José del Barrio Navarro (Valladolid, 1907 - París, 1989) | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació

José del Barrio Navarro (Valladolid, 1907 - París, 1989)

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República, continuant amb la sèrie de recursos sobre els seus fons personals relacionats amb l'exili de 1939, us presenta un nou recull monogràfic dedicat al polític i militar José del Barrio Navarro.

Amb aquest nou recurs volem contribuir en l'homenatge de qui fou protagonista -juntament amb milers de catalans- de l'exili de 1939 i, també, donar difusió al material existent als nostres fons sobre aquesta figura de l'exili polític català.

Apunt biogràfic

José del Barrio Navarro, metal·lúrgic d'ofici, va néixer l'any 1907 a Valladolid però la seva vida política es va desenvolupar molt aviat a Catalunya. Fill d'un ferroviari republicà, durant els anys 1915 al 1919 es va traslladar a Barcelona per motius econòmics. Amb 16 anys, poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera, va començar a militar a la Confederació Nacional del Treball i un any després, militant ja del Partit Comunista, va tornar a Barcelona. Es va afiliar a les Juventudes Comunistas i va col·laborar en l'organització d'una nova Federació Comunista Catalanobalear. L'any 1927 fou designat secretari general de la Unión de Juventudes Comunistas de España i es va traslladar a Bilbao. El 1928, va ser nomenat secretari d'organització de la Federació Comunista Catalanobalear i va anar com a únic representant del PCE al VI Congrés de la Internacional Comunista a Moscou. De retorn a Barcelona, va entrar a treballar a Lamparas Z i va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT. El 1933, però, va ser expulsat del sindicat per haver-se presentat com a candidat pel Partit Comunista a les eleccions a diputat d'aquell any. El 1932 va participar en la formació del Partit Comunista de Catalunya i va ser membre del seus comitès central i executiu. El 1934 es va afiliar a la Unió General de Treballadors, i va tornar a Moscou com a delegat del PCE per discutir amb la Internacional Comunista els problemes de la revolució a Espanya. En tornar va ser elegit secretari general de la UGT i el 1936 va participar en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

En els primers moments de la Guerra Civil va formar part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya per la UGT, però ben aviat va marxar al front on va organitzar i comandar la columna "Carlos Marx" i va mirar d'aturar l'ocupació franquista d'Aragó. Durant la Batalla de l'Ebre va dirigir el XVIII Cos d'Exèrcit amb el grau de Tinent Coronel. El 1937 va presidir la I Conferència Nacional del PSUC a Barcelona i va ser nomenat membre del comitè executiu del partit. D'aquesta època daten els primers conflictes amb altres quadres militars del PCE, com Líster i Modesto, així com amb comunistes de l'exterior com Palmiro Togliatti, que l'acusaven de desviacionista-nacionalista-petitburgès i de sectari.

El febrer de 1939 va creuar la frontera francesa i va ser internat al camp de Sant Cebrià. Des de l'exili a França va proposar, juntament amb altres militants del PSUC (Benejam, Garcia Matas, Perramon), la convocatòria d'una reunió (Comitè Central d'Anvers celebrat a París el mes de març de 1939) per mirar d'esbrinar la responsabilitat del partit en la derrota militar. En aquesta mateixa reunió va defensar el PSUC com a partit nacional i independent del PCE i va ser elegit membre del consell executiu.

Després va estar exiliat a Moscou i Xile. Com molts altres militants del PSUC i del PCE es va mostrar molt crític amb el pacte germanosoviètic fins que, al 1943, va ser finalment expulsat del partit. Traslladat a Mèxic, del Barrio va fundar, juntament amb altres expulsats, Acció pel Redreçament del PSUC a l'exili.

