Les donacions de material d'arxiu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.

A tall d'exemple us volem presentar el procés i el contingut d'una de les darreres donacions rebudes:

Abans de l'estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir una sèrie de documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir. Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus usuaris l'obra de referència The Wiley Blackwell Encyclopedia of Urban and Regional Studies / editor-in-chief:Anthony M. Orum. [Hoboken, NJ] : Wiley-Blackwell, 2019, gràcies a la donació del Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT) de la Universitat de Barcelona.

Aquest recurs és indispensable per a estudiants i investigadors en estudis urbans i regionals, sociologia, geografia i antropologia urbana d'Amèrica Llatina, Àfrica, Índia, Xina, Estats Units i Europa.

L'enciclopèdia conté més de 450 entrades autoritzades sobre temes que van des del gènere i la ciutat fins a perfils biogràfics de figures com Frank Lloyd Wrigh, Doreen Massey, Peter Hall, Neil Smith i Henri Lefebvre.

Podeu accedir a l'enciclopèdia electrònica a través del Cercabib > The Wiley Blackwell Encyclopedia of Urban and Regional Studies.

El dia 13 de desembre de 2019, a la reunió del Consell de Direcció del CeDocBiV, es va procedir a l’elecció del Dr. Xavier Font Castells com a Director i a la Dra. Ma Carme Barceló Martí com a Secretària.

A la mateixa reunió, va ser escollida com a nova directora de l'herbari BCN la Dra. Amelia Gómez Garreta i com a director de les bases de dades el Dr. Jordi Carrerras Raurell.

EL CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat recentment un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991.

Fa més de vint anys que, amb configuració autogestionària i assembleària, aquest projecte construeix una estructura estable per a la difusió del pensament crític i antiautoritari. El seu àmbit de distribució es compon de dues branques: l’espai alternatiu, llibertari i dels moviments socials; i el circuit de llibreries convencionals.

En quant a l’abast temàtic es mouen entre l’assaig, la narrativa i literatura infantil. Moviments socials, salut, pedagogia crítica, cultura lliure, anarquisme, antropologia, ecologia, gènere i feminisme, memòria històrica, alliberament nacional, són només una part de les temàtiques que recullen els seus fons.

Virus editorial forma part d’un corrent polític i editorial que, malgrat les dificultats, tracta de construir una cultura reflexiva i analítica al marge dels grans grups econòmics i la voraç industria cultural.

L’acord, estableix punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades així com  la inclusió a la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part de Virus Editorial i de les seves activitats. També recíprocament.

A tall d’exemple us mostrem dos dels llibres que Virus editorial ha donat recentment al nostre fons.