CRAI Biblioteca del Pavelló de la Repùblica

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un temps enrere un conveni de col·laboració amb la Fundació Josep Irla que ja està donant importants fruits. Es tracta del web memoriaesquerra.cat.

Aquesta Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya, com ells mateixos l'anomenen és un projecte de recuperació de la memòria històrica que té per objectiu referenciar les personalitats, publicacions, entitats i fets més rellevants relacionats amb els més de 80 anys d'història d'Esquerra Republicana de Catalunya.

memoriaesquerra.cat es va posar en funcionament el juliol de 2007 amb 55 entrades corresponents a les biografies dels principals dirigents d'Esquerra del període republicà, el març de 2009 es van incorporar 75 noves biografies i les 4 primeres publicacions periòdiques. Des d'aleshores el projecte ha continuat ampliant-se periòdicament fins assolir a data d'avui el total de 54 publicacions periòdiques.

La digitalització d'aquestes publicacions ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats i particulars que han permès l'accés als seus fons, entre les quals el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Altres institucions públiques col·laboradores són per exemple: l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu Carles Pi i Sunyer, etc.

A la presentació podem llegir "Un projecte tan ambiciós ha de ser forçosament una obra col·lectiva i de llarg abast en el temps, per això convidem tothom a participar-hi, a fer-nos arribar les dades de què disposeu (biografies, fotografies, documents...) de qualsevol persona vinculada a la història d'Esquerra, per així anar ampliant i millorant aquest lloc web, amb la voluntat que tota la informació aquí recollida, i de lliure accés a Internet, sigui útil a qualsevol persona interessada en la recuperació de la memòria històrica en general i en la història d'Esquerra en particular".

La tasca no s'ha acabat i la Biblioteca continua aportant tota la documentació possible per fer-la créixer en benefici de tothom.

Felicitem la Fundació Josep Irla no només per la feina feta fins ara sinó també per la qualitat del resultat, només cal que feu una mirada al web per comprovar que s'ha treballat d'una manera excel·lent.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM).

En aquesta ocasió es tracta del projecte europeu titulat In search of freedom 1968-2018. Liderat per l'editorial Beletrina, en col·laboració amb el Museu Nacional d'Història Contemporània de Ljubljana, The History Meeting House de Varsòvia  i l'EUROM de Barcelona

L'objectiu del projecte és reexaminar el missatge i la protesta dels estudiants de 1968 per tal de promoure l'actuació d'una societat civil informada i independent  en la configuració de la democràcia. Centrar-se en aquest important aspecte de la nostra història comuna pot ajudar a comprendre millor el passat i fomentar el canvi en el futur.

S'orienta principalment als estudiants a través del diàleg intergeneracional i la participació activa. Amb tots els materials que es van acumulant durant aquestes activitats es publicarà un llibre i s'organitzarà una International Travelling Exhibition així com un mòdul de treball.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa aportant nombrós material relacionat amb la lluita pels drets civils durant els últims anys del franquisme: adhesius, cartells, banderins, xapes, fotografies i altre material original que s'inclouran a l'exposició itinerant.

Esperem que la col·laboració amb l'Eurom continuï fructificant amb projectes tan interessants com aquest.

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord de col·laboració amb Concha Catalán, presidenta de l'Associació Innovation and Human Rights (IHR).

Aquesta Associació, segons expliquen al seu web, vol contribuir a la protecció dels Drets Humans mitjançant la innovació tecnològica. Entre els projectes que s'han proposat engegar destaca la Base de Dades: Víctimes durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1975).  L'Associació la formen un equip interdisciplinari de periodistes, informàtics i dissenyadors web i compten amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya.

L'acord de col·laboració s'ha establert en els següents termes:

1. L'intercanvi de documentació i informació sobre temes d'interès d'ambdues entitats.
2. La col·laboració i participació en projectes i activitats de recerca.
3. La difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.
4. El préstec i reproducció de fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per ser buidat i integrat a la Base de dades Víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
5. La citació i inclusió dels logos corresponents en tot el que es generi a partir d'activitats conjuntes.

Estem segurs que serà una col·laboració molt positiva. 

Com cada any, acabem de publicar la Memòria de les activitats realitzades pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat 2017.La posem a l’abast de tota la comunitat universitària, i també del públic en general a través de les nostres xarxes socials, per tal d’informar sobre les múltiples tasques que desenvolupem a la nostra biblioteca i arxiu.

Enguany hem modificat l'estructura de la Memòria per tal d'adaptar-la a la gestió per processos del CRAI de la UB i a l'organització de les dades de la manera que se'ns demana.

S'hi pot trobar informació sobre els programes de televisió o projectes audiovisuals i exposicions en els que hem participat, sobre les visites que han realitzat diferents col·lectius a la biblioteca, sobre les publicacions que s’han elaborat amb material del nostre fons i les col·laboracions amb les diverses institucions i organitzacions, tant de caràcter professional com social. També queden ressenyats els estudiants en pràctiques que hem tingut durant l’any, així com els donatius i els intercanvis que hem rebut o els nous fons d’arxiu inventariats, etc.

Podeu consultar la Memòria 2017 al web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Creiem que visualitzar en una Memòria d'activitats les diverses tasques que es porten a terme a la Biblioteca és una bona oportunitat per acostar-nos als que no ens coneixen i que potser trobin aquí activitats i/o continguts inesperats. Sense oblidar la responsabilitat de retre comptes com a institució pública que som.

Al MACBA es pot visitar actualment l'exposició Domènec. Ni aquí ni enlloc, comissariada per la conservadora d'exposicions del museu Teresa Grandas.

