Mostra bibliogràfica: Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
Enguany es commemora a Catalunya el centenari del naixement del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha organitzat diverses activitats per retre-li homenatge, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita davant de les adversitats, que la seva vida representa.
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona se suma a aquesta iniciativa, oferint-vos un petit homenatge amb la intenció d'ajudar a recordar el matemàtic català i, alhora, facilitar-vos recursos per poder aprofundir en la seva figura i, sobretot, en la seva obra.
"Ferran Sunyer va néixer el 1912 a Figueres, fill, nét i besnét de metges, dins una família benestant i amb terres. En descobrir la seva discapacitat, els metges no creien que tingués possibilitats de sobreviure. Fins i tot quan fou evident que no patia cap discapacitat intel·lectual, els metges aconsellaren que no es forcés el seu sistema nerviós; no calia ensenyar-li res. Quan tenia quatre anys, el nen havia après a llegir tot sol. A partir d'aquest moment, la seva mare va esmerçar tots els esforços per donar-li la millor educació que podia rebre a casa."
Malet, Antoni. L'exili interior de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). A: Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor: quatre destacats matemàtics gironins de la dècada de 1911-1920. Girona : Universitat de Girona, 2012.
Agraïm la col·laboració del Doctor Josep Pla i Carrera, que ha redactat la presentació.
Agraïm també la col·laboració de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que ens ha facilitat la majoria d'imatges que hem utilitzat per il·lustrar aquesta mostra.
Presentació, a càrrec de Josep Pla i Carrera
Ens havíem aplegat a Figueres un divendres i un dissabte. El sol lluïa esplendorós com acostuma els dies clars d'hivern empordanesos. Feia molt fred: quan passejàvem pels carrers, ens petaven les dents.
Ens hi havíem aplegat per recordar quatre matemàtics gironins: Lluís Santaló i Sors [Girona, 9 d'octubre de 1911-Buenos Aires (Argentina), 23 de novembre de 2001], Josep Teixidor i Batlle [Llers (Alt Empordà, Girona), 10 de novembre de 1920-Llers (Alt Empordà, Girona), 6 d'agost de 1989], i Albert Dou i Mas de Xexàs [Olot, (Girona), 21 de desembre del 1915-Sant Cugat del Vallès (Barcelona), 18 d'abril del 2009].
Però l'ocasió l'havia propiciat el centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer [Figueres, 1912-Sarrià (Barcelona), 27 de desembre de 1967], com signava sempre en "homenatge a la mare". El matí del dissabte se'ns va fer una semblança de cada un d'aquests matemàtics. I mentre l'Antoni Malet feia una reflexió sobre l'"exili interior" del figuerenc, el meu pensament divagava cap a d'altres viaranys.
Així doncs, quan la Carme Navajas em va demanar unes ratlles per fer una semblança de Sunyer em va semblar oportú descriure els pensaments que se m'havien acudit a Figueres perquè els detalls biogràfics els podem llegir a Ferran Sunyer i Balaguer d'Antoni Malet. IEC. Barcelona, 1995.
Ferran va néixer amb una atròfia gairebé total del sistema nerviós que el mantingué gairebé paralític del tot —fet que l'impossibilitava de poder escriure— i el condemnava, de per vida, a l'esclavatge de la cadira de rodes i d'un mitjà de transport, amb xofer, que pogués dur-los a tots dos i ajudar-lo a ell.
Ell mateix ho va escriure a A. J. Macintyre [carta de 31 de març de 1959]:
Com ja li vaig dir, pateixo d'una paràlisi que m'impedeix caminar i m'obliga a moure'm en una cadira de rodes, les dimensions de la qual, i el fet de ser plegable, em permeten de viatjar en cotxe (tren, etc.) així com fer servir els ascensors. No puc pujar tot sol una escala.
I tanmateix l'atròfia no li va afectar el cervell que es va mostrar molt ben moblat per comprendre la física i la matemàtica. Tenia una gran capacitat per elaborar els seus resultats sense recórrer a l'escriptura i una gran memòria de retenció que li permetia de dictar-los.
