Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons Associació Cultural Helios Gómez (ACHG) fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Gabriel Gómez i Plana, president de l’Associació Cultural Helios Gómez i fill de l’artista, el maig de 2023.

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956), conegut també com l'“artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX. 

El 1950, mentre era pres a la presó Model, va pintar uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè. Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria, i a causa dels trets gitanos dels personatges, es coneix com la Capella Gitana.

El 1998, els frescos foren tapats, adduint “raons d’higiene” i contravenint la Llei de Propietat Intel·lectual. La demanda de rehabilitació realitzada per l’Associació Cultural Helios Gómez no fou atesa.

El fons Associació Cultural Helios Gómez abasta cronològicament des dels anys 20 del segle passat fins al 2014 i conté:

• Diversos dossiers de premsa elaborats per l’Associació Cultural sobre Helios Gómez, la presó Model de Barcelona, la Capella Gitana i el projecte “Presó Model: un espai de memòria”.
• Documentació digitalitzada procedent dels arxius francesos d’Aix en Provence, Marsella i Foix relacionada amb camps de concentració a França (Vernet, Bram, Mille, Montoliu) i a Algèria (Djelfa) on va estar internat.
• Més de 50 entrevistes a personatges relacionats amb la vida i obra d’Helios Gómez (Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, etc.), entre els anys 1985 i 2007.

L’inventari del fons ja està a disposició dels usuaris, que el poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i a través de la pàgina web del Fons d'Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del Cercabib.

Per a més informació sobre l’artista i la seva trajectòria, vegeu l’entrada al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons AVVES fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el passat mes d’abril per Llúcia Tolosa i Sarró, activista i sòcia d’aquesta associació de veïns de la ciutat de Barcelona.

L’Associació de Veïns i Veïnes per un Eixample Sostenible i per a Viure (AVVES) es va fundar l’octubre de l’any 2000. Prèviament, des de l’any 1998, la gent del barri ja s’havia organitzat per a denunciar els sorolls i els problemes que generava l’obertura d’un cafè teatre, amb sauna, gimnàs i sales de massatge als baixos del carrer Bailèn 22 de l’Eixample de Barcelona. El local nocturn es va obrir sense la llicència corresponent i aquest va ser el punt de partida de la lluita veïnal d’un barri que fins aleshores havia estat molt tranquil. La lluita va durar del 1998 fins al 2020.

El fons conté material relacionat amb la multitud de gestions dutes a terme per l’AVVES per aconseguir el tancament de l’establiment nocturn del carrer Bailèn 22 (denúncies, queixes, accions reivindicatives, difusió de la situació que es vivia al barri a través de diferents mitjans de comunicació, etc.), així com documentació interna de l’Associació (acta de constitució i estatuts, registre d’inscripció al Registre d’Associacions del Departament de Justícia, correspondència amb l’Ajuntament de Barcelona, el Síndic de Greuges de Catalunya, la Guàrdia Urbana, advocats, periodistes, etc.) i notícies aparegudes a la premsa sobre aquest establiment, la lluita dels veïns i veïnes al llarg de tots els anys que va estar obert i la problemàtica (prostitució, drogues, corrupció, etc.) que sovint s’amaga darrere d’alguns negocis d’oci nocturn.

Tota la documentació està ja a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Per saber una mica més d'aquesta llarga i difícil lluita veïnal, vegeu el post del blog que hem publicat darrerament.

El passat dia 8 de juny de 2023 es va inaugurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició Obert per Vacances que ens convida a fer un recorregut per la història del turisme a Catalunya.

L'exposició abasta des dels seus orígens a finals del segle XIX, com a fenomen lligat a l’excursionisme i a les classes benestants i la seva generalització entre les classes populars durant els anys de la Segona República fins a arribar al turisme de masses iniciat als anys 60 del segle XX, que tant impacte ha generat en el país tant des del punt de vista socioeconòmic com paisatgístic.

La mostra, repassa cronològicament els diferents moments històrics destacant fets rellevants com ara la instauració de les vacances pagades per a totes les persones assalariades l’any 1931 o la implantació del model de turisme de sol i platja que es va acabar imposant a les darreres dècades del segle XX i que ha acabat transformant la fisonomia del país.

Després de les olimpíades de Barcelona  de l’any 1992, el turisme s’ha anat convertint en un dels principals motors econòmics del país. Des d’aleshores s’han anat accentuant fenòmens com la gentrificació i s’han generat moviments com la turismofòbia, que incideixen en les conseqüències negatives que comporta aquesta activitat.

L’exposició, formada per cartells, documents, imatges, filmacions i objectes diversos, vol promoure la reflexió crítica sobre la sostenibilitat del model turístic actual i les seves possibles alternatives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció tres cartells per aquesta mostra:

• La Ciutat de repòs que necessita Barcelona: exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … (Segona República espanyola)
• La Repoblació de les platges és una barrera contra les invasions (Segona República espanyola)
• Excursionistes: sigueu prudents amb el foc!: la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc aquest darrer editat pel Departament d’Agricultura. Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

La mostra es podrà veure fins al pròxim 1 d’octubre de 2023.

A Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró, s’ha inaugurat recentment  l’exposició Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023), comissariada per l’historiador de l’art Francesc Miralpeix, de la Universitat de Girona.

Es tracta d’un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons. 

