Pavelló de la República

Catàlegs

Catàlegs

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podreu consultar una gran quantitat de llibres i opuscles relacionats amb l'exili. 

Catàleg del CRAI de la UB

	Exili	Camps de concentració
	Exiliats	Camps de refugiats
	Exiliades	Espanya (Govern a l'exili 1939-1977)
	Refugiats	Revistes a l'exili

 

Altres catàlegs

   

Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC)

Catálogo de la Red de Bibliotecas del CSIC

Inici

Material d'arxiu

Material d'arxiu

L'arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República conté documentació generada per institucions, organitzacions i associacions polítiques, sindicals i culturals a l'exili.

Els fons més importants sobre l'exili són:

 

• Fons DO. Sèrie Documents Exili 

Cedit per Jordi Arquer. Consta de  133 capses amb documentació relacionada amb l'activitat política, social i cultural de l'exili català i espanyol, 31 capses amb correspondència i 10 capses amb documents sobre el moviment llibertari a l'exili.

    

Inventari del Fons DO. Sèrie Documents Exili  

 

---

• Fons personal de Joan Comorera i Soler

 

Consta de 35 capses amb documentació relacionada fonamentalment amb l'activitat del Partit Socialista Unificat de Catalunya a l'exili.

Inventari del Fons MAS. Sèrie Arxiu Massip (Joan Comorera)

 

 

 

 

---

• Fons personal de Manuel Serra i Moret

 

Consta de 43 capses, una part important de les quals contenen documentació relacionada amb l'activitat d'aquest polític català a l'exili.

   

Inventari del Fons FP, Subsèrie Manuel Serra i Moret

 

 

---

• Fons FP i F-FP. Sèrie Fons Personals

 

• José del Barrio (Valladolid, 1909- París, 1989)

Fou un dirigent obrer, militar amb grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil Espanyola i militant comunista dissident a l'exili.

• Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 1895 - Barcelona, 1978)

Historiador, etnòleg i polític.

• Emili Granier i Barrera (Barcelona, 1908 - Barcelona, 1997)

Periodista i polític.

• Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca 1893 - Mèxic, 1981)

Militar.

• Sara Llorens i Carreras (Buenos Aires - Perpinyà, 1954)

Folklorista, esposa de Manuel Serra i Moret.

• Joaquim Marlés i Sans (Barcelona, 1899 - França, ?)

Militant obrer. Participa al complot de Prats de Molló al costat de Macià (1926).

•  Josep Marles i Sans (Barcelona, 1904 - ?)

Polític. Membre d'Estat Català, va participar al complot de Prats de Molló al costat de Macià (1926).

• Enrique Moreno Báez (Sevilla, 1908 - Madrid, 1976)

Professor universitari fidel a la República i durant la Guerra Civil integrant de la tendència que preconitzava una Pau Civil.

• Ángel Ossorio y Gallardo (Madrid, 1873 - Buenos Aires, 1946)

Polític i jurisconsult.

• Antoni Planas i Subirana (Ripoll, 1903 - ?)

Militant de la Unió Socialista de Catalunya, s'integrà després al PSUC. Exiliat a França el 1939. En retornar a Catalunya milità al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

• Ramon Porqueras i Fontfria (Barcelona, 1925)

Treballador.

• Ferran Rius (? - [198?])

Militant del PSUC.

• Manuel Serra i Moret (Vic 1884 - Perpinyà, 1963)

Polític i escriptor, fill de l'historiador Josep Serra i Campdelacreu.

• Wilebaldo Solano (Burgos, 1917 - Barcelona 2010)

Dirigent comunista.

• Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 1900 – Sant Miquel de Cuixà, 1979)

Polític.

• Félix Vejarano (?-[1966])

Comte de Nava de Tajo. Aristòcrata espanyol proper a Joan de Borbó, d'acord amb el qual, i des de l'exili francès, intentà una concòrdia amb socialistes i anarquistes per a restablir la monarquia a Espanya.

• Joaquim Vinyes i Espin  (Barcelona, 1909 - 1997)

Metge i militant polític.

• Estanislau Ruiz Ponsetí   (Maó, 1889 – Mèxic, 1967)

Economista i polític.

Inici

 

 

"Els barcelonins havien anat acostumant-se a sentir l'anunci de l'alarma. Era un toc llarg, sostingut, de les sirenes; quan s'acabava, el senyal era tres tocs curts i seguits. Quan era de dia la gent no se'n preocupava gaire, però un cop fosc l'aprensió era més forta. En començar l'alarma tots els llums s'apagaven, tant els del carrer com els de dins de les cases".

 

Carles Pi i Sunyer. La guerra 1936-1939: memòries. Barcelona: Pòrtic, 1986. p. 113 

Amb aquestes paraules expressava l'aleshores alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, la trista quotidianitat amb què els barcelonins s'enfrontaven als bombardeigs que va patir la ciutat durant la Guerra Civil Espanyola. Però van ser moltes les poblacions catalanes i espanyoles que van patir uns bombardeigs criminals per part de l'aviació franquista...

La crua realitat és que la Guerra Civil Espanyola va servir de banc de proves de l'aviació militar de les diferents potències estrangeres que van prendre-hi part. Així, molts dels coneixements i de les tècniques adquirides durant la nostra guerra van aplicar-se posteriorment en el decurs de la Segona Guerra Mundial.

La població barcelonina té el trist honor de ser la primera població de la història de la civilització occidental en convertir-se en objectiu de les bombes. La petjada de la guerra, la por, la destrucció, la mort, l'horror, la desolació i la impotència ens arriben ara gràcies als testimonis del passat que es conserven al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Algunes pàgines web on trobareu informació sobre els bombardeigs durant la Guerra Civil Espanyola  

• Els bombardeigs aeris sobre Ulldecona (1936-1939) (per Francesc Itarte Vericat)
• Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939) (per Joaquim Aloy i Bosch i Pere Gasol i Pujol)
• Els bombardeigs franquistes al Solsonès (1938) (Centre d'Estudis Lacetans)
• Els bombardejos de Granollers (1938-1939) (Museu de Granollers)
• Catalunya sota les bombes Vídeo. Durada: 7 min.
• Visita al refugi de la plaça del Diamant (per Universitat de Barcelona)
• Dossier educatiu: Catalunya bombardejada (Memorial Democràtic i Generalitat de Catalunya)
  75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes. 
• El refugi 307 del carrer Nou de la Rambla
• Runa: els bombardeigs de Barcelona, 1937-1939
  Ricard Martínez mostra instal·lacions fotogràfiques dels carrers de Barcelona que reprodueixen alguns dels bombardejos que va patir la ciutat.

♦