Context històric

Construcció de l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona. Projectat per Elies Rogent, es va construir entre els anys 1863 i 1893. Fotografia de domini públic

Mentre la universitat és a la ciutat de Cervera, l’ensenyament superior és a càrrec de l’Acadèmia Matemàtica Militar de Barcelona, de les càtedres de la Conferència Físico-matemàtica-experimental (més endavant Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) i de les escoles de la Junta de Comerç. Els il·lustrats entenen la importància de les matemàtiques, i les classes impartides a l’Acadèmia i a la Junta en són un reflex.

L’any 1822, l’Ajuntament de Barcelona aixeca un establiment de 2n i 3r ensenyament que el mateix any es fa públic. Les classes són impartides a l’Acadèmia, a la Llotja, i pels mateixos professors. Al retorn de la universitat a Barcelona, les dues institucions forniran la universitat de professors: Alegret, Armet, Peradalta i Novellas, per exemple.

L’any 1851, obre l’Escola Industrial de Barcelona, on s’ensenyen Matemàtiques elementals, Geometria analítica i Càlcul infinitesimal. Entre la seva creació i la Llei Moyano de 1857, l’Escola Industrial absorbeix els ensenyaments de matemàtiques de la Facultat de Filosofia, amb els mateixos plans d’estudi i llibres de text a totes les universitats.

El Pla Pidal, de 1845, preveu dues seccions als centres universitaris: Ciències i Lletres, i permet la introducció d’assignatures de ciències i la dotació de les seves places: Matemàtiques sublims, Astronomia física, etc. Els primers professors de matemàtiques són Josep Oriol i Bernardet i Lorenzo Presa, que imparteixen Matemàtiques elementals, ensenyament primer, i Onofre Jaime Novellas, encarregat de l’assignatura de llicenciatura Matemàtiques sublims.

El Pla Pidal va ser millorat per la Llei Moyano, datada el juny de 1857, que preveu la creació de les facultats de ciències, independents de les de Lletres o Filosofia. Fruit d’aquesta llei, a Barcelona es crea la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, amb tres seccions: Ciències Físicomatemàtiques, Ciències Químiques i Ciències Naturals. A la Secció de Ciències Físicomatemàtiques s’imparteixen els coneixements d’àlgebra, geometria, trigonometria, geometria analítica, geometria descriptiva, mecànica, càlcul diferencial i astronomia. Els futurs enginyers estudien tres anys a la Facultat i després ingressen a l’Escola Industrial.

Paral·lelament, a partir de mitjan segle XIX i coincidint amb la revitalització universitària, comença un període de revistes científiques i de revistes de matemàtiques: Revista de los progresos de las ciencias exactas, físicas y naturales, editada a Madrid a partir de 1850 per l'Academia Real de Ciencias, Crónica Científica : revista internacional de ciencias, publicada a Barcelona a partir de 1878, El Progreso Matemático : periódico de matemáticas puras y aplicadas, nascuda a Saragossa l’any 1891, Madrid Científico, publicada a Madrid a partir de 1897, o la Revista de la Sociedad Matemática Española : matemáticas puras y aplicadas, cuestiones históricas y pedagógicas, bibliografía y crónica científica, que neix l’any 1911.

És en aquest context en el que trobarem Lauro Clariana Ricart, qui, l’any 1856, comença els seus estudis a l’Escola Industrial i inicia la seva llarga carrera docent a la mateixa escola l’any 1863, amb 21 anys. Clariana, alumne i professor de la Universitat de Barcelona, és considerat per alguns autors un dels primers matemàtics catalans moderns i el matemàtic més prolífic de la seva època.