1.3. La Biblioteca Hebraico-Catalana (1929-1931)
1.2. La Fundació Bíblica Catalana (1927-1948)
1.1. Una col·lecció de clàssics: la idea original (1918 ca.)
A la pàgina 790 de les seves Memòries, publicades el 1954 per l’Editorial Aedos, l’escriptor Josep Maria de Sagarra reprodueix una conversa amb Francesc Cambó, del 1918, en la qual el mecenes expressava el seu desig de crear una col·lecció de clàssics grecs i llatins traduïts al català. Si ens fiem de la memòria de l’escriptor, seria la primera vegada que tenim documentada la idea d’instituir la Fundació Bernat Metge.
Prestatge 9
Prestatge 8
Prestatge 7
Biografia /Estudi sobre la figura de Walther Nernst
Prestatge 5
Tota la producció termodinàmica de Gibbs, incloent les notes disperses, apareixen en aquests volums
4. L’ànima llatina Joaquim Balcells i la seva escola (Vitrina 4)
A banda dels tres ‘fundadors’ –Cambó, Estelrich i Riba– la FBM va poder comptar una figura –Joaquim Balcells i Pinto (1890-1936)– que sempre ha quedat sempre en un segon pla respecte dels tres grans noms anteriors, en part, per la seva condició d’acadèmic pur, i, en part, per haver mort al bell començament de la Guerra Civil.
3. L’ànima grega de la FBM: Carles Riba (Vitrina 3)
La personalitat extraordinària de Carles Riba (1893-1959) fou un dels factors explicatius de l’èxit de la primera història de la FBM. El poeta s’incorporà ben aviat a la iniciativa camboniana i, des dels inicis, esdevingué l’ànima de la secció de grec. A partir de 1925, li fou creada una «càtedra» privada per impartir cursos de grec a la Fundació (i en els crèdits volums d’aquests anys Riba signa com a «professor de Grec a la Fundació Bernat Metge».
2. El factòtum Joan Estelrich (Vitrina 2)
Segons confessió pròpia, la persona a qui Francesc Cambó encarregà el 1921 la iniciativa de crear la Fundació Bernat Metge fou Joan Estelrich (Felanitx, 20 de gener de 1896 – París, 20 de juny de 1958):

