des de la seva arrancada l’any 1947, l’Esbart Verdaguer es va saber envoltar de personalitats vinculades al mon de la dansa, el teatre, l’art, la música i la política. Catalunya vivia moments de repressió on les activitats de cultura catalana estaven censurades i les entitats que en podien fer havien d’estar totalment controlades pel règim franquista. Moltes manifestacions públiques com ballades de sardanes, ballets, etc. acabaven amb persecucions pels carrers per part de la policia a cavall i a cop de porra.
 

El Fons Esbart Verdaguer consta fonamentalment de correspondència generada i rebuda per aquesta entitat artística entre els anys 1949 i 1967. Tot i que el nivell de descripció no és la unitat documental, la correspondència està classificada en dos grans  apartats:

1. En funció de qui la rebia o enviava:
   • correspondència personal amb personalitats de la cultura, l’art i la música, intel·lectuals, polítics, mecenes, etc., com per exemple Manuel Blasi, Ferran Valls i Taverner, Josep Vallverdú i Falcó, Aureli M. Escarré (Abad de Montserrat) i un llarg etcètera.
   • amb entitats diverses: corals, esbarts, orfeons, teatres, mitjans de comunicació, parròquies, sales de concerts, editorials. i un llarg etcètera. Per citar-ne alguna: Agrupación Cultural Folklórica de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música, Orfeó Català, Obra del Ballet Popular, Ràdio Barcelona o La Vanguàrdia.
   • amb institucions: ajuntaments, governs civils, església, o capitanies generals. Aquesta correspondència sempre està relacionada amb les autoritzacions oficials que havia de sol·licitar l’Esbart Verdaguer per a realitzar les seves actuacions arreu del país.
2. Entre els diversos components de l’Esbart (correspondència interna):
   • membres dels òrgans de direcció, administratius i de gestió: presidència, regidoria, junta directiva, etc.
   • socis: comunicats, altes i baixes, reclamacions de quotes, nomenaments, etc.
   • dansaires: convocatòries, altes i baixes, sol·licituds de permisos per absentar-se d’alguna actuació, etc.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                            El fons consta també de documentació interna de l’Esbart (formularis de sol·licitud d’ingrés, actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, documentació economicofinancera, etc.), programes de mà (manuscrits i impresos), fulls volants relatius a l’Esbart o a altres entitats folklòriques, làmines originals d’Alexandre Cirici i Pellicer i de Jaume Picas i Guiu, retalls de premsa i textos sobre folklore.

El fons Esbart Verdaguer abasta cronològicament des de l’any 1948 fins al 1967 i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La Biblioteca de Catalunya conserva un fons Esbart Verdaguer, donatiu del 2008 de la família Robert de Lanuza.