Logo
Main menu
30 de novembre de 2021
El CRAI Biblioteca de Dret se suma al Dia Internacional dels Drets Humans amb una mostra bibliogràfica
Tuesday, 30 November 2021
El 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans coincidint amb la data que l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar-ne la Declaració.
Per aquest motiu, el CRAI Biblioteca de Dret exposa una mostra bibliogràfica dels llibres recomanats a la bibliografia de l’assignatura 'Protecció internacional dels drets humans', alhora que presenta algunes de les novetats relacionades amb la matèria.
Per a la selecció de documents s’ha comptat amb la col·laboració i un escrit de David Bondia, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona i Síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre de 2021.
“La característica d’aquests llibres és que entenen que hi ha un encant i un desencant al voltant del món dels drets humans; la teoria pot ser molt engrescadora però si no hi ha una aplicació pràctica no ens serveix de res. La reflexió des de la Universitat no pot fer-se des d’una torre d’ivori sense connexió amb la realitat social. Aquest són llibres que interpreten que els drets humans, més enllà del marc teòric, són fonamentalment ‘una forma de viure’...”
Acte d'inauguració de l'exposició ROSALIND FRANKLIN: una vida desxifrant estructures helicoidals al CRAI Biblioteca de Física i Química
Monday, 29 November 2021
Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.
Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.
L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.
Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.
En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).
En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.
En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.
Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:
Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello
Wednesday, 24 November 2021
El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.
El fons conté documentació dels següents membres de la família:
- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener 1988).
- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964).
- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868 – Riudecanyes, 24 gener 1947).
El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.
La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.
Mostra bibliogràfica sobre el #25N al CRAI Biblioteca de Dret
Wednesday, 24 November 2021
Amb motiu de la celebració del Dia internacional contra la violència de gènere, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica per commemorar l’efemèride.
L’exposició recull algunes de les darreres novetats que des del món del Dret aborden la problemàtica de la violència contra les dones.
El 25 de novembre es recorda l’assassinat el 1960 de les germanes Mirabal, activistes polítiques i opositores del règim del dictador Rafael Trujillo, a mans de la policia secreta de la República Dominicana. Més tard l’Assemblea General de les Nacions Unides va assumir-ne la reivindicació i la data per denunciar la violència contra les dones arreu del món.
Exposició a Les Abattoirs, Musée de Toulouse amb la Participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Thursday, 25 November 2021
El 14 d'octubre de 2021 s'ha inaugurat a Les Abattoirs, Musée - Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc, l'exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.
Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.
L'exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.
Joana Masó, a més de comissària de la mostra, és també l'autora del llibre publicat recentment: Tosquelles: curar les institucions i que, sens dubta, la situen com una de les millors coneixedores de la persona i el treball d'aquest fascinant psiquiatra reusenc. En paraules de Joana Masó en una recent entrevista al diari Ara: ""L'Institut Pere Mata de Reus va ser el primer en provar les idees de Tosquelles als anys 30. "Seguidor de Lacan, feia servir la psiquiatria i la psicoanàlisi per curar les institucions col·lectives. Va introduir el teatre als hospitals i manicomis i, als anys 50, gravava els pacients amb una càmera per deixar rastre de la vida col·lectiva als centres. També va ser el primer en muntar un sistema cooperatiu perquè els malalts es gestionessin els propis diners, trencant així amb el tabú que no tenen autonomia econòmica", assenyala l'autora. Tosquelles entenia que la societat conviu amb l'oposició entre allò que ell anomenava establiments –en referència a les universitats, les escoles, la policia i tots aquells centres "atrapats en la inèrcia burocràtica, on no es pot fer res"– i les institucions, "espais com el cinema i el teatre, que són llocs de transformació col·lectiva"".
Francesc Tosquelles és l'eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.
Amb aquesta proposta, Les Abattoirs, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.
El projecte reuneix quatre institucions de tres països i circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l' American Folk Art Museum de Nova York.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica a L'Hora : setmanari d'avançada dels anys 1934 i 1937.
Per a més informació sobre Francesc Tosquelles veieu la seva entrada al web Galeria de metges catalans, no us deixarà indiferents!
Us informarem quan aquesta extraordinària exposició arribi a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Segueix-nos
Footer - Copyright
© CRAI Universitat de Barcelona
Except where otherwise noted, content on CRAI UB web is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
Campus d'exelencia
