CRAI Biblioteca del Pavelló de la Repùblica

Fa poc s'ha inaugurat a El Born Centre de Cultura i Memòria  l'exposició Una infància sota les bombes .

Comissariada per l’historiador Jordi Guixé, la mostra parteix dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona entre el 16 i el 18 de març de 1938. Vuitanta anys després d’aquell punt d’inflexió històric —en què es va permetre l’ús de la força aèria de manera indiscriminada contra la població civil— l'exposició permet reflexionar a partir del record i l’experiència dels infants que van sobreviure a aquelles jornades tan traumàtiques.

Així, ens apropa a les infanteses truncades per una guerra que va fer perdre el seu món a tantes nenes i tants nens obligats a participar-hi sense ús de raó. Potser precisament per això, va deixar cicatrius permanents, però no sempre visibles, en aquells que van aconseguir sobreviure.

La mostra està estructurada en tres àmbits. El primer evoca la Barcelona de 1938 i l’impacte dels bombardejos sobre la ciutat i les persones. El segon fa presents els nens i les nenes que van ser testimonis directes del conflicte bèl·lic, a través dels dibuixos on representaren allò que van veure i viure. El darrer àmbit penetra en l’univers dels adults que van patir els bombardejos quan eren infants i en els llenguatges que poden ser explorats al llarg de la vida per expressar, com una necessitat i un compromís, allò que es viu en haver escapat de les bombes.

Aquest fil discursiu permet connectar passat i present, i ens convida finalment, des de la contemporaneïtat, a reflexionar sobre un món en conflicte constant.

A més de l'exposició s'han programat una sèrie d'activitats molt interessants (xerrades, activitats educatives, cinema, etc.) i que us recomanem consultar en aquest dossier de premsa.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre editat l'any 1938: They still draw pictures! : with 60 illustrations of drawings made by Spanish children during de war.

La mostra es pot visitar fins al 31 de març de 2019.

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu organitzen anualment unes Jornades de Recerca i Arxius, amb l'objectiu de donar a conèixer per part de professionals, els diferents arxius, fons documentals i procediments d’investigació vinculats a un determinat tema.

El Congrés d'enguany es va celebrar del 27 al 29 de setembre i es va centrar en la Guerra Civil espanyola: Congrés de Recerca i Arxius. La Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat des del primer moment en l'organització d'aquest Congrés i la seva col·laboració, a més de l'aspecte organitzatiu, ha estat doble:

Per una part Lourdes Prades, la seva cap, va presentar la ponència "Recuperem la història dels Brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu" on va descriure i comentar els fons de la Biblioteca i l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i també el portal SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals.

Per una altra banda, el CRAI Biblioteca va facilitar la reproducció de nombrosos cartells de la col·lecció per crear l’espai expositiu que es va poder visitar durant el Congrés.

Per veure més imatges us recomanem visitar l'entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República corresponent al Congrés.

Les Jornades van comptar amb el suport de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Memorial Democràtic; l’Arxiu Nacional de Catalunya; l’Asssociació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya i el Grup de Recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona. També hi van participar l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, el Centro Documental de la Memoria Histórica – Archivo General de la Guerra Civil i el Archivo General Militar de Ávila.

Algunes de les ponències que es van presentar són:

• Ponència marc: Ramon Alberch. Arxius i drets humans: una relació indissoluble
• Dolors Marín. La lluita contra l’oblit: Els arxius anarquistes
• Josep Puigsech. Arxius URSS i vincles amb la II República – URSS
• Adrián Cabezas i Joel Ametlla. L’ús dels arxius en la recuperació de vestigis de la Guerra Civil
• Henar Alonso. Fondos y fuentes documentales para el estudio de la Guerra Civil y la Postguerra en los Archivos Militares
• Conxita Mir. Responsables polítics: expedients judicials i repressió franquista
• Oriol Riart. Diaris personals de combatents com a font historiogràfica per a l’estudi de la Guerra Civil

Inaugurada al Memorial Democràtic de Barcelona l'exposició Víctimes (1936-1945)  comissariada per l'usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República Jordi Barra.

Segons les paraules dels organitzadors "En la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències. L’exposició (...) proposa conèixer episodis tràgics del conflicte com ara els morts, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardejos, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses; però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro). L’objecte testimonia, revela i inicia un relat. El mapa enquadra i situa, és el relat en la seva totalitat".

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat doblement present en la gestació d'aquesta mostra, per una part col·laborant en el procés de documentació i en la selecció dels materials exposats com ara el cartell  Divisió sanitària de Catalunya / Conselleria de Sanitat. Generalitat de Catalunya i diverses imatges de l'Arxiu Gràfic que es poden veure al llarg del recorregut i per una altra part a través del SIDBRINT, portal sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona, que ha aportat informació sobre les víctimes entre els voluntaris internacionals.