Aquesta mostra individual de l'artista Domènec (Mataró, 1962) planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals, per tal de plantejar l’impacte actual de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

Edificis d’habitatges socials convertits en casernes militars o camps d’internament; estàtues d’herois circumstancials, derruïdes pel seu significat i contrasentit; o l’absurd d’una ciutat fantasma d’entrenament militar per atacar nuclis urbans enemics, mai reconeguda oficialment, són alguns dels casos de què ser serveix Domènec per investigar sobre les disfuncions dels processos de la modernitat i els relats polítics que marginen aquestes històries; en definitiva, sobre el trencament d’un projecte social que en el neoliberalisme esdevé l’exacerbació de l’individualisme. La seva obra dona veu als protagonistes, als discursos no oficials, i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

L’exposició s’acompanya d’una publicació amb textos de Teresa Grandas, Martí Peran i Jeff Derksen i es pot visitar fins l'11 de setembre de 2018.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec de tres llibres: Viaje por Icaria: aventuras de Lord Carisdall, Pels camis d'Utopia, Icaria, Icaria...

El dia 29 de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va acollir els estudiants internacionals del Consortium for Advanced Studies Abroad (CASA) i els va oferir una sessió de formació sobre la documentació dipositada a la Biblioteca relativa a la Guerra Civil espanyola amb la possibilitat de treballar amb materials originals.

El Consortium for Advanced Studies Abroad (CASA) és una iniciativa de col·laboració desenvolupada per deu universitats de gran prestigi amb diversos centres ubicats a tot el mon per tal de poder oferir als seus estudiants una oportunitat exclusiva de submergir-se i conèixer en profunditat ciutats i cultures diferents.

La creació l'any 2007 del CASB (Consortium for Advanced Studies in Barcelona) ha fet possible que arribés a la nostra ciutat aquesta inciativa i poder així facilitar a estudiants amb habilitats linguístiques un programa enfocat a la integració cultural i la immersió a la vida acadèmica i social de Barcelona alhora que fomentar les relacions institucionals de les universitats barcelonines a través d'intercanvis i projectes en comú.

Enguany la Universitat organitzadora del curs és l'Swarthmore College de Filadèlfia. La bona acollida de l'activitat i el propi interès de la matèria per aquesta tipologia d'estudiants ha fet que ja s'estiguin perfilant nous projectes de formació pels propers mesos/anys.

Us mantindrem informats.

Gelatina dura, l'exposició que es va presentar al MACBA a principis de novembre de 2016 i que es va prorrogar diverses vegades degut al seu èxit, es pot veure actualment al Centro de Cultura Contemporánea Hiriartea d' Iruñea.

Com comentàvem a la notícia que es va publicar en aquell moment, a Gelatina dura es revisen els anys 80, un moment fascinant de la història recent de l'estat espanyol: la cultura s'utilitza com a mecanisme de mediació i sorgeixen institucions culturals tan destacades com el Museu Reina Sofia o la fira ARCO. El projecte pretén recuperar l’experiència i la memòria d’aquest període, des de la perspectiva del context actual.

L’exposició presenta films, documentals, programes de televisió, revistes d’opinió, còmics, fanzines...  S’hi inclouen treballs i materials d'Isidoro Valcárcel Medina, Pere Portabella, Antón Patiño, Lluís Juncosa, Rogelio López Cuenca, Manolo Laguillo, entre d'altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat diversos exemplars de la revista El Viejo Topo, Barcelona libertaria, El Papus i Copel en lucha: boletín interno de la AFAPE perquè formin també part d'aquesta mostra que es podrà veure a la Sala d'Armes de la Ciutadella d'Iruñea, convertida ara en el Centro    de Cultura Contemporánea Hiriartea fins al 24 de juny de 2018.

Els desitgem el mateix èxit que va tenir a Barcelona.

El passat diumenge 27 de maig TV3 va emetre el programa 30 minuts dedicat a la ultradreta a Catalunya que ja està disponible a la carta: Arriba Espanya.

Televisió de Catalunya va rodar algunes escenes del programa al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on es custodia el fons personal de Xavier Vinader dedicat en bona part a aquesta temàtica. En aquestes fotografies es pot veure l'equip de TV3 mentre gravava Jordi Borràs en el procés de selecció de documentació.

Jordi Borràs és il·lustrador i fotoperiodista, ha fotografiat temes molt diversos però que se'l coneix sobretot pels seus treballs relacionats amb els grups d'extrema dreta, pels quals ha rebut nombroses amenaces. Sovint es considera la seva tasca com la continuació dels magnífics treballs que ens va llegar Xavier Vinader.

El programa analitza el fenomen de l'extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d'octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i també de la ciutadania.

Com explica al llarg del programa el professor de la UB Carles Viñas especialista d'aquesta temàtica "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70." La reacció és lògica, considera Xavier Casals, gran coneixedor també dels moviments ultres: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."

El resultat ha estat un documental molt recomanable per conèixer en profunditat l'estat d'aquesta problemàtica qüestió.

En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), el lingüista i gramàtic català més il·lustre, l'Ateneu Barcelonès ha preparat un seguit d'actes que volen posar de relleu la seva personalitat i la seva tasca.

Pompeu Fabra, que també va presidir l’Ateneu Barcelonès entre el 1924 i el 1926, és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important.

Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país, la codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.

El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.

Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada. Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.

A l'entrada de carruatges de l'Ateneu Barcelonès es pot visitar l'exposició Pompeu Fabra, el lingüista modern, comissariada pel filòleg Jordi Manent en la qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la reproducció de diversos articles de publicacions periòdiques de l'època. L'espai és accessible al llarg de tot l'horari d'obertura de l'Ateneu sense necessitat d'entrar a les zones reservades per als socis.