El CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona us presenta una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb la figura de Joan Comorera i Soler, amb motiu del Cinquantè Aniversari de la seva mort.
Actualitzat el novembre de 2020. Agraim la col·laboració de Miquel Casellas Sulé.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona presenta una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb el referèndum de la Constitució espanyola, amb motiu del trentè aniversari de la seva celebració.
Cercabib
Text de la Constitució espanyola de 1978
Sobre la Constitució espanyola de 1978
Webs
Constitución española (pàgina oficial del Congreso de los Diputados)
Historia de la Constitución española de 1978 (La Vanguardia)
La Constitució espanyola: 25è aniversari (1978-2003) (UAB)
La Constitución Española de 1978 en su XXV aniversario (Dialnet)
La Constitución cumple 25 (El Mundo)
Els pares de la Constitució (Viquipèdia)
Referéndum sobre el Proyecto de Constitución (Congreso de los Diputados)
Exposición sobre la Constitución española. La campaña del referéndum (UNED)
Si desitgeu consultar més informació sobre aquest període us recomanem visitar el recull web específic sobre La Transició Democràtica (1975-1983) elaborat pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Actualització: desembre, 2020.
Amb la col·laboració de Miquel Casellas, estudiant en pràctiques del Màster d'Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Aprofitant el 125è aniversari del naixement de Manuel Serra i Moret, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha volgut afegir-se a aquesta commemoració inaugurant la sèrie de recursos sobre els seus fons personals relacionats amb l'exili de 1939 amb un recull monogràfic dedicat a aquest destacat polític i escriptor.
Amb aquest nou recurs volem contribuir en l'homenatge de qui fou protagonista -juntament amb milers de catalans- de l'exili de 1939 i, sobretot, donar difusió a la gran quantitat de material existent als nostres fons sobre aquesta important figura de l'exili polític català.
La Biblioteca també ha participat, amb nombrosa documentació, en diverses iniciatives d'homenatge a Manuel Serra i Moret.
Polític i escriptor, fill de l'historiador Josep Serra i Campdelacreu, Manuel Serra i Moret va néixer a Vic el 9 de maig de 1884 i va morir a Perpinyà el 29 de juliol de 1963.
Des de molt jove va participar amb els seus escrits en diverses publicacions (La Renaixensa, El Pensament Català, Catalunya Artística, etc.) i es va distingir com a conferenciant i articulista. El 1899 es va traslladar a Barcelona a estudiar a l'institut i a la universitat i el 1901, orfe de pare i mare, es va embarcar en el vaixell Montserrat per anar a estudiar economia i ciències socials als Estats Units. Va viatjar molt per Amèrica i Europa i el 1912, després de completar estudis d'economia a Cambridge i de residir uns anys a l'Argentina, on es va casar amb Sara Llorens i Carreres, va tornar a Catalunya.
Instal·lat a Pineda de Mar, va reprendre les activitats polítiques i patriòtiques i el doctor Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista, el va proposar per ocupar-ne la presidència. El juny de 1914 va ser elegit alcalde de Pineda (1914-1923). Tres anys més tard (1917) va ingressar a la Federació Catalana del PSOE, però aviat va discrepar amb la directiva i el 1923 va deixar aquest partit i va fundar, juntament amb els seus amics Rafael Campalans, Joaquim Xirau, Gabriel Alomar i d'altres, la Unió Socialista de Catalunya. Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera, Serra i Moret va haver de deixar l'alcaldia de Pineda i es va exiliar a l'Argentina fins al 1928.
El 1930, en tornar a Catalunya, els pinedencs li van demanar que tornés a ocupar l'alcaldia. El 1931, amb la proclamació de la República, va ser nomenat conseller d'Economia i Treball (abril 1931-desembre 1932) i elegit diputat a la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya, a les Corts constituents (1931), al Parlament de Catalunya (1932) i a Corts (1933), sempre per la Unió Socialista de Catalunya.
En esclatar la Guerra Civil, va participar en la integració de la USC al Partit Socialista Unificat de Catalunya i va ocupar diversos càrrecs: sotssecretari de la conselleria d'Obres Públiques (1936), president del Consell d'Economia de Catalunya (1937), membre del Consell Superior del Crèdit i de la Banca (1937) i vicepresident segon del Parlament de Catalunya (1938).
El gener del 1939 es va exiliar primer a França, després a Nova York i finalment a l'Argentina. La seva activitat cultural i política a Amèrica del Sud va ser molt important: va impartir multitud de conferències i cursets a diverses universitats sud-americanes, va ser nomenat conseller del Govern de Josep Irla (juliol 1946) i va assistir, com a delegat de la República espanyola, a una sessió de les Nacions Unides on es va condemnar el règim de Franco.
El 1946 va tornar a Europa. Establert primer a París i més tard a Perpinyà (1948), el 1949 va ser nomenat ministre del Govern de la República i, en morir Antoni Rovira i Virgili, va assumir interínament la presidència del Parlament de Catalunya (1950-1954). A partir del 1954, després de protagonitza l'anomenat "Cas Serra i Moret" -arran de la dimissió de Josep Irla i com a president interí del Parlament de Catalunya va reivindicar la presidència de la Generalitat de Catalunya- es va retirar de la primera línia política i es va dedicar, amb el seu amic Josep Pallach, a tasques relacionades amb el Moviment Socialista de Catalunya. Va morir als 79 anys a Perpinyà.
Autor de diversos tractats polítics i econòmics (Reflexions sobre el demà de Catalunya (1944), Crida a la joventut catalana (1957), Ciutadania catalana (1957), etc.), durant el seu exili va col·laborar en gairebé tota la premsa catalana que es publicava en terres d'Amèrica i França (Revista de Catalunya de París, Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, etc.). Per conèixer altres títols de revistes d'exili podeu consultar l'apartat "Revistes" del recull monogràfic sobre l'exili elaborat pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República.
&wrap= | <%2Fa>&md5=7013ceecf1cd61334010ea377c7d059e" target="thePicture">
El fons personal de Manuel Serra i Moret custodiat al CRAI Biblioteca Pavelló de la República fou cedit per la família Arbonés, dipositària del fons quan Serra va morir, a la Fondation d’Études Historiques et Sociales (FIEHS) de Perpinyà, a principis dels anys 1970.
L’any 1977, gràcies a un conveni de col·laboració entre la FIEHS i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, el fons Manuel Serra i Moret, juntament amb el del seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, i el de la seva esposa, Sara Llorens i Carreres, va ser dipositat a la seu del CEHI, a Barcelona. L'any 1982, amb la signatura d'un Accord de cession des fonds d'archives et d'autres biens de la FIEHS à l'Université de Barcelone, aquests fons d'arxiu van ser cedits definitivament al CEHI.
&wrap= | <%2Fa>&md5=564e9fd7fc70f3c5db858be5d5305299" target="thePicture">
El fons personal Manuel Serra i Moret pertany cronològicament -tot i que conté alguns documents anteriors al 1939- al període de l'exili (des del 31 de gener de 1939, quan Serra i Moret va travessar la Jonquera, fins a la seva mort a Perpinyà el 1963), ocupa quatre metres lineals i està subdividit en sis subsèries:
&wrap= | <%2Fa>&md5=4a2a6be0ce803363231bcccdd567767e" target="thePicture"> |  |  |
Podeu consultar l'inventari del fons Manuel Serra i Moret, així com el del seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, i el de la seva esposa, Sara Llorens i Carreres, a la pàgina Inventaris dels Fons d'Arxiu del web de la Biblioteca del Pavelló de la República.
Trobareu més informació sobre el fons personal Manuel Serra i Moret del CEHI a: Fons Manuel Serra i Moret (1939-1963), a cura d'Andreu Mayayo i Miquel Àngel Velasco.
Als fons d'arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República
Al catàleg de la UB
Serra i Moret, Manuel, 1884-1963 (Autor)
Serra i Moret, Manuel, 1884-1963 (Matèria)
Moviment Socialista de Catalunya (Autor)
Moviment Socialista de Catalunya (Matèria)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (Autor)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (Matèria)
Unió Socialista de Catalunya (Autor)
Unió Socialista de Catalunya (Matèria)
Al web
Manuel Serra i Moret (Enciclopèdia Catalana)
Manuel Serra i Moret (Enciclopèdia Onomàstica)
Manuel Serra i Moret (Parlament de Catalunya)
Origens del socialisme català (Catalunya 1714)
El CRAI Biblioteca Pavelló de la República, continuant amb la sèrie de recursos sobre els seus fons personals relacionats amb l'exili de 1939, us presenta un nou recull monogràfic dedicat al polític i militar José del Barrio Navarro.
Amb aquest nou recurs volem contribuir en l'homenatge de qui fou protagonista -juntament amb milers de catalans- de l'exili de 1939 i, també, donar difusió al material existent als nostres fons sobre aquesta figura de l'exili polític català.
José del Barrio Navarro, metal·lúrgic d'ofici, va néixer l'any 1907 a Valladolid però la seva vida política es va desenvolupar molt aviat a Catalunya. Fill d'un ferroviari republicà, durant els anys 1915 al 1919 es va traslladar a Barcelona per motius econòmics. Amb 16 anys, poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera, va començar a militar a la Confederació Nacional del Treball i un any després, militant ja del Partit Comunista, va tornar a Barcelona. Es va afiliar a les Juventudes Comunistas i va col·laborar en l'organització d'una nova Federació Comunista Catalanobalear. L'any 1927 fou designat secretari general de la Unión de Juventudes Comunistas de España i es va traslladar a Bilbao. El 1928, va ser nomenat secretari d'organització de la Federació Comunista Catalanobalear i va anar com a únic representant del PCE al VI Congrés de la Internacional Comunista a Moscou. De retorn a Barcelona, va entrar a treballar a Lamparas Z i va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT. El 1933, però, va ser expulsat del sindicat per haver-se presentat com a candidat pel Partit Comunista a les eleccions a diputat d'aquell any. El 1932 va participar en la formació del Partit Comunista de Catalunya i va ser membre del seus comitès central i executiu. El 1934 es va afiliar a la Unió General de Treballadors, i va tornar a Moscou com a delegat del PCE per discutir amb la Internacional Comunista els problemes de la revolució a Espanya. En tornar va ser elegit secretari general de la UGT i el 1936 va participar en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 
En els primers moments de la Guerra Civil va formar part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya per la UGT, però ben aviat va marxar al front on va organitzar i comandar la columna "Carlos Marx" i va mirar d'aturar l'ocupació franquista d'Aragó. Durant la Batalla de l'Ebre va dirigir el XVIII Cos d'Exèrcit amb el grau de Tinent Coronel. El 1937 va presidir la I Conferència Nacional del PSUC a Barcelona i va ser nomenat membre del comitè executiu del partit. D'aquesta època daten els primers conflictes amb altres quadres militars del PCE, com Líster i Modesto, així com amb comunistes de l'exterior com Palmiro Togliatti, que l'acusaven de desviacionista-nacionalista-petitburgès i de sectari.
El febrer de 1939 va creuar la frontera francesa i va ser internat al camp de Sant Cebrià. Des de l'exili a França va proposar, juntament amb altres militants del PSUC (Benejam, Garcia Matas, Perramon), la convocatòria d'una reunió (Comitè Central d'Anvers celebrat a París el mes de març de 1939) per mirar d'esbrinar la responsabilitat del partit en la derrota militar. En aquesta mateixa reunió va defensar el PSUC com a partit nacional i independent del PCE i va ser elegit membre del consell executiu.
Després va estar exiliat a Moscou i Xile. Com molts altres militants del PSUC i del PCE es va mostrar molt crític amb el pacte germanosoviètic fins que, al 1943, va ser finalment expulsat del partit. Traslladat a Mèxic, del Barrio va fundar, juntament amb altres expulsats, Acció pel Redreçament del PSUC a l'exili.
El 1948 va marxar a França i va crear, amb Fèlix Montiel, el Moviment d'Acció Socialista (MAS). Poc després, l'any 1950, va contactar amb l'exdirigent del PCE Jesús Hernández i amb alguns seguidors de Negrin i Álvarez del Vayo, que havien abandonat el Partit Socialista Obrer Espanyol exiliats a Mèxic, i junts van emprendre la formació d'un partit obrer independent, en l'òrbita del "titisme". Les discrepàncies entre els tres grups, però, no van tardar a aparèixer i el 1953 es van separar definitivament.
El 1954, durant el V Congrés del PCE celebrat a Praga, molts militants d'Acció Socialista a Mèxic van reingressar al partit però Dolores Ibárruri es va negar a
rehabilitar tant José del Barrio com Jesús Hernández.
A partir de mitjans dels anys 50, del Barrio -que mai no va deixar de buscar aliances amb altres sectors de l'exili que apostessin per mantenir d'una oposició al règim franquista intransigent i essencialment republicana- va impulsar la creació del Movimiento Republicano Antifascista de Liberación Hispana i de la Unión Cívica Española, la celebració d'un Congreso de todos los Comunistas Españoles (1958), i la formació, amb Juan Perea Capulino i Vicente López Tovar, del Movimiento por la III República y por la reconstitución del Ejército Republicano (1963).
Durant el període democràtic va tornar en diverses ocasions a Catalunya i va militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. Va morir a París el 1989.
El fons personal de José del Barrio custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República fou cedit al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) l'any 1979 pel mateix José del Barrio, després d'haver participat amb el seu testimoniatge en el Col·loqui Internacional sobre la Guerra Civil d'Espanya organitzat per aquest Centre de Recerca. L'any 2007 la seva filla, Lena del Barrio, va completar la donació del seu pare cedint a la Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de fotografies i unes memòries de la Jefatura de Sanidad del XVIII Cuerpo de Ejército mecanografiades i il·lustrades a mà que són un document històric importantíssim i una veritable joia bibliogràfica.
El fons personal José del Barrio pertany cronològicament als períodes de la Guerra Civil i de l'exili, ocupa 70 cm lineals i està dividit en quatre subsèries:
1- Retalls de premsa. Reculls de premsa elaborats per José del Barrio sobre diversos temes:
2- Guerra Civil espanyola. Aquesta subsèrie inclou:
3- Organitzacions polítiques (Exili). Documents generats per totes aquelles organitzacions polítiques amb les que del Barrio es va relacionar i que reflecteixen d'una banda les discrepàncies que va mantenir-hi i de l'altra que mai va deixar de crear i buscar aliances amb altres grups de l'exili per lluitar contra el règim franquista. Per exemple:
4- Institucions polítiques (Exili). Conté documentació diversa generada per la Generalitat de Catalunya i la Segona República espanyola a l'exili, així com correspondència de José del Barrio amb aquestes institucions.
Al fons d'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Al catàleg del CRAI de la UB
José del Barrio Navarro (Autor)
José del Barrio Navarro (Matèria)
Movimiento de Acción Socialista (Autor)
Movimiento de Acción Socialista (Matèria)
Partit Socialista de Catalunya (Autor)
Partit Socialista de Catalunya (Matèria)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (Autor)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (Matèria)
Al web
José del Barrio Navarro (Wikipèdia)
José del Barrio Navarro (Diccionari biogràfic del Moviment Obrer)
El CRAI Biblioteca Pavelló de la República, amb la ferma voluntat de col·laborar en la commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana, presenta, al llarg del 2009, tot un seguit de recursos sobre l’exili elaborats a partir dels seus fons documentals.
 |
 |
| Recull monogràfic sobre els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili 1941-1977 | Album souvenir de l’exode espagnole dans les Pyrénées Orientales |
 |
 |
|
Selecció de fons personals relacionats amb l'exili de 1939:
|
La premsa republicana a l'Exili |
Amb motiu de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714 (1714-2014), el CRAI de la Universitat de Barcelona ha elaborat una presentació amb imatges del seu fons, amb el títol Commemoració del Tricentenari (1714-2014) al CRAI de la Universitat de Barcelona.
El CRAI Biblioteca Pavelló de la República us presenta un conjunt de divuit postals enquadernades que il·lustren l'exili republicà des del Pertús fins al camp de concentració de Sant Cebrià.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona us presenta una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'exili ininterrompudament des del 1941 fins al 1977.
Com diu Josep Faulí, la història dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili és una història literària perquè continua la tradició represa el 1859 a Barcelona. Té una part destacada d'història política, perquè hi passen totes les forces de l'exili, fruit de la guerra i de la dictadura. És una història de resistència i d'esperança i, sobretot, de continuïtat contra tota desesperança.
L'any 1324, la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors va instituir a Tolosa de Llenguadoc un certamen literari anomenat Jocs Florals o Jocs de la Gaia Ciència. A partir de 1393, per desig de Joan I, i fins a finals del segle XV (1484), els Jocs Florals, auspiciats pels monarques catalanoaragonesos, es van celebrar a la ciutat de Barcelona.
El mes de març de 1859, diverses personalitats (Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, etc.) van sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona la restauració dels Jocs Florals instituïts per Joan I, amb la finalitat d'incentivar el conreu de la literatura i la llengua catalanes entre la joventut. L'Ajuntament va aprovar la petició i el primer diumenge de maig del mateix any la Sala del Consell de Cent va acollir novament els Jocs Florals de Barcelona, sota la presidència de Manuel Milà i Fontanals.
Amb el lema Patria, Fides, Amor -en al·lusió als tres premis ordinaris: Flor Natural, Englantina d'Or i Viola d'Or i Argent- els Jocs Florals de Barcelona es van celebrar cada any fins al 1936 i, si bé és cert que van ser un dels motors de la Renaixença i que hi van participar grans figures de les lletres catalanes (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, etc.), a principis del segle XX s'havien convertit en una institució anacrònica.
La celebració dels Jocs Florals de Barcelona va quedar interrompuda per la Guerra Civil i a partir de 1939 totalment prohibida per la Dictadura.
Tot i que entre els anys 1940 i 1970 els Jocs es van commemorar clandestinament i privada cada primer diumenge de maig a Barcelona, van ser els exiliats catalans els qui, a partir de l'any 1941 i anualment sense excepció fins al 1977, van organitzar des de l'exili els anomenats Jocs Florals de la Llengua Catalana.
L'any 1941 el recentment creat el Consell de la Comunitat Catalana de l'Argentina va aprovar la iniciativa de Pere Mas i Perera de celebrar a l'exili els Jocs Florals que, fins al 1936, s'havien organitzat a Barcelona. L'aprovació d'aquesta proposta, juntament amb la d'Hipòlit Nadal i Mallol de canviar-los de denominació, va conduir al naixement dels Jocs Florals de la Llengua Catalana.
Des del 1941 a Buenos Aires fins al 1977 a Múnic, els Jocs Florals de l'exili es van celebrar a moltes ciutats americanes i europees i es van convertir en una plataforma per denunciar l'opressió en què es trobaven Catalunya i la llengua catalana.
La situació decadent i en certa manera reaccionària a què havien arribat els Jocs als anys 30, és superada a l'exili de manera contundent: hi participen, per diverses vies -Comissió Organitzadora, jurat, concursants, patrocinadors, etc.- milers de catalans exiliats, però també de l'interior; els premis es multipliquen i molts d'ells prenen el nom de figures indiscutibles de la història de Catalunya (Francesc Macià, president Lluís Companys, Pau Casals, etc.); entitats catalanes d'arreu del món i molts particulars, sovint desconeguts, en són els patrocinadors; la quantitat i la qualitat de les obres i de les persones que es presenten al concurs és destacadíssima (Carles Riba, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Avel·lí Artís-Gener, Manuel de Pedrolo, Joan Fuster i un llarg etcètera).
En definitiva, cap altra activitat a l'exili no va concentrar tantes adhesions ni tantes repercussions.
 |  |
L'organització d'aquesta festa anual i itinerant va ser possible gràcies a la tenacitat dels tres organismes permanents dels Jocs més repetits durant els 37 anys d'exili: el Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Mèxic, presidit per Manuel Alcàntara i Gusart; la Delegació a Europa (Montpeller), presidida per Miquel Guinart, i el Consell de la Col·lectivitat Catalana a la República Argentina.
Des del 1941, els Jocs de l'exili es van celebrar a les següents ciutats:
Buenos Aires (1941), Mèxic (1942), Santiago de Xile (1943), l'Havana (1944), Bogotà (1945), Montpeller (1946), Londres (1947), París (1948), Montevideo (1949), Perpinyà (1950), Nova York (1951), Tolosa de Llenguadoc (1952), Caracas (1953), Sao Paulo (1954), San José de Costa Rica (1955), Cambridge (1956), Mèxic (1957), Mendoza (1958), París (1959), Buenos Aires (1960), L'Alguer (1961), Santiago de Xile (1962), Montevideo (1963), Perpinyà (1964), París (1965), Caracas (1966), Marsella (1967), Zúric (1968), Guadalajara (1969), Tübingen (1970), Brussel·les (1971), Ginebra (1972), Mèxic (1973), Amsterdam (1974), Caracas (1975) i Lausana (1976).
Els últims Jocs es van celebrar el 1977 a Múnic, amb un discurs presidencial de Ramon Aramon, aleshores secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'any 1978, amb el restabliment de la democràcia, el certamen itinerant es va fusionar amb el certamen barceloní, que havia estat autoritzat per la dictadura des del 1971, i va tornar al Saló de Cent de Barcelona.
 |  |  |  |  |
Més informació sobre els Jocs Florals de la Llengua Catalana:
Al catàleg de la UB:
Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili
Al web:
La literatura catalana a Internet (UOC)
Els Jocs Florals de Barcelona (Enciclopèdia Catalana)
Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu consultar un gran nombre de publicacions periòdiques editades a l'exili.
El nou recurs que us presentem permet accedir a la col·lecció de premsa de l'exili del nostre fons mitjançant diverses opcions de cerca.
L'usuari accedeix a una pantalla on hi trobarà un cercador que filtra per països, per publicacions de l'exili català, de l'exili espanyol, etc.
Un cop s'accedeix als llistats, l'usuari pot enllaçar els títols seleccionats directament al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i conèixer la disponibilitat de la col·lecció.
Es tracta de documentació original cedida a la Biblioteca del Pavelló per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions i particulars.
Per a la consulta de l'arxiu, disposem d'inventaris i d'una base de dades local.
Tots els inventaris es poden trobar al Dipòsit Digital de la UB i al Catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.