L'exposició es pot visitar fins al 28 de Febrer de 2019.

Us recomanem que consulteu els horaris d'obertura del Memorial Democràtic abans d'anar-hi.

El passat 29 de juny es va inaugurar al Museu d'Història de Catalunya, l'exposició Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra, comissariada pels historiadors Maximiliano Fuentes i Francesc Montero.

La Gran Guerra va modificar les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals a nivell mundial. La neutralitat oficial de l’Estat espanyol, va donar pas a una fortíssima disputa intel·lectual entre germanòfils i aliadòfils que es va estendre fins el 1918, i que va afectar no només a la intel·lectualitat i figures de la cultura sinó també al conjunt de la vida política.

A Catalunya, la simpatia pels aliats va ser aclaparadora i es va manifestar a través de l’allistament de voluntaris a la Legió estrangera francesa, un gest que a Catalunya assoliria un caràcter mític, tot i que també diversos grups vinculats al carlisme donaven suport  als Imperis Centrals. A nivell intern va afavorir l’eclosió d’una brillant generació d’intel·lectuals, la cristal·lització del catalanisme polític i els intents d’internacionalització de les aspiracions de les reivindicacions polítiques catalanes.

Com es pot llegir al web de l'exposició "Arran de la commemoració del centenari del final de la guerra, aquesta exposició detalla els vessants principals de l’impacte del conflicte sobre una Catalunya oficialment neutral, i mostra les memòries plurals d’aquesta guerra que han perviscut fins avui. Fa un segle les flames eren a la frontera; avui, encara en veiem el fum".

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un seguit de monografies de Gaziel editades entre 1915 i 1918 que tracten sobre la Gran Guerra:

• Diario de un estudiante en París,
• Narraciones de tierras heróicas 1914-1915;
• En las lineas de fuego
• El año de Verdún, 1916

La mostra es pot visitar fins al 18 de novembre de 2018.

Al Museu d'Història de Catalunya s'ha inaugurat l'exposició El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l'enginy (1939-1950), comissariada per Sergi Freixes.

Els tres anys de guerra havien deixat una economia totalment desorganitzada: el comerç es va paralitzar, hi van haver grans dificultats en els transports, les comunicacions, manca de matèries primeres i de carbó, de recanvis de maquinària i de productes auxiliars, però l’aparell productiu, es a dir, fàbriques i tota la maquinària havien restat pràcticament intactes. Una vegada acabada la guerra comença un període de recuperació aprofitant les possibilitats que donava una mà d’obra extremadament barata i sense cap possibilitat de protestar per les miserables condicions de vida i treball.

La política econòmica del govern fou desastrosa i va provocar l’aparició d’un mercat negre al marge de l’oficial, en el que calia moure’s per tal d’aconseguir el menjar! Alhora era convenient tenir bons contactes amb les autoritats, militars, municipals o policials, perquè les coses fossin més fàcils. La majoria de la població vivia en condicions precàries, treballant moltes hores i obtenint pocs diners, amb els que no tenia accés als aliments que proporcionava l’estraperlo, el comerç il·legal que abastava de productes el mercat negre. Mentre els preus oficials corresponien als cupons adjudicats a les famílies i que eren insuficients –en moltes ocasions ni tan sols es podia comprar el que la cartilla adjudicava–, es podien comprar majors quantitats i altres productes de manera il·legal i a preus molt més alts. 

Per tot això, El farcell de postguerra vol retre un homenatge a totes aquelles famílies que van viure una de les etapes més dures i llargues del nostre país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi és present amb la reproducció del cartell Dia del plato único: español ayuda a tus hermanos.

El Museo de Arte Contemporáneo de Madrid ha inaugurat recentment l'exposició Madrid, musa de las artes, comissariada pel professor de la Universidad Complutense Javier Pérez Segura.

La mostra vol posar el focus en la ciutat de Madrid com a símbol d'acollida i d'inspiració de múltiples expressions artístiques com ara: pintura, fotografia, dibuix i escultura al llarg del segle XX. L'exposició avança des de principis de segle amb el simbolisme i el modernisme propis del 98 per començar a crear en clau ultraista i surrealista. Es passa a continuació al Madrid dels anys trenta que evoluciona gràcies a un notable creixement demogràfic. Es tracten els aspectes urbanístics i arquitectònics així com la recepció dels corrents de moda a d'altres ciutats europees en els camps del periodisme, el comerç i la publicitat. La petjada que deixa la dona en cadascun d'aquests àmbits també queda destacada.

En aquest context es remarquen un seguit d'artistes que van més enllà de l'aspecte purament visual per comprometre's amb la realitat política i social del seu temps, per prendre consciència i per denunciar.

