Personal del CRAI

Quatre CRAI biblioteques (Belles Arts, Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Campus Diagonal, Informació i Mitjans Audiovisuals, i Lletres) participen en una prova pilot d'identificació del personal del CRAI.

La prova començarà el proper dijous 1 de desembre i durarà fins al 31 de març de 2023.

S'han elaborat uns cartells, que trobareu en aquests quatre CRAI Biblioteques, amb un codi QR que porta a una enquesta per tal que ens digueu si trobeu útil que el personal vagi identificat com a membre del CRAI. També podeu fer-hi comentaris.

Esperem la vostra participació per ajudar-nos a oferir-vos un millor servei!

                                                              #EquipCRAIUB

El passat divendres 4 de novembre, Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, va fer una presentació a la Jornada Herramientas para el estudio del patrimonio bibliográfico, emmarcada dins el Procte Quid est liber, a la Facultat de Ciencias de la Documentación de la Universidad Complutense de Madrid.

El títol de la intervenció va ser Tratamiento de impresores y antiguos poseedores en el CRAI Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona, l'eix central del qual van ser les dues bases de dades Marques d'impressors i Antics posseïdors.

Vegeu el programa de la Jornada.

S'ha publicat al diari independent El inconformista digital, una entrevista amb Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic, amb el títol Una conversación con Neus Verger. El libro antiguo.

En més d'una hora de conversa, es fa una passejada general pels diferents aspectes del CRAI biblioteca, la seva història, fons i serveis.

La revista ja va publicar una entrevista amb Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. D'aquesta manera, les dues biblioteques patrimonials del CRAI de la UB ja tenen un espai en aquesta publicació.

Fa unes setmanes va sortir publicada una entrevista a Lourdes Prades i Artigas, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, a El Inconformista Digital, un mitjà de premsa independent ideat i creat per l’historiador Francesc Sánchez Lobera, que ofereix les seccions convencionals, com la majoria de mitjans de comunicació, i n’aporta algunes de noves com, per exemple, una de Memòria Històrica. 

En aquest recurs digital anteposen la qualitat a la quantitat amb uns principis bàsics: la llibertat de premsa i expressió, el sentit crític i el compromís social, i està obert a nous col·laboradors. Francesc Sánchez és historiador per formació, Doctor en Història Contemporània amb una tesis sobre la relació d’Espanya amb l’OTAN, membre del Centre d’Investigacions Film Història de la Universitat de Barcelona, i periodista d’ofici, doncs a partir de l’any 2001 va decidir crear aquest projecte de premsa amateur que en passar els anys s’ha professionalitzat.

A l’espai radiofònic d’El Inconformista Digital, ha entrevistat personalitats tan destacades com Eduard Amouroux Alemany, president de l’Associació Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Pelai Pagès Blanch, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, especialitzat en la Segona República Espanyola, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició, o Lluís Foix Carnisé, veterà periodista i escriptor, que fou corresponsal de La Vanguardia a Londres i Washington.

La conversa amb Lourdes Prades va servir per parlar del CRAI Biblioteca i l’arxiu del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, i també de la base de dades SIDBRINT, dedicada a les vides dels brigadistes que van arribar a Espanya per defensar la República durant la Guerra Civil.

El passat mes de setembre va tenir lloc la 37th General Assembly of the European Seismological Commission. La sismòloga Maria Teresa Merino va presentar un projecte de l’Observatori Fabra amb la col·laboració de Tana Andrades, del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona i el Dr. Josep Batlló de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El projecte consisteix en la recuperació, identificació i conservació del patrimoni sísmic, posant les seves experiències i els coneixements més profunds dels professionals de la restauració i d'altres àmbits a disposició de totes aquelles institucions que disposin de material d’aquest tipus, per tal de preparar un breu i útil compendi de bones pràctiques i problemes a evitar sobre identificació, inventari, conservació-preservació, restauració, ús i exposició del patrimoni sísmic.

L'Observatori Fabra es dedica des de 1904 a observacions i estudis astronòmics, meteorològics i sismològics. Les observacions sísmiques van començar el 1906 i s'han mantingut actives des de llavors. El patrimoni sísmic inclou instruments originals i documentació diversa, registres instrumentals i dades macro-sísmiques recollides de diverses fonts. La col·laboració de Tana Andrades amb M. Merino ja va començar fa anys amb l’assessorament sobre la conservació i l’exposició d’aquests documents, especialment les bandes de paper amb fum de carbó que deixen enregistrada una línia amb els moviments sísmics. Aquestes bandes tenen problemes de conservació tant en les capes preparatòries com en la conservació del propi fum sobre la superfície del paper. En el passat ja es van presentar amplis resums del patrimoni i d'alguns d'aquests projectes fins a la data. Està previst que surti publicada en breu una primera versió completa d'aquest tutorial per compartir-la lliurement amb la comunitat interessada.

Després de diversos endarreriments motivats per la difícil situació sanitària que estem vivint, el passat dia 4 de febrer es va poder realitzar finalment l'entrevista proposada per la revista Ab Origine a Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La revista Ab Origine, va néixer l'any 2015 a partir d'un grup d'estudiants d'Història recent graduats. Ells mateixos ens expliquen el seu projecte:

"Ab Origine sorgeix d’una nova generació d’historiadors i historiadores i és per això que vol esdevenir el seu espai i eina de referència.  Volem ajudar a difondre el seu treball i promocionar-ne la carrera professional, esdevenint un mitjà a través del qual puguin expressar les seves inquietuds acadèmiques.

