MACBA

L’octubre de 2018 us anunciàvem la presentació d’una exposició especial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que portava per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA i que estava concebuda com una mostra permanent que ocupava tota la primera planta de l’edifici del museu.

Des de llavors, aquesta mostra que proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona i que arriba fins als nostres dies, ha anat actualitzant els continguts per enriquir-ne els matisos i posar en valor la pluralitat d’encaixos de la col·lecció MACBA.

Fa uns mesos el museu va decidir  posar l’accent en els anys de creació de l’Escola Nova durant la Segona República amb la renovació pedagògica que promovia l’impuls d’un aprenentatge actiu en contrast amb l’escola tradicional i que va tenir com a figures destacades a Catalunya Ferrer Guardia  o Pere Vergés.

El MACBA es va posar novament en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el treball d’identificació i de selecció de material ha donat lloc a un nou préstec de documents originals que s’han incorporat a l’exposició permanent del museu.

Vegeu-ne una selecció:

• Escola nova : poble lliure
• BALLESTER MARCO, V. Escuela Nueva : cultura y libertad
• BALLESTER MARCO, V. Escuela Nueva
• BERTRAND, Auguste La vérité sur l'affaire Ferrer
• Cu-cut! Setmanari de gresca ab ninots

Ens complau seguir col·laborant en l’activitat cultural de Barcelona amb aquest nombrós préstec de material que s’allargarà fins a una data indeterminada.

Al MACBA es pot visitar actualment l'exposició Domènec. Ni aquí ni enlloc, comissariada per la conservadora d'exposicions del museu Teresa Grandas.

Aquesta mostra individual de l'artista Domènec (Mataró, 1962) planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals, per tal de plantejar l’impacte actual de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

Edificis d’habitatges socials convertits en casernes militars o camps d’internament; estàtues d’herois circumstancials, derruïdes pel seu significat i contrasentit; o l’absurd d’una ciutat fantasma d’entrenament militar per atacar nuclis urbans enemics, mai reconeguda oficialment, són alguns dels casos de què ser serveix Domènec per investigar sobre les disfuncions dels processos de la modernitat i els relats polítics que marginen aquestes històries; en definitiva, sobre el trencament d’un projecte social que en el neoliberalisme esdevé l’exacerbació de l’individualisme. La seva obra dona veu als protagonistes, als discursos no oficials, i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

L’exposició s’acompanya d’una publicació amb textos de Teresa Grandas, Martí Peran i Jeff Derksen i es pot visitar fins l'11 de setembre de 2018.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec de tres llibres: Viaje por Icaria: aventuras de Lord Carisdall, Pels camis d'Utopia, Icaria, Icaria...

Gelatina dura, l'exposició que es va presentar al MACBA a principis de novembre de 2016 i que es va prorrogar diverses vegades degut al seu èxit, es pot veure actualment al Centro de Cultura Contemporánea Hiriartea d' Iruñea.

Com comentàvem a la notícia que es va publicar en aquell moment, a Gelatina dura es revisen els anys 80, un moment fascinant de la història recent de l'estat espanyol: la cultura s'utilitza com a mecanisme de mediació i sorgeixen institucions culturals tan destacades com el Museu Reina Sofia o la fira ARCO. El projecte pretén recuperar l’experiència i la memòria d’aquest període, des de la perspectiva del context actual.

L’exposició presenta films, documentals, programes de televisió, revistes d’opinió, còmics, fanzines...  S’hi inclouen treballs i materials d'Isidoro Valcárcel Medina, Pere Portabella, Antón Patiño, Lluís Juncosa, Rogelio López Cuenca, Manolo Laguillo, entre d'altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat diversos exemplars de la revista El Viejo Topo, Barcelona libertaria, El Papus i Copel en lucha: boletín interno de la AFAPE perquè formin també part d'aquesta mostra que es podrà veure a la Sala d'Armes de la Ciutadella d'Iruñea, convertida ara en el Centro    de Cultura Contemporánea Hiriartea fins al 24 de juny de 2018.

Els desitgem el mateix èxit que va tenir a Barcelona.

Des del dia 21 de setembre de 2017, es pot veure al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) l’exposició que porta per títol Poesia Brossa, una revisió del treball de l’artista català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) des dels seus primers llibres fins a les darreres recerques plàstiques, passant pel teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, i els gestos dels quals va ser pioner.

Brossa era poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Va col·laborar amb altres artistes, músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot amb mags… la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores.

L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en la mostra amb la cessió del destacat cartell de l'any 1937 La disciplina es la base de la victoria: periodico mural Clinica Militar N3.

La mostra està comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero i es pot visitar fins al 18 de febrer de 2018.

Es revisen els anys 80, un moment fascinant de la història recent de l'estat espanyol: la cultura s'utilitza com a mecanisme de mediació i sorgeixen institucions culturals tan destacades com el Museu Reina Sofia o la fira ARCO.

El projecte pretén recuperar l’experiència i la memòria d’aquest període, des de la perspectiva del context actual.

L’exposició presenta films, documentals, programes de televisió, revistes d’opinió, còmics, fanzines...  S’hi inclouen treballs i materials d'Isidoro Valcárcel Medina, Pere Portabella, Antón Patiño, Lluís Juncosa, Rogelio López Cuenca, Manolo Laguillo, entre d'altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat varis exemplars de la revista El Viejo Topo, Barcelona libertaria, El Papus i Copel en lucha: boletín interno de la AFAPE perquè formin també part d'aquesta mostra que es pot veure del 4 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017.