Amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio Agustín en el 500è aniversari del seu naixement, el CRAI Biblioteca de Reserva ha preparat l'exposició Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva.

La mostra presenta una selecció de les seves obres, tant manuscrits com impresos, els reculls d’Andreas Schottus i Ponç d’Icart on es troba Antoni Agustí i el catàleg de la seva biblioteca imprès per Felip Mei just després de la seva mort. Aquesta selecció ha estat realitzada conjuntament amb el Departament de Filologia Grega, Llatina, Romàtica i Semítica.

Podeu seguir l'exposició visitant les vitrines dedicades a Manuscrits, Antoni Agustí autor i obres relacionades amb A. Agustí.

Accés a l'exposició virtual Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva. I des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Reserva - Exposicions > Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva.

El passat 10 de maig de 2016, el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que s'ha catalogat i inventariat i ja pot ser consultat al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

El professor Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociologia de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976).

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1. Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970.
2. Textos diversos de diferents autors.
3. Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.
4. Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.
5. Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.
6. Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.

Pel que fa a les monografies i publicacions periòdiques, una gran part del total han quedat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República però també se n'han derivat un bon nombre al CRAI Biblioteca de Lletres i en menor quantitat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

El CRAI de la Universitat de Barcelona us ofereix una col·lecció de llibres electrònics, molts d'ells títols de bibliografia recomanada o molt consultats, que podeu consultar mitjançant la plataforma Ingebook.

Aquesta plataforma està plantejada com un centre d'estudi i consulta amb funcionalitats d'interactivitat i col·laboració. És recomanable registrar-se per disposar de les diferents funcionalitats que permeten realitzar consultes, participar en fòrums, afegir notes, tenir un espai personal on organitzar-vos els llibres, etc.

La consulta és multiusuari i els temes més representats són Ciències aplicades i socials, i Economia i Empresa.

Podeu accedir als llibres electrònics d'Ingebook tant des del Catàleg, com des de l'eina ReCercador+. També hi accedireu des del Web del CRAI > Recursos d'Informació > Llibres electrònics.

Sempre cal identificació per a la consulta de documents electrònics, però especialment cal recordar que si s'entra directament a la plataforma sense passar pel web del CRAI, cal identificar-se abans al SIRE.

Aquest mes de juny de 2017 el Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI de la Universitat, ha incorporat un nou software de Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR) de la empresa ABBYY. Això suposa una gran millora i una important ajuda per a l’investigador o qualsevol persona interessada en la recerca de textos a la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona BiPaDi.

La missió del CEDI és la digitalització de documentació a gran escala i el tractament documental i una de les seves línies d'actuació és generar fitxers per posar-los a l’abast dels usuaris a través de BiPaDi. Per tant, aquesta nova eina és clau per incrementar la qualitat dels seus resultats.

Podeu veure l'increment de qualitat que representa l'ús del nou OCR amb aquestes dues imatges:

Amb l'antic OCR

Amb l'OCR d'ABBYY 

El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Joan Elias i la vicerectora de Docència, Dra. Amèlia Díaz, van reunir-se el dimecres 14 de juny amb la directora del CRAI i amb els caps de les seves biblioteques i unitats a la seu de Baldiri Reixac.

Després d'una completa visita per les dependències del CRAI Biblioteca de Belles Arts i per les Unitats de Recerca, Docència, Serveis als usuaris, Administració, Procés Tècnic, Projectes i Gestió de la Col·lecció -destacant en aquesta darrera, la visita al Taller de Restauració-, es va dur a terme la primera reunió entre l'actual rector i el CRAI de la Universitat.

Van intervenir a la reunió el rector, la vicerectora i la directora del CRAI, que també van respondre les preguntes del caps de biblioteques i unitats.

El rector va presentar formalment a la nova directora del CRAI, Judit Casals i va agrair els serveis prestats a la directora sortint, Adelaida Ferrer. A continuació va explicar als caps les línies del seu programa amb efectes sobre el CRAI.

En el decurs de la reunió es va fer palès el valor que el CRAI suposa per a la recerca i la docència de la Universitat i es van bastir les línies d'una estreta col·laboració per aconseguir el màxim benefici per a la comunitat universitària.

El 15 de juny d'enguany ha fet 40 anys de la celebració de les primeres eleccions celebrades a l'estat espanyol després de 37 anys de dictadura franquista.

L’aprovació de la Ley para la Reforma Política l’any 1976 encetà el camí cap a les Corts Constituents. Les eleccions del 15 de juny de 1977 no es van celebrar en un context plenament democràtic i van patir destacades mancances:  els partits d’extrema esquerra no hi van concórrer en no estar legalitzats, no pogueren votar els joves menors de 21 anys, es detectaren errades al cens electoral, etc. Malgrat això, el resultat fou determinant, especialment a Catalunya, per impulsar la democratització de l’Estat a través d’una nova Constitució, una reestructuració de l’Estat (autonomies) i una política de consens entre el Govern i les forces polítiques antifranquistes.

Mentre a la resta de l’Estat la UCD resultava guanyadora amb més del 47% dels vots, a Catalunya es configurava un sistema de partits diferent pel triomf dels Socialistes de Catalunya, seguits del PSUC i el Pacte Democràtic.

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodien gran quantitat de material (llibres, publicacions periòdiques, material d'arxiu, cartells, adhesius i material divers) relacionats amb les eleccions del 15 de juny de 1977.

Ens afegim a la commemoració dels 40è aniversari de la seva celebració amb aquesta mostra de la nostra col·lecció d'adhesius i cartells.