Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons Associació Cultural Helios Gómez (ACHG) fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Gabriel Gómez i Plana, president de l’Associació Cultural Helios Gómez i fill de l’artista, el maig de 2023.

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956), conegut també com l'“artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX. 

El 1950, mentre era pres a la presó Model, va pintar uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè. Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria, i a causa dels trets gitanos dels personatges, es coneix com la Capella Gitana.

El 1998, els frescos foren tapats, adduint “raons d’higiene” i contravenint la Llei de Propietat Intel·lectual. La demanda de rehabilitació realitzada per l’Associació Cultural Helios Gómez no fou atesa.

El fons Associació Cultural Helios Gómez abasta cronològicament des dels anys 20 del segle passat fins al 2014 i conté:

• Diversos dossiers de premsa elaborats per l’Associació Cultural sobre Helios Gómez, la presó Model de Barcelona, la Capella Gitana i el projecte “Presó Model: un espai de memòria”.
• Documentació digitalitzada procedent dels arxius francesos d’Aix en Provence, Marsella i Foix relacionada amb camps de concentració a França (Vernet, Bram, Mille, Montoliu) i a Algèria (Djelfa) on va estar internat.
• Més de 50 entrevistes a personatges relacionats amb la vida i obra d’Helios Gómez (Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, etc.), entre els anys 1985 i 2007.

L’inventari del fons ja està a disposició dels usuaris, que el poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i a través de la pàgina web del Fons d'Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del Cercabib.

Per a més informació sobre l’artista i la seva trajectòria, vegeu l’entrada al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El passat mes de març, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Carmela Escribà Morente diversa documentació del seu avi matern, Luis Morente Luque.

El fons personal Luis Morente Luque abasta cronològicament els anys 1915 a 1953. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI i també del Cercabib.

Carmela Escribà va cedir també diversos llibres que s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca.

Podeu trobar més informació sobre Luis Morente i el seu fons personal al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

LA MIRA, el magazín digital de continguts de no-ficció en català i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han col·laborat aquests darrers mesos per publicar uns àudios inèdits que pertanyen al Fons Xavier Vinader del nostre arxiu i apareixen al pòdcast Debriefing Garbo.

L’acord signat l’any 2022 entre LA MIRA i el CRAI de la Universitat de Barcelona, que custodia la donació del patrimoni documental del periodista Xavier Vinader (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015), ha permès treure a la llum aquests àudios que no s’havien sentit mai fins ara.

Aquest pòdcast narra la història d’un dels espies més importants del segle XX: Joan Pujol Garcia, àlies Garbo, que va enganyar al mateix Hitler sobre el desembarcament de Normandia el juny de 1944, el punt d’inflexió definitiu de la Segona Guerra Mundial que acabaria amb la derrota nazi.

Són una sèrie de fragments seleccionats, d’un total de setze hores de gravacions, d’una entrevista que Xavier Vinader va fer a Joan Pujol l’any 1984 per a diversos reportatges publicats a la desapareguda revista Interviu. Al llarg dels deu episodis, disponibles a la plataforma 3Cat, Pujol narra amb veu pròpia la seva història, un fet que permet conèixer les vivències en primera persona d’aquest singular personatge.

La cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades Artigas, remarca la importància de donar visibilitat a uns enregistraments sonors totalment inèdits per al públic en general i treure a la llum històries personals desconegudes i alhora fer valdre la col·laboració entre els mitjans de comunicació i els arxius i les biblioteques.

Debriefing Garbo és una producció de Catalunya Ràdio amb la col·laboració de LA MIRA. També el podeu escoltar a la plataforma Spotify.

El passat dijous dia 14 de març es va inaugurar a Can Marfà. Museu de Mataró l’exposició itinerant Esport, indústria i modernitat, produïda pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i que planteja un recorregut pels inicis de l’esport a Catalunya.

A través de vuit àmbits temàtics, es mostra l’estreta relació entre els orígens de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial.

Aquesta mostra ja havia estat al MNACTEC de Terrassa fins al passat mes de novembre. En trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Museu de Mataró acull la primera itinerància d’aquesta exposició, i ha produït nous continguts que complementen la mostra per explicar els inicis de l’esport a Mataró i la relació amb el desenvolupament industrial de la ciutat. 

S’ha comptat amb la col·laboració d’una desena d’entitats i particulars que han cedit objectes i documents que abasten des de l’últim terç del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil. 

