El CRAI Biblioteca del Campus Clínic participa en l'exposició Maseras, la primera de moltes
Del 2 al 31 de març es podrà veure al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic) l’exposició: Maseras, la primera de moltes. 150è aniversari de la matriculació de Maria Elena Maseras als estudis de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Maria Elena Maseras, va realitzar el seus estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1872-1873, essent la primera dona que va accedir al món de l’educació superior i la responsable d’obrir les portes a totes les que van venir després, particularment, a Dolors Aleu i Martina Castells, que deu anys més tard es col·locarien el birret de doctores en Medicina.
Formen part de la mostra una sèrie escollida de monografies, fullets i objectes, pertanyents al fons antic del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i la col·lecció especial Fons de la Família Quadras-Bordes.
Aquesta exposició s’emmarca dins el projecte La ciutat cuidadora. Arquitectura, salut i patrimoni a Barcelona, coordinat per la Universitat de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Més informació: Elena Maseras, la primera metgessa de l'Estat.
Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre

El Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per l’Albert Roqué, llibreter, director d'Els Llibres del Tirant i bon amic de la Biblioteca.
La Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle fundat l’any 1925 per ultradretans, espanyolistes, anticatalanistes i aficionats al RCD Espanyol de Barcelona. Estava integrat per funcionaris de l’Estat i exmilitants dels Sindicats Lliures i de La Traza, així com per militars i alguns obrers. Dirigit per José María Poblador Álvarez i Francisco Palau Rabassó, durant els primers anys, malgrat el caràcter polític dels seus fundadors, es va dedicar fonamentalment a promoure enfrontaments amb aficionats del Futbol Club Barcelona.
El 1927, el sector més polític es va fer amb la nova junta, va canviar el nom per Peña Ibérica a seques i va apostar per ampliar les seves actuacions. A partir d’ara l’ultraespanyolisme i l’anticatalanisme militant protagonitzaran l’activitat de la Peña i el tema esportiu anirà perdent pes.
En esclatar la Guerra Civil, l’ultraespanyolisme de dretes va quedar esborrat del mapa polític i no va tornar a aixecar el cap fins al 1939, ja que la major part dels seus membres van fugir a l’Espanya franquista, es van amagar o van ser empresonats i, alguns, executats.
En acabar la Guerra Civil els supervivents de Cruces de Sangre i d’altres grupuscles ultradretans es van incorporar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
La Peña Ibérica va promoure la publicació de diversos setmanaris: Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), Furia espanyola (1929).

El fons conté documentació diversa dels anys 1936 a 1946 (llistats d’associats, crides a la població, textos sobre la gloriosa cruzada de liberación, etc.) i documents relacionats amb el paper que van jugar els seus membres els dies 18 i 19 de juliol de 1936 a Barcelona després de l’Alzamiento Nacional. En acabar la Guerra Civil, molts d’ells van sol·licitar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS ser condecorats amb la Medalla de la Vieja Guardia per la seva participació en el cop militar del 19 de juliol a Barcelona.
El fons consta també de correspondència i papers personals de Francisco Palau Rabassó (El Vendrell, 1900 – 1954), enginyer tèxtil i militant espanyolista de Catalunya.
Els investigadors ja poden conèixer el seu contingut a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.
Volem destacar que, des que vam anunciar l'arribada d'aquesta documentació, són nombroses les consultes que s'estan realitzant, les primeres fins i tot abans que la nostra companya Olga Giralt, responsable de l'arxiu, pogués acabar la tasca d'inventariar-lo. Està clar que està despertant molt interès!
Sessions de formació per a la preparació del TFG al CRAI Biblioteca de Belles Arts
Com cada any, durant el segon semestre del curs, al CRAI Biblioteca de Belles Arts organitzem les sessions per als alumnes que han de presentar el seu TFG dels graus de Belles Arts, Disseny i Conservació-Restauració de Béns Culturals.
Però aquesta vegada hem pensat de fer unes sessions diferents, més interactives, amb la intenció d’incentivar la participació i la col·laboració dels estudiants en el desenvolupament de les sessions.
Per això, adaptant a les nostres necessitats el mètode d’aula inversa de José Luis Medina, hem incorporat una activitat guiada que consisteix en preparar en una pissarra una taula amb tantes columnes com fases creiem que té la preparació del TFG. A partir d’aquí anem introduint els alumnes en el tema i són ells qui van definint els títols que creuen que tenen aquestes fases i les tasques que cal fer en cadascuna d’elles. Ho han d’escriure en uns pòstits i posar-los a les columnes per anar fent visible tot el contingut que ells van aportant i comentant.
La classe es converteix en més activa, arribant a obtenir un contingut definit pels propis alumnes que a nosaltres ens permet veure el nivell de coneixement que tenen sobre el tema. La segona hora, i partint de tot el que ja hem anat explicant i del que ells han aportat, fem una sessió més teòrica seguint la presentació que ens hem preparat i a la qual també hi hem incorporat diapositives més dinàmiques.
La valoració que en podem fer d’aquestes sessions és positiva, per a nosaltres és un repte i per als alumnes una manera diferent de descobrir les eines, recursos i mitjans que els hi oferim des del CRAI.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la revista Archivoz

La revista Archivoz : International Archives Magazine, Testimonios sobre archivos y gestión documental, nascuda el 2017, és una publicació digital d’àmbit internacional dedicada a la divulgació de l’arxivística i la gestió documental.
L’any 2022 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb Archivoz amb l’objectiu de donar a conèixer els fons i col·leccions de les seves biblioteques patrimonials: Fons antic, Pavelló de la República, Lletres i Belles Arts. El compromís és d’una incorporació bianual per part del CRAI.
La col·laboració es va estrenar l’abril d’aquest any 2022 amb un article dedicat al CRAI Biblioteca de Reserva: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona). Inclòs en l’apartat ‘Joies documentals’, es tracta d’una passejada pels seus fons, col·leccions i serveis.
El passat mes de desembre es va publicar el segon article, dedicat en aquest cas al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
L’article, inclòs també en l’apartat “Joies documentals”, defineix el Pavelló de la República com un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola, descriu tots els seus fons, posant especial èmfasi en la documentació d’arxiu, en les col·leccions especials i en la difusió d’aquest fons patrimonial a través de les xarxes socials, de multitud d’iniciatives culturals i, seguint la missió i els valors que defineixen el CRAI de la Universitat de Barcelona, mitjançant sessions destinades a presentar el nostre patrimoni documental.
La revista té un abast multilingüe i en aquest cas l’article s’ofereix en castellà.
3. Aula Carles Riba. Jornades i simposis
Simposi. Les traduccions catalanes dels clàssics
9 i 10 de març de 2023
Més informació
2. Aula Carles Riba. Publicacions
1. Els orígens de l'Aula Carles Riba
L’any 1969, amb motiu de la commemoració dels deu anys de la mort de Carles Riba, l’aleshores facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona va tenir la iniciativa d’homenatjar el mestre i de publicar una miscel·lània amb el títol In memoriam Carles Riba, que no es va editar fins anys més tard, el 1973.



