Mostra bibliogràfica: Parlem de llibres

Mostra bibliogràfica: Parlem de llibres

Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: Josep Pla i Carreras


La Matemàtica la podem mirar des de vessants diversos perquè és una activitat molt completa: des de la seva utilitat, des de la seva creació i des de la seva naturalesa. És a dir, el vessant pràctic, teòric i filosòfic.
Importa, és clar, que aquests vessants ens els presentin autors de gran qualitat matemàtica: creadors, sempre que sigui possible.
En la mostra que ofereix la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques —basada en la coincidència del fet que, en els últims mesos, s’han publicat en català tres textos matemàtics— ens trobem amb aquests tres aspectes.

L'exposició es va poder visitar del 27 d'abril a l'1 de maig del 2009.

Presentació a càrrec del Dr. Pla


D’una banda, les aritmètiques comercials, que, a finals del segle xv, van impulsar el sistema indoaràbic en el món dels comerciants. Són obres escrites en les llengües vernacles precisament perquè anaven adreçades als fills dels comerciants, personatges notables de les ciutats que començaven a despertar. Els seus autors no són potser matemàtics de primera fila, però la seva tasca ha esdevingut clau en la història de la matemàtica. Un exemple, de casa, és Francesc de Santcliment (finals del segle xv començaments del segle xvi).

La creació matemàtica és tan antiquíssima com la matemàtica, i avui la fan, en gran part, matemàtics de professió o grups de recerca pluridisciplinars ens els quals hi treballen matemàtics. En la primera meitat del segle xvii, tanmateix, la situació era ben diferent. La matemàtica la feien metges i homes de dret. El casos més notables són, sense cap mena de dubte, René Descartes (1596-1650) i Pierre de Fermat (1601-1665). Aquest darrer, però, el gran amateur, tractà totes les branques de la matemàtica, revitalitzant-ne algunes, i creant-ne de noves: la geometria cartesiana, el càlcul de màxims i mínims, la determinació de quadratures i longituds de corbes, els inicis del càlcul de probabilitat, amb Blaise Pascal, i finalment el (re)naixement de l’aritmètica. Aquesta tasca la trobem recollida, de forma parcial però molt significativa, a Pierre de Fermat: Obra matemàtica vària.


El segle xix portà a reflexionar sobre la matemàtica —fou la crisi de fonaments. Però, el text de G. H. Hardy (1877-1947), el matemàtic anglès més important de l’època, reflexiona sobre la naturalesa de la matemàtica i sobre la responsabilitat dels matemàtics en el món. Aquesta anàlisi la podem fer des d’una visió romàntica i utòpica o bé des de una visió més incardinada a la realitat del moment: l’any 1940, quan la Segona Guerra Mundial acabava de començar.
La visió de Hardy contrasta amb la de John von Neumann (1903-1957), vint-i-sis anys més jove, i un dels personatges claus de Los Álamos. Ambdós pensaments —un encert de la presentació contrapuntística del text català— es complementen.
>Hardy fou un gran matemàtic i sobresortí en Aritmètica, la disciplina matemàtica (re-)creada per Fermat. Von Neumann, en canvi, entre moltes altres creacions és el pare de la teoria de jocs que tan important ha estat en política i economia, i lliga, amb la distància del temps, amb el caràcter pràctic de les aritmètiques comercials.


Potser sigui agafar-ho amb pinces, però ens trobem amb un fet que em sembla que val la pena de remarcar: hi ha sempre un caràcter unitari en el pensament matemàtic. Gaudiu de la humil mostra que us oferim.



Barcelona, abril 2009

Dr. Josep Pla i Carrera


Post scriptum. Quan ja havíem preparat aquesta presentació ha sortit un text sobre Gabriel Ferrater (1922-1972) i Robert Musil (1880-1942), un llibre d’Eduard Bonet que explica l’estat del pensament matemàtic, lògic i lingüístic que li tocà viure a Ferrater. És tot un relat d’una història de l’elit catalana d’una època: el Maig del 68. El text es clou amb una anàlisi de L’home sense qualitats de Robert Musil.

Mostra bibliogràfica