La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país. Hi hagué un abans i un després en la museografia catalana, i la ciutat de Mataró no en va ser una excepció. Gairebé noranta anys després de la fi del conflicte bèl·lic, s’ha volgut posar una mica més de llum a la història del Museu de Mataró i a l’origen de les col·leccions i del projecte museístic de Can Serra, la seva seu principal, que van començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista, com un gran contenidor d’objectes de tota mena, a la manera dels museus vuitcentistes.

El seu fons estava constituït per algunes donacions particulars, amb fons aplegats abans de la Guerra Civil a l’Escola d’Arts i Oficis, amb obres de la salvaguarda republicana i amb objectes procedents de dos dipòsits realitzats el 1944 pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). 

Per raons ben diverses, els béns requisats durant la guerra que no van ser retornats als seus propietaris van passar a ser de titularitat del nou Estat Nacional, que els va cedir en qualitat de dipòsit a museus, institucions i particulars. El Museu de Mataró no va ser l’únic museu català en rebre objectes d’aquesta procedència, però sí un dels més beneficiats del repartiment.

L’Expedient 2619 identifica els dos lots arribats l’11 de maig i 2 d’agost de 1944.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració de nombrosos arxius i institucions i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat un d’ells. S’han cedit aquests tres cartells:

• Obreros de hoy, respetad la labor de nuestros compañeros de ayer : la Junta del Tesoro Artístico recibe y protege las obras de arte para los Museos Nacionales
• Cualquier obra de arte por insignificante que parezca, puede tener un valor incalculable… Pueblo …las obras de arte te pertenecen: respétalas : la Junta del Tesoro Artístico recive y protege las obras de arte para los museos nacionales
• Pueblo, antes de destruir cualquier objeto cuyo valor desconoces, infórmate … puede muy bien ser un objeto de arte y al destruirlo destruyes tu propia riqueza : la Junta del Tesoro Artístico recibe y protege las obras de arte para los museos nacionales

La mostra es pot visitar fins al 22 d'octubre de 2023.

Des d’ahir dia 5 fins a l’11 de juny de 2023 se celebra la Setmana Internacional dels Arxius (SIA). Concretament el dia 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius, una cita que es commemora arreu del món coincidint amb la data de creació del Consell Internacional d’Arxius (ICA) l’any 1948 sota els auspicis de la UNESCO.

Enguany aquesta 5a edició de la SIA serà especial perquè és el 75è aniversari de treball dedicat a promoure la importància dels documents i reivindicant els arxius d’arreu del món com a garants de la memòria individual i col·lectiva, fent valer la feina dels i les professionals de l’arxivística, la gestió documental i del patrimoni documental i les històries que guarden els arxius.

A la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya trobareu l’agenda de la Setmana Internacional dels Arxius a Catalunya amb un munt de propostes culturals per descobrir els arxius d’arreu del territori català. Entreu a l’agenda d’activitats i cerqueu la que més us interessi: visites, conferències, tallers, exposicions…

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha volgut sumar a aquesta agenda amb l’elaboració d’un recurs virtual per mostrar els fons personals de dones de l’arxiu. Hi trobareu un recull documentació d’onze dones molt diverses: activistes, periodistes, mestres, escriptores…

Durant tota la setmana anirem informant a través de les nostres xarxes socials sobre les activitats relacionades amb l’efemèride que podreu seguir amb el hashtag #SIA2023.

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica. Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’accés al conjunt d’aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les seves imatges.

Recentment, s’ha inaugurat al Museu d’Història de l’Hospitalet l’exposició Els deportats hospitalencs als camps nazis que vol donar a conèixer la trajectòria dels hospitalencs deportats als camps de concentració nazis repartits per tota la geografia europea.

Qui eren aquestes persones? On vivien? A què es dedicaven? Com van arribar als camps? Van sobreviure? Què va passar amb les seves famílies? A través d’aquesta mostra es rendeix homenatge als 66 veïns de la ciutat que van patir la barbàrie dels camps i, alhora, es recupera la seva memòria.

La mostra es complementa amb visites guiades, tallers, una proposta didàctica adreçada als centres d’ensenyament a través de la Guia Intro i un cicle de conferències.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit material per a ser exposat. Hi podeu veure una bandera de la CNT-AIT que duia un carter quan repartia correu en bicicleta durant la Guerra Civil i que es custodia a l’arxiu. També veureu la bandera republicana que onejava a l’Ateneu Santboià (Sant Boi del Llobregat) durant la Segona República i que forma part de la col·lecció de material divers dels nostres fons.

I, finalment, el llibre de Manuel Alfonso que porta per títol Diez años de mi vida 1935-1945 de Barcelona a Mauthausen editat per “Memoria Viva”, Asociación para el estudio de la deportación y el exilio español, l’any 2007.

El reconeixement als deportats hospitalencs tindrà també la seva expressió amb les llambordes Stolpersteine que, progressivament, es col·locaran davant dels domicilis d’aquests veïns de la ciutat que van patir l’horror dels camps nazis.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins al 9 de juliol per anar-la a veure!

Per aquells a qui pugui interessar, ja es pot consultar la memòria anual que recull totes les activitats dutes a terme pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República el passat any 2022.

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que han fet al CRAI Biblioteca i a l’arxiu durant els darrers dotze mesos organitzat en quatre grans blocs:

1. Difusió

2. Societat i comunicació

3. Donacions i intercanvis

4. El Pavelló en xifres

La memòria es pot consultar a la pàgina del web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades altres memòries anuals, o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.