Exposicions virtuals

L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles.

El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra  bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto amb el títol La llengua sense amos: l’esperanto cent anys després de Zamenhof. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda. Els documents exposats provenen de la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez, del Centre d’Esperanto Sabadell, de les col·leccions particulars de Ramon Perera i Perera, Carles Berga i Molina, Xosé Conde i Llinars, Rubén Fernández Asensio i Joan Ibern Vinyals, així com dels fons del CRAI Biblioteca de Lletres.

Complementa la mostra una exposició virtual on les dades biogràfiques del creador de l’esperanto es presenten en una cronologia interactiva i la reflexió sobre el seu llegat en un text a càrrec de Rubén Fernández Asensio, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto. Una altra cronologia sobre els inicis de l’esperantisme a Catalunya aporta dades sobre l’activitat esperantista catalana, amb suficient activitat a principis del segle XX per fer de Barcelona la seu del V Congrés Universal d’Esperanto de 1909.

Vegeu la notícia al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu la versió digital de l'exposició La llengua sense amos: l’esperanto cent anys després de Zamenhof des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Lletres - exposicions > Exposicions virtuals > La llengua sense amos: l’esperanto cent anys després de Zamenhof.

I des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Lletres.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha posat a punt l'accés virtual de l'exposició G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons.

A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus?

G. N. Lewis, a l'article "The atom and the molecule" (1916), fou el primer en donar una resposta: els àtoms en unir-se tendeixen a completar el seu octet d'electrons de valència i ho fan compartint parells d'electrons, que són el concepte clau en l'establiment del que avui en dia anomenem un enllaç químic. Amb aquestes dues regles tan senzilles la teoria de Lewis permet explicar la formació d'enllaços en una gran majoria de compostos inorgànics i orgànics, així com moltes altres propietats físiques i químiques de les molècules. El posterior desenvolupament de la mecànica quàntica va confirmar el paper fonamental del parell d'electrons en l'enllaç químic, validant la teoria de Lewis que segueix sent en l'actualitat un dels pilars bàsics de la teoria moderna de l'enllaç.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article de G.N. Lewis, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2016-17 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema. La mostra va ser inaugurada el dimecres 9 de  novembre de 2016 i ara us volem presentar l'exposició virtual.

Podeu visitar la mostra virtual  des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química - Exposicions > Exposicions virtuals > G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Física i Química.

Per tancar l'any Shakespeare, i com a merescut complement de la mostra que encara podeu visitar al CRAI Biblioteca de Lletres, us presentem una exposició virtual que vol ser una aportació original en tots els sentits. To be, or not to be: 400 anys amb Shakespeare conté textos dels professors Mireia Aragay, Clara Escoda, Elisabeth Massana, Enric Monforte, M. Isabel Seguro i Marta Tirado, del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos.

Tal i com podem llegir a la seva presentació: 'To be, or not to be’: 400 anys amb Shakespeare ofereix, amb motiu del 400 aniversari de la mort del dramaturg, un recorregut dividit en sis seccions al voltant d’alguns eixos temàtics relacionats amb la seva obra, i proposa una forma alternativa de llegir-lo, que s’allunya de la perspectiva tradicional més influent fins al dia d’avui.'

Per a més informació visiteu el Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa proposa una exposició bibliogràfica al voltant de les campanyes publicitàries que se succeeixen en aquestes dates: Publicitat i consum ... o consumisme.

Campanya de Nadal, Pare Noel, Reis, Rebaixes, i ara Black Friday, CiberMonday...  Les campanyes publicitàries se segueixen i se solapen, s'importen d'altres països com els Estats Units i entren per la porta gran d'un mercat potencial que ja està prou disposat al consum. Si bé el comerç electrònic s'emportava una bona part del pastís, sobretot en entrar el Black Friday fa uns 4 anys, actualment aquestes campanyes publicitàries afecten també el petit comerç tant com les grans superfícies i altres empreses no dedicades al comerç, com poden ser l'hoteleria i la restauració.

El consumidor és literalment bombardejat per la publicitat de tot tipus que arriba fins i tot a les xarxes socials. Campanyes en què només es pot comprar a "millors preus" durant 24h poden portar a la compra compulsiva i a no fer una bona comparativa de preus i productes per la por a quedar-se sense. No sempre s'és del tot conscient de què es compra ni de què es necessita.

El 4 de juliol fa 200 anys del naixement de Laureà Figuerola, economista i polític català que, tot i que només va ser ministre d'Hisenda durant 2 anys, va tenir un paper molt important en la història econòmica d'Espanya. El 1868 va ser l'introductor de la pesseta com a nova moneda espanyola i va dur a terme la reforma monetària i la llei aranzelària de 1869, de caràcter lliurecanvista, amb la qual se suprimeix la prohibició d'importar.

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol recordar Laureà Figuerola i la seva política amb l'exposició Laureà Figuerola, 1816-1903, en la qual s'apleguen documents sobre ell i la seva obra, i sobre la història de la pesseta, així com una mostra de monedes espanyoles des de 1870 a 1975.

Podeu visitar l'exposició física fins al 30 de setembre de 2016.

Podeu accedir a l'exposició virtual Laureà Figuerola, 1816-1903 des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > Economia i Empresa: Laureà Figuerola, 1816-1903.

O des de la pàgina del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa > Exposicions > Laureà Figuerola, 1816-1903.

Gaudiu de l'exposició i valoreu-la.

Ajudeu-nos a millorar!

Fins al 30 de juny de 2016 podeu visitar la nova exposició La història de la neurologia a través del fons del CRAI Biblioteca de Medicina, organitzada i muntada pel CRAI Biblioteca de Medicina al vestíbul de la Facultat.

L'exposició, que recull fins a 70 llibres que il·lustren l'evolució de la neurologia des de 1820 fins ara, i mostra una llarga llista de noms il·lustres com Bernard, Charcot, Ramón y Cajal, Erb, Gowers o Kandel, podrà ser visitada també com a exposició virtual. En aquest format hi trobareu tots els llibres exposats amb els textos que els acompanyen, així com tota la documentació gràfica.

Podeu accedir a l'exposició virtual La història de la neurologia a través del fons del CRAI Biblioteca de Medicina des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > Medicina: La història de la neurologia a través del fons del CRAI Biblioteca de Medicina.

Dos anys després de publicar La teoria de la relativitat especial, Einstein va dirigir els seus esforços a tractar d’encabir la gravetat en el nou marc teòric. L’arrencada el 1907 va ser prometedora: el seu principi d’equivalència, que Einstein va considerar la idea més feliç de la seva vida, li va permetre predir com un camp gravitatori afecta els rellotges i els raigs de llum. La culminació va arribar el novembre de 1915. La nova teoria incloïa la predicció correcta de la deflexió dels raigs de llum per un camp gravitatori, i també l’explicació del petitíssim desajust que hi havia entre els càlculs newtonians de la precessió del periheli de Mercuri i l’observació astronòmica.

Les fotografies de les posicions dels estels durant un eclipsi de sol el 1919 van donar una brillant verificació de la teoria i van significar el principi de la conversió d’Einstein en el més gran dels mites científics.

Coincidint amb el centenari de la presentació de la teoria de la relativitat general a l’Acadèmia Prussiana de Ciències, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2015-16 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb aquesta teoria. Aquesta mostra, que porta per títol Cent anys de la Relativitat General, va ser inaugurada el dimecres 4 de novembre de 2015 i ara us volem presentar l'exposició virtual.

Podeu visitar la mostra virtual Cent anys de la Relativitat General des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química > Exposicions virtuals: Cent anys de la Relativitat General.