El 1948 va marxar a França i va crear, amb Fèlix Montiel, el Moviment d'Acció Socialista (MAS). Poc després, l'any 1950, va contactar amb l'exdirigent del PCE Jesús Hernández i amb alguns seguidors de Negrin i Álvarez del Vayo, que havien abandonat el Partit Socialista Obrer Espanyol exiliats a Mèxic, i junts van emprendre la formació d'un partit obrer independent, en l'òrbita del "titisme". Les discrepàncies entre els tres grups, però, no van tardar a aparèixer i el 1953 es van separar definitivament.

El 1954, durant el V Congrés del PCE celebrat a Praga, molts militants d'Acció Socialista a Mèxic van reingressar al partit però Dolores Ibárruri es va negar a

rehabilitar tant José del Barrio com Jesús Hernández.

A partir de mitjans dels anys 50, del Barrio -que mai no va deixar de buscar aliances amb altres sectors de l'exili que apostessin per mantenir d'una oposició al règim franquista intransigent i essencialment republicana- va impulsar la creació del Movimiento Republicano Antifascista de Liberación Hispana i de la Unión Cívica Española, la celebració d'un Congreso de todos los Comunistas Españoles (1958), i la formació, amb Juan Perea Capulino i Vicente López Tovar, del Movimiento por la III República y por la reconstitución del Ejército Republicano (1963).

Durant el període democràtic va tornar en diverses ocasions a Catalunya i va militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. Va morir a París el 1989.

Fons personal

El fons personal de José del Barrio custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República fou cedit al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) l'any 1979 pel mateix José del Barrio, després d'haver participat amb el seu testimoniatge en el Col·loqui Internacional sobre la Guerra Civil d'Espanya organitzat per aquest Centre de Recerca. L'any 2007 la seva filla, Lena del Barrio, va completar la donació del seu pare cedint a la Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de fotografies i unes memòries de la Jefatura de Sanidad del XVIII Cuerpo de Ejército mecanografiades i il·lustrades a mà que són un document històric importantíssim i una veritable joia bibliogràfica.

El fons personal José del Barrio pertany cronològicament als períodes de la Guerra Civil i de l'exili, ocupa 70 cm lineals i està dividit en quatre subsèries:

1- Retalls de premsa. Reculls de premsa elaborats per José del Barrio sobre diversos temes:

esdeveniments històrics concrets: Treva catalana (1955), Reunió de Munic (1962), etc.
personatges: Josep Tarradellas, Joan Comorera, Jesús Hernández, etc.
organitzacions polítiques: Partit Comunista d'Espanya, etc.

2- Guerra Civil espanyola. Aquesta subsèrie inclou:

Documents sobre operacions militars diverses generats per l'exèrcit republicà i molt especialment per la Divisió "Carlos Marx" del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i pel XVIII Cos de l'exèrcit de l'Est, comandats per José del Barrio.
Mapes militars de l'ocupació de Lleida, Balaguer, i Vilanova de la Barca.
Correspondència entre diverses unitats de l'exèrcit republicà
Memòries de José del Barrio, mecanografiades i inèdites
Fotografies del front d'Aragó i relacionades amb l'activitat política de José del Barrio durant la Guerra Civil.
Memòries de la Jefatura de Sanidad del XVIIIè Cos de l'Exèrcit.

3- Organitzacions polítiques (Exili). Documents generats per totes aquelles organitzacions polítiques amb les que del Barrio es va relacionar i que reflecteixen d'una banda les discrepàncies que va mantenir-hi i de l'altra que mai va deixar de crear i buscar aliances amb altres grups de l'exili per lluitar contra el règim franquista. Per exemple:

PSUC: documents relacionats amb la seva explusió (1943), circulars, correspondència, etc.
Acció pel Redreçament del PSUC a l'exili: documents sobre la seva fundació, Boletín Interior de Orientación, etc.
Moviment d'Acció Socialista
Movimiento Republicano Antifascista de Liberación Hispana
Comisión Pro-Congreso de todos los Comunistas Españoles (1958)

4- Institucions polítiques (Exili). Conté documentació diversa generada per la Generalitat de Catalunya i la Segona República espanyola a l'exili, així com correspondència de José del Barrio amb aquestes institucions.

Més informació