Mitjans de comunicació

La revista LA MIRA ha publicat el reportatge "La mestra que anava a escola en tractor", un treball de la periodista Elena Yeste Piquer, amb fotografies de Jordi Borràs Abelló, dedicat a Àngela Crusellas i Soler (1918-2011), una mestra rural que va exercir durant el franquisme. 

A partir del testimoni de les nebodes d’Àngela Crusellas, Anna i Maria Àngels, i de la documentació del seu fons personal i familiar, custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’article permet conèixer la seva experiència com a mestra i les dificultats de l’ensenyament a la Catalunya de la postguerra i la dictadura. 

Coincidint amb aquesta trobada, les germanes Crusellas han ampliat el fons cedit el 2021 amb nova documentació d’arxiu relacionada amb la vida personal, acadèmica i laboral de la mestra, així com una cinquantena de llibres procedents de la seva biblioteca familiar. Volem agrair-los la donació i el compromís amb la preservació i difusió del llegat d’Àngela Crusellas i la memòria històrica. 

L’inventari del fons, disponible al Dipòsit Digital de la UB, s’actualitzarà pròximament per incorporar-hi aquest nou material. 

Per a més informació, visita l’entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha acollit una entrevista entre la periodista Elena Yeste Piquer i el fotoperiodista Jordi Borràs Abelló, de la revista LA MIRA i els familiars del dibuixant Jaume Solà Valls, per reconstruir la seva trajectòria durant la Guerra Civil. El seu fill, Lluís Solà, i el seu nebot, Jaume Barnada, han aportat records sobre la seva tasca com a cartellista i dibuixant al front d’Aragó amb la 27a divisió. 

Solà va ser una figura clau en el Sindicat de Dibuixants Professionals, participant en la decoració de trens de propaganda i creant cartells icònics com Unió és força i Més homes, més armes, més municions, del fons de documents gràfics del CRAI Biblioteca, disponibles en versió virtual a la Memòria Digital de Catalunya. 

Al front, l’artista va col·laborar amb la revista La Trinchera des d'una impremta mòbil. Després de passar per un camp de concentració, va haver de canviar la seva signatura per treballar en publicitat comercial durant la postguerra. 

Arran de la trobada s’ha publicat l’interessant i exhaustiu article "Jaume Solà: traçant la Guerra Civil" a LA MIRA, una col·laboració que referma el compromís del CRAI amb la memòria històrica i el patrimoni documental. 

Per a més informació, consulta l'entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El passat mes de novembre el diari La Vanguardia escollia la sala de l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Campus Mundet per gravar una entrevista a cinc estudiants de la Facultat d’Educació i al Vicedegà de la mateixa facultat, Enric Prats. 

A l’article, titulat “Mestres per vocació”, el David, la Paula, la Marta, el Gerard i la Lucia, estudiants brillants i destacats, redefineixen la idea de l’èxit i defensen que no es tracta només de prestigi i salaris molt alts, sinó de vocació i de desenvolupar una professió que els ompli i que tingui un impacte positiu a la societat. La veritable riquesa, diuen, està en la satisfacció que brinda aquesta professió, més enllà dels diners i l’estatus. 

Estan convençuts que, tot i que sovint es pot considerar que ser mestre està devaluat i fins i tot alguns professors infravaloren la seva feina i no es reconeixen com a agents de canvis, és una professió essencial pel progrés i la cohesió social, perquè educar no es basa només a ensenyar coneixements, sinó també formar ciutadans que puguin imaginar i construir un món més just. La UNESCO estima una falta de 44 milions de professors per al 2030 que afectarà principalment l’educació secundària i destaca la necessitat de crear polítiques d’atracció i retenció de professionals en tot el món. 

A Espanya la docència encara té una forta demanda, però l’envelliment de la plantilla és preocupant, ja que quatre de cada deu professors de primària es jubilaran en els pròxims deu anys, mentre que els menors de quaranta representen només el 25%. A diferència d’altres països europeus, l’estabilitat laboral, els horaris i les vacances converteixen l’educació en una opció atractiva pels joves. 

El govern espanyol planeja reformar els graus d’educació infantil i primària per adaptar-los a les demandes actuals de l’escola. Això posa en evidència la importància de dotar els futurs mestres amb les eines necessàries per enfrontar-se als desafiaments educatius i socials contemporanis.