Però per aconseguir que, amb aquestes limitacions, els seus resultats matemàtics arribessin a algunes revistes de matemàtiques —en castellà, francès i anglès— calien dues coses. D'una banda, un ambient casolà adequat i tranquil que li permetés de minimitzar les dificultats inherents a la malaltia. Això ho aconseguí a un principal del carrer Àngel Guimerà, a Sarrià, gràcies a la dedicació de la mare, Àngela Balaguer i Masdevall —havia perdut l'espòs i pare de Ferran, Ricard Sunyer i Molinas, quan l'infant tenia dos anys.
D'altra banda una col·laboració incondicional i continuada d'algú prou dedicat i que es mantingués a l'ombra. La vida havia fet que, amb ell i la mare, hi visquessin dues cosines, Maria i Àngela Carbona i Balaguer, que van aconseguir que, malgrat les dificultats vitals, la vida de Ferran fos molt més planera del que hauria estat sense elles. I li va permetre de disposar d'amanuenses bondadoses i compromeses en l'obra professional de matemàtic.
En definitiva, vaig pensar que, en aquella època, primera meitat del segle XX, l'èxit matemàtic a Ferran li pertany, però no li hauria estat possible assolir-lo sense l'esforç d'altres familiars que van fer possible una certa normalitat dins l'anormalitat.
A la meva vida he tingut dues experiències sobre persones amb minusvalideses. De nano, uns amics dels pares van tenir un noi sord. Però, malgrat les enormes dificultats de l'època —una mancança gairebé total d'institucions dedicades a l'educació de sords i, molt més greu, un cert menyspreu pel problema que se li plantejava a una família—, la mare del meu amic no es va rendir mai i va "aprendre" a ensenyar-lo a ser un sord en un món de persones que hi senten. Val a dir que el fet que fossin econòmicament solvents hi va ajudar moltíssim. Tot hauria estat molt diferent si les condicions econòmiques els haguessin estat adverses.
L'altre fou un estudiant de la nostra facultat: A. C. No podia anar normalment a la biblioteca perquè la cadira no entrava a l'ascensor. L'havien de pujar a pes els seus companys. I quan féu els cursos de doctorat, l'aula que ens van assignar es trobava al pis de dalt de tot: el pis de la biblioteca. Ningú no va pensar en A. C. Ens va costar força poder canviar l'aula per una altra de la planta baixa; era com fer una punta de boixets. I, també vull dir-ho, el portaven a la Facultat amb un vehicle adequat que li proporcionaven els serveis de la Generalitat.
Sempre he pensat que, en un règim socialment ric i autènticament democràtic, s'ha de tenir una especial cura per les minories perquè sempre són les més febles i sempre cal tenir una cura especial dels més febles. Estem immersos en l'època "de les retallades", propiciades pels sistemes financers i bancaris, i acceptades amb molta connivència i falta de competència pels polítics. Em nego a anomenar-los "els nostres polítics" perquè, de fet, no ho són. No són els polítics dels ciutadans que els han votat: són polítics que actuen en contra de la polis en una democràcia en contra de la demos , dels votants. I, si això passa —si continuem privatitzant el coixí dels serveis públics, empobrint la "societat del benestar", què passarà amb casos com el de Ferran Sunyer i Balaguer o com el de l'estudiant A. C.?