La nostra tasca, però, és molt més àmplia: volem aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb el rigor i profunditat que creiem que es mereix, defugint dels tòpics i les lectures fàcils. Volem que la Història sigui compresa des de l’origen; i contribuirem amb el nostre granet de sorra perquè així sigui, garantint sempre la gratuïtat de les nostres publicacions."

El que avui tractem, és una prova evident de que Ab Origine fa honor al seu propòsit fundacional. És tracta d'una entrevista ben preparada i ben elaborada, i des d'aquí aprofitem per felicitar-los.

A l'entrevista, titulada A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, s'expliquen els objectius d'aquest projecte acadèmic de la Universitat de Barcelona i es tracta de manera clara i acurada des de la definició del que van ser les Brigades Internacionals fins a les motivacions que van empènyer a milers d’homes i algunes dones a desplaçar-se a Espanya per combatre per al bàndol republicà. Es dona  també una visió dels seus perfils humans i de les nombroses problemàtiques que van viure, així com de la memòria que se'n té actualment, a l'estranger i aquí.

Bona feina Ab Origine!

El 4 de novembre de 2020 ha tingut lloc una sessió virtual de digitalització organitzada per l’Àrea de Biblioteques del CSUC que ha comptat amb la participació d’Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció del CRAI de la Universitat de Barcelona, David Martínez, tècnic del Centre de Digitalització de la UB, Sandra Reoyo, cap de Ciència Oberta del CSUC, i René Bueno, delegat comercial d’Artyplan.

Per part del CRAI, amb la presentació Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?, Assumpta Pujol i David Martínez han explicat què és digitalitzar, per què és important digitalitzar i què implica, tot destacant la importància de la planificació. També han mostrat els diferents formats i estàndards de digitalització que s'utilitzen i han presentat el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona i els serveis que ofereix.

La sessió s'ha dut a terme per facilitar a les biblioteques col·laboradores del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) una visió global sobre què és la digitalització, quins documents són susceptibles de digitalitzar-se i com es pot dur a terme aquest procés.

Podeu veure la presentació del CRAI al Dipòsit Digital de la UB: Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?.

El dimarts 2 de desembre de 2019 s'ha dut a terme a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB, l'acte organitzat pel Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), de presentació del llibre Petita Història de Procés Tècnic. Una visió de la informatització dels fons documentals de la Universitat de Barcelona d'Enriqueta Jansà, ex cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI.

L'acte ha comptat amb la presència de la Dra. Amelia Díaz, vicerectora d'Ordenació Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona, de l'autora, Sra. Enriqueta Jansà, i del Sr. Ricardo Santos Muñoz, responsable del Departamento de Proceso Técnico de la Biblioteca Nacional de España.

Ha obert l'acte la Dra. Amelia Díaz donant la benvinguda als assistents amb aquestes paraules: "Benvinguts a la Universitat de Barcelona i al CRAI d'aquesta universitat, i a la presentació d’aquest llibre que vol obrir i difondre a la societat una tasca, sovint callada però molt constant i important, com és la d'organitzar i descriure la informació perquè algú la pugui convertir en coneixement". A continuació, ha donat la paraula al Sr. Ricardo Santos Muñoz, que ha conferenciat sobre el Momento actual de la catalogación y posibles escenarios futuros: perspectivas de futuro de la catalogación y su evolución en la web semántica y datos enlazados.

Després de la molt interessant i didàctica intervenció del Sr. Santos Muñoz, la Sra. Enriqueta Jansà ha presentat el seu llibre, que tot i que és una obra tècnica dels inicis de la catalogació automatitzada a la UB i per extensió a Catalunya, també és un recorregut d'experiències personals i professionals. La presentació ha estat emotiva però detallada i ha fet una breu referència a cada un dels dotze capítols que conformen l'obra.

L'acte, que ha estat clos per la Dra. Amelia Díaz, ha registrat un èxit d'assistència, tant de bibliotecaris catalogadors en actiu i jubilats, de bibliotecaris de biblioteques universitàries i de la Biblioteca de Catalunya, com també d'amics i familiars.

En acabar l'acte s'ha procedit a la firma de llibres per part de l'autora.

La presentació ha estat gravada i serà publicada properament, així com també la ponència del Sr. Ricardo Santos Muñoz, en una presentació més àmplia.

El dia 30 d'abril de 2019 s'ha celebrat, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, la II Jornada de dades de Recerca a la Universitat de Barcelona.

El CRAI hi ha estat present amb la presentació de l'acte a càrrec d'Ignasi Labastida, cap de la Unitat de Recerca, i la participació de la directora del CRAI, Judit Casals, a la secció Quines són les unitats de la UB i quin és el seu suport als investigadors?

S'ha pogut seguir l'esdeveniment a les xarxes socials amb el hashtag #DadesRecercaUB2019.

Vegeu un petit reportatge gràfic de la Jornada: