Pavelló de la República

Enguany es commemora el 50 aniversari d'una sèrie de manifestacions espontànies i violentes contra una batuda policial que va tenir lloc, a la matinada del 28 de juny de 1969, al bar conegut com Stonewall Inn del barri novaiorquès de Greenwich Village i que es considera que marquen l'inici de l'alliberament homosexual.

Fa 40 anys, un dimarts 3 d'abril de 1979, es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics a l'estat espanyol, després de quatre dècades de dictadura franquista, amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu). 

A Catalunya, la participació va ser d’un 61, 5 %. El partit més votat va ser el dels socialistes, el segon, el PSUC i el tercer, Convergència i Unió. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc el va ocupar  la federació nacionalista, però, a les ciutats més importants (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana), els alcaldes van ser del PSC o del PSUC. 

A l'estat  espanyol, la participació va ser també d’un 61 % i escaig i el partit que va obtenir més vots i regidors fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que havia guanyat també les eleccions generals espanyoles del mateix any. No obstant, a moltes ciutats importants (Madrid,  València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia) els  candidats a l'alcaldia d’UCD van ser desbancats per coalicions d'esquerra formades pel Partit Socialista Obrer Español (PSOE) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Mostrem un recull de documents que van generar aquests partits polítics amb motiu de la campanya electoral: díptics, cartells, programes electorals, adhesius, cartells, etc. i altres documents relatius a les candidatures i al mateix procés electoral. 

El passat dia 11 de novembre es va commemorar el centenari del tractat de pau, signat en un vagó de tren al bosc de Compiègne entre els Aliats i Alemanya, que va posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial.

Conegut com Armistici de Compiègne els signants foren el mariscal de camp Ferdinand Foch, comandant en cap aliat, i el representant alemany, Matthias Erzberg.

Tot i que l'armistici va posar fi a la lluita real, es van necessitar sis mesos més de negociacions fins arribar a la Conferència de Pau de París on, el dia 28 de juny de 1919, es va subscriure el Tractat de Versalles, que va suposar la reorganització política d'Europa.

Amb motiu de la commemoració d'aquest armistici de la Primera Guerra Mundial (1918-2018) mostrem un recull de material divers que podeu trobar als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La Segona República espanyola fou el règim polític democràtic que, el dia 14 d'abril de 1931, va substituir la monarquia d'Alfons XIII i que va durar fins l'any 1939, quan va finalitzar la Guerra Civil que va donar pas a quaranta anys de dictadura del general Franco.

Per commemorar aquest esdeveniment us mostrem una col·lecció de cromos del nostre fons d'arxiu que reflecteix moments destacats de la proclamació d'aquesta república com  la dimissió del general Primo de Rivera.

Cada cromo té, al revers del dibuix, un petit text on s'explica la imatge o l'aconteixement  que s'il·lustra a l'envers.

El cromo número 15, a tall d'exemple, diu:

A las once de la mañana del 14 de Abril, en las Ramblas de Barcelona se organizó una manifestación, capitaneada por Francisco Maciá y Luís Companys, que fué directamente al Ayuntamiento y a la Diputación, donde proclamaron la república e izaron las banderas tricolr y catalana, ante una inmensa multitud que no cesaba de aclamar al nuevo orden establecido, abrazándose, llenos de fervor patriótico, unos ciudadanos con otros, y entonando las vibrantes notas de la Marsellesa.

L'any 1931 l'empresa catalana de Xocolates Guillen va editar una col·lecció de 30 cromos amb el títol "Historia de la Revolución y la Proclamación de la República española". Tot i que els del nostre arxiu no tenen el patrocini de l'empresa, creiem que es tracta de la mateixa col·lecció.

L'autor de les il·lustracions és Juan Martínez Buendía, que signa com Tinez, un artista  d'origen murcià, es va traslladar a Barcelona per estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis i als anys vint del segle passat va començar a col·laborar amb la revista infantil TBO, publicació on va deixar una obra molt prolífica. Menys conegut que altres col·laboradors com Benejam, o Opisso, el seu estil però, va definir la famosa revista.