Arribem a la ciutat travessada per la guerra amb el cartell com una de les manifestacions plàstiques més importants en el camp de la propaganda i ja a la postguerra es viurà el ressorgiment artístic amb grups com la Segunda Escuela de Vallecas o El Paso.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en aquesta exposició amb la reproducció d'un cartell: Aleluyas de la defensa de Madrid  i algunes pàgines de la revista Milicia Popular.

L'exposició es podrà visitar fins al 4 d'octubre de 2018 i al mateix temps s'ha publicat un catàleg que inclourà les imatges facilitades pel CRAI Biblioteca que esperem rebre en breu per posar-lo a disposició dels usuaris.

El passat 19 de març de 2018 el CRAI de la Universitat de Barcelona, a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va signar un conveni de donació amb l'escriptor i periodista Agustí Pons.

En virtut d'aquest conveni, Agustí Pons ha fet donació d'una part de la seva biblioteca personal al CRAI de la Universitat de Barcelona. Els exemplars, que van arribar el passat mes d'abril, s'han distribuit en funció de la seva pertinença principalment entre tres centres: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografía i Història.

Un cop acabada la catalogació dels 350 títols que conformen aquesta donació, la seva totalitat està ja a disposició dels usuaris.

Agraïm a Agustí Pons tant la donació d'aquestes monografies com l'atenció que sempre té envers la Biblioteca fent-nos a mans un exemplar de tot el que va publicant per tal d' incorporar-ho als nostres fons.

A la seu de l'Institut Cervantes de Madrid s'acaba d'inaugurar una exposició sobre el poeta Leopoldo Urrutia de Luis, més conegut com a Leopoldo de Luis (1918-2005).

La mostra, que porta per títol Leopoldo de Luis, poeta de un tiempo sombrío i està comissariada per Ángel Luis Sobrino, vol homenatjar i rescatar la figura de Leopoldo de Luis, considerat un dels principals representants de la poesia espanyola de postguerra.

Segueix un recorregut cronològic dividit en vuit apartats: obra de preguerra i guerra, immediata postguerra, segona meitat dels anys 40, obres presentades als congressos de poesia, obres relacionades amb l'exili i la poesia hispanoamericana, poesia social i el seu homenatge a Antonio Machado, els anys 60, i per acabar, un recull de documents que representen el reconeixement oficial a l'obra d'aquest autor.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta exposició amb el préstec de l'obra original: Romancero general de la guerra de España. Madrid: Ediciones Españolas, 1937.

L'exposició es pot visitar fins al 30 de setembre de 2018.

Dintre del programa Els Juliols que ofereix la Universitat de Barcelona, es troba el curs Memòria històrica i cooperació internacional.  

Aquest curs vol reflexionar sobre la memòria i el paper de la cooperació internacional en el rescat d’uns records que serveixen per preservar una evocació del passat en el present i el futur. El curs fa especial èmfasi en el que es coneix com la Memòria històrica a Espanya però s’abordaran també alguns casos d’Amèrica Llatina, afavorint una mirada comparativa sobre aquests processos.

És el segon any que s'ofereix i repetint l'experiència dels Juliols 2017, els organitzadors han tornat a sol·licitar que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República preparés una sessió amb les experiències i accions que, com a arxiu-biblioteca especialitzat en història contemporània, es desenvolupen en aquest  sentit.

Les sessions s'han desenvolupat al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala entre el 2 i el 6 de juliol de 2018.

El dia 2 de juliol, a les 12 h., es va fer la sessió amb els següents continguts:

• El Pavelló de la República i el seu fons
• El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la recuperació de la memòria
• El Projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, un exemple de Memòria històrica i cooperació internacional

Els assistents van participar molt activament amb les nombroses preguntes que es van succeir al final de l'exposició.

Ens complau participar en aquestes iniciatives que faciliten la difusió de les tasques realitzades al CRAI de la Universitat de Barcelona a la societat en general i no exclusivament dintre de la comunitat universitària que ens és pròpia.

La magnífica exposició que es va presentar al MACBA el 21 de setembre de 2017 Poesia Brossa  i de la quan ja vam fer la corresponent notícia arriba a Artium. Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitoria-Gasteiz.

La mostra vol ser una revisió del treball de l’artista català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) des dels seus primers llibres fins a les darreres recerques plàstiques, passant pel teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, i els gestos dels quals va ser pioner.

Brossa era poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Va col·laborar amb altres artistes, músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot amb mags… la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores.

L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República continua participant en aquesta extensió de la mostra amb la cessió del destacat cartell de l'any 1937 La disciplina es la base de la victoria: periódico mural Clínica Militar N3.

L'exposició es podrà visitar a Artium fins al 23 de setembre de 2018. Esperem que gaudeixi de la mateixa acollida que va tenir al MACBA de Barcelona.