Els nombrosos llibres sobre terres llunyanes de l’època moderna són un indicador de l’interès d’Europa per espais i societats remots. L’atractiu d’aquests territoris llunyans era producte de diverses motivacions: comercials, polítiques, evangelitzadores o científiques. Així mateix, hi havia un plaer per l’exotisme que donà llum a múltiples llibres de viatges.

En el transcurs de la història, la societat s’ha anat dotant de sistemes normatius a mesura que creixia en complexitat i que es consolidaven els diversos organismes que s’hi establien. Aquests sistemes, formats per lleis, normes i regles, guien el comportament i el funcionament dels individus i les institucions.

Entre els segles XIV i XVI s’estén per Europa l’humanisme, un moviment cultural que, recuperant la tradició clàssica, defensava la fe en l’home i en un nou esperit científic en equilibri amb la seva dimensió espiritual.

La història, com a ciència, serveix tant per conèixer el llegat de les diferents civilitzacions com per entendre com l’ésser humà ha anat adaptant aquesta herència a la construcció de la seva pròpia identitat i idiosincràsia.

Els llibres d’aquest àmbit són un clar exponent de l’evolució científica que es produeix al llarg de tota l’edat moderna. Aquest període històric transita des del món medieval fins a arribar al segle de les llums, la raó i la ciència.

Les paraules poden crear, recrear, modificar o fins i tot destruir una realitat, d’aquí la seva força. Paraula escrita, parlada, llegida, cantada, revelada... En totes les seves formes, és el resultat d’un desig de comunicació de vivències pròpies o d’altri, inherent a la condició humana.

La necessitat de l’ésser humà de comprendre el món que l’envolta el duu a observar i estudiar la naturalesa i els fenòmens naturals. Aquest interès es fa palès de manera notòria durant l’edat moderna, en què es produeixen avenços científics constants, basats en l’observació i l’experiència com a principals fonts de coneixement. Uns avenços que la invenció de la impremta va contribuir de manera decisiva a difondre i compartir.

Els Plaers de mirar: tresors del fons bibliogràfic antic de la Universitat de Barcelona és un projecte expositiu que es va portar a terme al Museu d’Història de Catalunya entre el 25 de novembre del 2017 i el 25 de febrer del 2018.