Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com ja es sabut, el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es va engrandint gràcies a donatius de particulars, famílies, institucions i col·lectius diversos.

Avui us volem mostrar una de les darreres donacions que hem rebut, la de Lluís Burcet i Castelló (Sant Climent de Sescebes 1933-2016), un treballador del sector vinícola de Sant Climent de Sescebes, un petit poble de l’Alt Empordà, força conegut per ser la seu del CIR o Centre d’Instrucció de Reclutes número 9, un campament de l’exèrcit espanyol, on molts catalans van haver de fer el sevei militar obligatori. Aquests centres van sorgir als anys seixanta del segle XX.

Tal i com expliquen des de la pàgina web de l’ajuntament, l’electricitat va arribar a Sant Climent l’any 1914 i dos anys després Martí Soler, un habitant del poble i el seu fill van construir un local situat al carrer Icària, 6, que van batejar amb el nom de “Teatro-Cine Imperio”, amb un aforament d’unes 200 localitats. Aquest cinema va ser molt concorregut. S’omplia de gom a gom, i hi acudia gent de molts pobles de les rodalies.

El local va tenir el seu màxim esplendor coincidint amb la millor època del campament militar doncs eren molts els quintos que hi anaven, obligant a fer més d’una, i fins i tot dues sessions. Es va haver de suprimir l’escenari i s’afegí un anfiteatre, per la qual cosa l’aforament es va ampliar amb unes cent persones més, i es va millorar la comoditat de butaques, accessos i bar, que van fer del “Imperio” un dels millors cinemes “de poble” de l’Empordà. Finalment va acabar tancant a finals del anys 80.

Ara al nostre arxiu, i gràcies a la donació de la família d’en Lluís Burcet i Castelló, podeu veure alguns del programes de mà de les pel·lícules que durant tots aquells anys es van projectar a aquest petit poble empordanès.

Els programes de mà eren una forma de publicitat utilitzada per les empreses productores, distribuïdores i propietàries de les sales de projecció de pel·lícules per atraure l’atenció de l’espectador. Neixen a principis del segle passat, assolint la seva màxima popularitat als anys trenta i quaranta coincidint amb l’esplendor de la cinematografia. Van desaparèixer a finals dels anys setanta amb l’arribada de nous sistemes de publicitat. Durant quasi un segle, el programa de mà va servir com a instrument per a l’educació cinematogràfica a nivell popular i va ser un referent en l’ús de l’art i la creativitat publicitària. S’entregaven en comprar les entrades i en ells s’anunciaven amb il·lustracions o fotogrames les pel·lícules programades, indicant dates, horaris i textos explicatius.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, precisament limitant amb Sant Climent Sescebes, hi ha el poble de Capmany on Lluís Benejam i Buhigas (Figueres, 1954) impressor i col·leccionista de material de cinema, ha creat un arxiu molt valuós, amb informació impresa de les pel·lícules que han estat emeses al nostre país, des del 1900 fins als nostres dies. Aquest arxiu el podeu consultar a la web Archivo de Cine on precisament hi ha un apartat on en Lluis classifica els programes de mà cronològicament. Si us bé de gust us podeu dedicar a buscar els nostres i anar-los datant!

Us recordem que podeu fer donació de llibres i revistes d’història contemporània, així com de qualsevol tipus de documentació d’arxiu relacionada amb la nostra temàtica.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República el material continuarà estant a la vostra disposició  i també podrà ser consultat per la resta dels nostres usuaris!

Al llarg del passat 2021, Montserrat Nofre, ha anat cedint al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació diversa de la seva mare Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Maiz Blanco va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.

Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.

El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.
 

El fons conté:

• Un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
• Un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al ervei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo
• Diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb  les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i  amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965
• Una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons personal Raimunda Maiz Blanco s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib.

L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.

Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola. Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon. El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia). Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington. Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.

Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les… En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui… Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions. Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals.

El fons personal Eduard Amouroux i Xucla s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari  incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca  i també del Cercabib del CRAI de la UB.

Si heu vist la pel·lícula Las leyes de la Frontera dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i El Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas, potser us haureu fixat amb alguns cartells i adhesius que donen versemblança i ajuden a situar algunes escenes. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

La pel·lícula està ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978 i narra la història d’Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix el Zarco (Chechu Salgado) i la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant nou setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

Al premis Gaudi 2022 acaba de rebre tres guardons, entre ells el de millor direcció artística cosa que ens ha fet molta il·lusió!

Si no la vau veure als cinemes la podeu recuperar a Netflix i jugar a veure si trobeu el material del CRAI, aquí en podeu veure una mostra.

Potser gràcies als guardons rebuts als Premis Gaudí  encara la podrem veure a les sales de cinema catalanes les properes setmanes.

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

El fons conté documentació dels següents membres de la família:

1. Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988). 
2. Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964).
3. José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Demà, dimarts 9 de novembre s’emet per TV3, al programa Sense Ficció, un documental que porta per títol Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, una producció de Televisió de Catalunya produïda per Lavinia Audiovisual amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A través de documents inèdits, entrevistes amb familiars, especialistes en la matèria i supervivents de l’exili, aquest documental treu a la llum, per al gran públic, la història de Josep Maria Trias i Peitx, polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República, i que fou líder del Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d’Espagne, un cop exiliat a França el gener de 1939.

La nostra companya Gemma Caballer Albareda, historiadora i bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva,  és una de les veus expertes que apareix al documental. Precisament la seva entrevista va ser filmada en una de les sales del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit també documentació perquè el Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979) forma part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i és testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat.

Gemma Caballer va iniciar la seva recerca sobre la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) l’any 2008, gràcies a la localització d’unes memòries inèdites del personatge a l'arxiu del Pavelló i que posteriorment va publicar amb el títol La Solitud de la llibertat : memòries de Josep M. Trias i Peitx, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Guerra Civil. Després de 13 anys de recerca i diversos llibres i articles publicats sobre el personatge, el gener de 2020 va veure la llum el llibre Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers editat per l’editorial Gregal i focalitzat en la tasca humanitària desenvolupada per Trias i Peitx al sud de França entre 1939 i 1945.

Caballer fou la responsable, juntament amb la professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, editat conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i l’Editorial Afers dedicat a la figura d’aquest home extraordinari, un heroi que gràcies a les seves, tot sovint arriscades gestions, va salvar milers de persones durant la guerra civil espanyola, l’exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.

No us perdeu l’emissió d’aquest documental, dirigit per Mar Llanas. Segur que us agradarà!

Fa uns quants mesos que els fons de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digital del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les següents:

• Adhesius del Pavelló de la República
• Banderins del Pavelló de la República
• Cartells del Pavelló de la República
• Discs de vinil. Cançons i discursos polítics
• Mapes i plànols del Pavelló de la República
• Paper moneda del Pavelló de la República
• Pegaso: memòria obrera
• Segells del Pavelló de la República

Cal destacar també el fons cartogràfic que forma part de la Cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de Plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona. 

Per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar al Dipòsit Digital de la UB, des de la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI de la UB des del Cercabib.

I, per acabar, volem recordar l’existència del Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una eina de gran utilitat que permet agilitzar la gestió de la digitalització dels fons documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

El 22 de juliol de 2021 ha fet cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923. El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Per la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, sabem que l'any 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital del Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República