El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica participa a la Matefest-Infofest 2024
LA MIRA, el magazín digital de continguts de no-ficció en català i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han col·laborat aquests darrers mesos per publicar uns àudios inèdits que pertanyen al Fons Xavier Vinader del nostre arxiu i apareixen al pòdcast Debriefing Garbo.
L’acord signat l’any 2022 entre LA MIRA i el CRAI de la Universitat de Barcelona, que custodia la donació del patrimoni documental del periodista Xavier Vinader (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015), ha permès treure a la llum aquests àudios que no s’havien sentit mai fins ara.
Aquest pòdcast narra la història d’un dels espies més importants del segle XX: Joan Pujol Garcia, àlies Garbo, que va enganyar al mateix Hitler sobre el desembarcament de Normandia el juny de 1944, el punt d’inflexió definitiu de la Segona Guerra Mundial que acabaria amb la derrota nazi.
Són una sèrie de fragments seleccionats, d’un total de setze hores de gravacions, d’una entrevista que Xavier Vinader va fer a Joan Pujol l’any 1984 per a diversos reportatges publicats a la desapareguda revista Interviu. Al llarg dels deu episodis, disponibles a la plataforma 3Cat, Pujol narra amb veu pròpia la seva història, un fet que permet conèixer les vivències en primera persona d’aquest singular personatge.
La cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades Artigas, remarca la importància de donar visibilitat a uns enregistraments sonors totalment inèdits per al públic en general i treure a la llum històries personals desconegudes i alhora fer valdre la col·laboració entre els mitjans de comunicació i els arxius i les biblioteques.
Debriefing Garbo és una producció de Catalunya Ràdio amb la col·laboració de LA MIRA. També el podeu escoltar a la plataforma Spotify.
El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus usuaris, en període de prova, l'accés a Visible Body Suite: Fisiologia & Patología.
Aquest atles d'anatomia humana de realitat augmentada ofereix un conjunt de models 3D i animacions interactives sobre anatomia humana, fisiologia, patologia i biologia.
El període de prova estarà obert fins al 12 de maig de 2024.
A la pàgina de Recursos electrònics en prova del web del CRAI, trobareu l'accés al recurs i un qüestionari des d'on podreu fer-nos arribar la vostra valoració.
Els Research Café són trobades informals, organitzades per les biblioteques de la UPC, per conèixer i potenciar la visibilitat dels projectes del personal investigador, especialment doctorands.
En aquestes jornades es reuneixen estudiants de doctorat, postdoctorats, personal acadèmic i altres membres de la comunitat universitària i de la societat per promoure l'intercanvi interdisciplinari d'idees i la col·laboració entre àrees de recerca.
Enguany, la Biblioteca Oriol Bohigas de l’Escola Superior d’Arquitectura de la UPC ha proposat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de realitzar-ne un, conjuntament i en col·laboració entre les dues biblioteques, amb el tema de les Humanitats digitals.
L’objectiu és poder compartir exemples concrets de l’ús d’eines digitals en la recerca d’humanitats, potenciar l’intercanvi de coneixements i promoure la comunicació entre personal investigador de diferents disciplines i institucions.
És una activitat molt enriquidora pel fet de compartir experiències de recerca entre membres de diverses universitats i, també, per conèixer i difondre els projectes dels nostres estudiants i investigadors.
L'activitat se celebrarà el 24 d'abril de 10 h a 12:30 h, a la sala de Reunions del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.
El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través de l'usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull.
Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, l’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.
Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.
Un cop acabada la guerra, va passar la frontera cap a França amb el seu fill i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus.
Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal, Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.).
El fons rebut conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com a redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.
La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.
El fons, en format digital, sha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.
Quan s’inicia un projecte de recuperació de la memòria històrica, com és el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, es tenen clars una sèrie d’objectius a complir, però la realitat sempre sorprèn.
Fa uns mesos, un bufet d’advocats de Madrid va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la petició de documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.
Aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.
A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.
Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.
La finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: la seva neta. Els advocats havien trobat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i per això van contactar amb el CRAI Biblioteca.
Es va subministrar tota la informació necessària per endegar el procés, enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI.
I, en aquests moments, ja es compta amb dos casos més: fa pocs dies es va enviar documentació acreditativa al net d’un brigadista anglo-egipci i actualment s'està tramitant la informació necessària per a la família d'un brigadista nord-americà.
A l’equip de SIDBRINT els complau poder aportar la documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacional. És una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!