Josep Pla i Carrera
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona
1 de maig de 2012
Biografia
|
Nascut a Figueres amb una discapacitat física pràcticament total, Ferran Sunyer i Balaguer fou confinat per vida a una cadira de rodes que no podia moure ell sol, essent doncs constantment dependent de la cura dels altres. El seu pare va morir quan Ferran tenia només dos anys, deixant la seva mare, la senyora Àngela Balaguer, sola en la cura i atenció del seu fill, per la qual cosa es traslladaren a casa de l’àvia materna, on va conviure amb els seus cosins Maria, Àngels i Ferran. Posteriorment, es desplaçaren tots a Barcelona, constituint una família exemplar, plena de virtuts, en la qual va créixer i madurar el nostre cèlebre matemàtic. Com que el metge va considerar que el més prudent era apartar el jove malalt de possibles fatigues com l’educació i els mestres, a Ferran no li quedava altra opció que aprendre ell sol o a través de les lliçons de la seva mare, que pel seu esperit amorós i delicat no podien fer perillar la seva salut. En aquesta instrucció i educació hi va influir directament, sens dubte, la convivència amb els cosins, que foren més que germans per a ell durant tota la vida. Després d’un període d’àvida lectura, en el que se li despertà l’interès per l’astronomia i la física, va despertar la seva vocació matemàtica, que l’ocuparia la resta de la seva vida. Fragment, traduït per la FFSB, de la biografia de Juan Augé, publicada a Gaceta Matemática l'any 1968. |
|
 |
Antoni MaletLa biografia més completa que existeix sobre el matemàtic de Figueres és obra d'Antoni Malet Tomàs, Catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Pompeu Fabra. La va publicar l'any 1995 la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) conjuntament amb la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), i el suport de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB). Es pot descarregar lliurement en pdf des del web de la FFSB, dividida en tres parts: Diverses biblioteques d'universitats catalanes la tenen en paper: La referència completa és la següent:
|
 |
Juan AugéLa FFSB ha traduït la breu biografia de Sunyer que va escriure Juan Augé a la mort del primer, i que va publicar a Gaceta Matemática. La referència completa és la següent:
|
 |
Viquipèdia |
 |
The Mathematics Geneology Project |
Bibliografia
| Catàlegs | Revistes | Bases de dades | Articles i capítols de llibre | |
Catàlegs |
|
 |
Què recupera el Cercabib?Què tenim al catàleg de la UB? |
 |
Què hi ha al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) |
Revistes |
|
 |
Què hi ha a Collectanea Mathematica? |
 |
Què hi ha a Revistes Catalanes d'Accés Obert (RACO) |
| Tornar | |
Bases de dades |
|
 |
Què hi ha a Documat? |
 |
Què hi ha a MathSciNet? |
 |
Què hi ha a Zentralblatt MATH |
 |
Què hi ha a JSTOR? |
| Tornar | |
Articles i capítols de llibre |
|
 |
|
| * DjVu és un format de fitxer obert, dissenyat per emmagatzemar imatges digitalitzades. Si no teniu cap lector de fitxers DjVu al vostre sistema, n'hi ha una implementació lliure, DjVuLibre, que podeu descarregar per poder-los obrir. | |
| Tornar | |
Fons Ferran Sunyer i Balaguer
 |
El 22 d'abril de 1999, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del qual, tot i mantenir-ne la titularitat, li cedia la gestió i dipòsit de l'arxiu del matemàtic —correspondència, treballs, apunts, articles i altres documents—, així com la seva biblioteca personal. Amb tota aquesta documentació, el Servei de Biblioteques de la UAB va crear l'Arxiu Sunyer, dipositat a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia. Menció especial mereix la correspondència del matemàtic, íntegrament digitalitzada i posada a l'abast dels interessats a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. La descripció dels documents està basada en l'inventari realitzat pel Servei d'Arxius de Ciència. El fons consta de:
Els interessats a consultar l'arxiu, han d'omplir una sol·licitud (doc) per poder accedir-hi. |
Centenari
Fotografies
|
Ferran Sunyer i Balaguer, de dol |
Àngela Balaguer i Masdevall. |
|
Ferran sunyer amb el seu cosí, Ferran |
Ferran Sunyer, treballant, amb |
|
Ferran Sunyer i Balaguer amb la família. |
Vilajoan |
|
Ferran Sunyer a Niça el 1957. |
Ferran Sunyer a Niça el 1957. |
|
Fotografies facilitades per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a qui agraïm la seva col·laboració. |
|