Destaquem el cartell cedit pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

En la cessió d’objectes i documents també hi han col·laborat la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, la Fundació Barcelona Olímpica-Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Esport Ciclista Mataró, la Unió Excursionista de Catalunya (Mataró), la Unió Esportiva Mataró, l’Agrupació Científic-Excursionista de Mataró, la Fundació del Bàsquet Català i la Federació Catalana de Tenis.

Es podrà visitar fins al 2 de juny i l’entrada és gratuïta.

El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través de l'usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull. 

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, l’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.

Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.

Un cop acabada la guerra, va passar la frontera cap a França amb el seu fill i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus.

Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal,  Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.).

El fons rebut conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com a redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.

La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.

El fons, en format digital, sha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Quan s’inicia un projecte de recuperació de la memòria històrica, com és el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, es tenen clars una sèrie d’objectius a complir, però la realitat sempre sorprèn.

Fa uns mesos, un bufet d’advocats de Madrid va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la petició de documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

Aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.

A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.

Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

La finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: la seva neta. Els advocats havien trobat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i per això van contactar amb el CRAI Biblioteca.

Es va subministrar tota la informació necessària per endegar el procés, enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI.

I, en aquests moments, ja es compta amb dos casos més: fa pocs dies es va enviar documentació acreditativa al net d’un brigadista anglo-egipci i actualment s'està tramitant la informació necessària per a la família d'un brigadista nord-americà.

A l’equip de SIDBRINT els complau poder aportar la documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacional. És una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!

El juliol de 2023, l’historiador local Josep Fabra Llahí va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un àlbum amb 91 fotografies de la Campanya d’Àfrica (1921-1922). L’àlbum pertanyia al senyor Jaume Roig, artiller del 1r Regiment de Muntanya durant la Guerra del Marroc, i va arribar a mans de Josep Fabra a través de la seva esposa Lurdes Casanovas, veïna del Poble-Sec de Barcelona.

Les fotografies són un recorregut per les diverses localitats i territoris del Rif (Marroc) on va fer estada o va lluitar el primer Regiment d’Artilleria de Muntanya de l’exèrcit espanyol després del desastre d’Annual: Melilla, Nador, Segangán, Zoco-el-Had (Beni-Sicar), Tauima, Zeluán (Selouane), Mont-Arruit (Al Aaroui), Istiuen, Laraix, Alcazarquivir (Kasr al-Kabir), Teffer i Mexerah.

Les imatges mostren diferents situacions del dia a dia de les tropes (el campament, el repartiment de ranxo, les quadres, els barracons, el regiment en acció o descansant, etc.) així com la vida quotidiana de la població local (un casament magrebí, la festa del Ramadà, una mesquita, etc.).

La col·lecció s’ha incorporat al Fons Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja està a disposició dels investigadors que la vulguin consultar a través de l’inventari (p.87-89) que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al Cercabib. Les fotografies estan totes digitalitzades i es poden visualitzar al Banc d’Imatges.

El CRAI Biblioteca custodia, també, una col·lecció de fotografies d’Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923 i que podeu consultar al Banc d’Imatges i a l’inventari del seu Fons Personal, així com nombrosa bibliografia sobre que trobareu al Cercabib.

El passat dijous 29 de febrer es va estrenar, a la plataforma digital 3Cat, una sèrie documental que porta per títol Puig Antich. El llibre vermell que narra els fets que van portar el règim franquista a condemnar a mort l’anarquista català Salvador Puig Antich l’any 1974.

Consta de dos capítols de 50 minuts cadascun i el 5 de març se’n podrà veure un resum de 85 minuts al programa de TV3 Nits Sense Ficció.

L’estrena d’aquesta sèrie coincideix amb tota una sèrie d’actes que commemoren el 50è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, executat a garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974 a les 9.40 del matí.

Salvador Puig Antich militava al MIL Movimiento Ibérico de Liberación, un grup anarquista sorgit de les lluites obreres que havia dut a terme diversos atracaments. El 25 de setembre del 1973, la policia va engegar una operació per detenir un dels seus membres, durant la qual va resultar mort un dels agents. Aquest és el punt de partida de la sèrie i la circumstància que explica els fets posteriors.

En aquest documental té un paper destacat Monique, la filla del desaparegut Joaquim Puig Antich, germà gran del Salvador, que se’n va anar als Estats Units als anys 60. No va ser fins a l’arribada del llibre vermell a casa seva - un recull d’articles de premsa, documents i cartes personals del Salvador elaborat per una de les seves germanes - que va descobrir la figura del seu oncle.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta producció cedint nombrós material del Fons Personal Salvador Puig Antich i el Fons MIL Movimiento Ibérico de Liberación: cartes, imatges, articles de premsa, fulls volants, entre altres.