Exposicions virtuals

En l’actualitat, la cultura és un motor important de l’economia. L’economia de la cultura és una branca de l’economia que estudia la creació, distribució i consum d’obres d’art, literatura i altres productes culturals.  

 Al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa us volem presentar aquesta exposició bibliogràfica per destacar la importància d'aquest impulsor econòmic que genera riquesa, treball i també diferències socials. Les obres seleccionades examinen com la cultura contribueix al creixement econòmic, la generació d'ocupació i l'evolució social. Aquest recull bibliogràfic ofereix una visió completa sobre com la cultura impacta l’economia i les desigualtats que poden sorgir en aquest procés. 

Aquesta exposició neix de la proposta de pràctiques curriculars de Daniel Segrelles per al màster d'Humanitats Digitals de la Universitat de Barcelona. Un projecte innovador que combina la tradició de les enquadernacions històriques amb les últimes tecnologies de modelatge 3D per oferir una experiència única als visitants.

En el projecte, que ha estat possible gràcies a la formació en modelatge 3D de Daniel Segrelles, hi han participat a nivell de contingut professionals de diversos àmbits, més enllà del personal propi del CRAI Biblioteca de Fons Antic: el professor Antonio Carpallo, especialista en enquadernacions artístiques (Universitat Complutense de Madrid) -qui ha realitzat les descripcions dels aspectes decoratius-, i les professionals del CRAI Taller de Restauració, responsables de descriure les estructures i els materials emprats.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l'Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.

El 8 de juny se celebra el Dia Mundial dels Oceans, una data que va establir l'ONU amb l'objectiu de fer palesa la importància que tenen els oceans en el nostre planeta així com per crear consciència de les problemàtiques existents i de la importància de preservar i conèixer aquest medi.

Amb motiu d'aquest dia, el CRAI biblioteca de Ciències de la Terra hem organitzat una exposició bibliogràfica virtual per visibilitzar aquest dia i els exemplars del nostre fons sobre aquesta temàtica. 

Us convidem a no deixar perdre l'oportunitat de donar un cop d'ull a aquesta exposició virtual interactiva!

L’exposició mostra els dissenys creats pels alumnes, de l’assignatura Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica del Doble Grau de Mestre  d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària (Grup D2) tutoritzats per Emma Bosch, a partir de la intervenció i transformació d’una sabata (que no ha de perdre la seva funció de calçat) amb l’ús de benes de guix.
 
L’activitat SABARTA té un doble objectiu: que els futurs mestres coneguin l’obra, la intenció i els processos creatius d’artistes plàstiques contemporànies, i que experimentin aquests processos ells mateixos, per tal de traslladar-los a les seves futures aules.
 
Els dissenys s’han inspirat en les artistes: Marina Abramovic, Louise Bourgeois, Juno Calypso, Judy Chicago, Tracey Emin, Jennifer Guidi, Maya Hayuk, Jenny Holzer, Studio Irma, Mari Katayama, Barbara Kruger, Yayoi Kusama, Wangechi Mutu, Shirin Neshat, Prune Nourry, Georgia O’Keeffe i Kara Walker.
(activeu la pantalla sencera per veure els navegadors de pàgina)

 

Els moviments populistes constitueixen un fenomen cabdal per a la política contemporània. N’hi ha de signe ideològic ben divers, amb objectius contraris, i per això és dificultós aportar una definició acadèmica de “populisme” que resulti transversal i operativa. Tanmateix, hi ha consens en el fet que una mateixa forma de fer política, de base emocional i propagandística, es troba en el rerefons d’un conjunt de lideratges d’impacte global (Trump, Bolsonaro, Milei, etc.). La simplificació demagògica dels problemes socials, els discursos messiànics d’adhesió de grup i la representació esquemàtica de la societat (amb una divisòria reduccionista entre elits i poble) són trets característics del vessant més fosc dels populismes.

 

Aquesta exposició facilita eines d’anàlisi per reflexionar críticament sobre aquest fenomen. Així doncs, s’hi tracten diversos aspectes (l’aproximació a les teories populistes; la tecnopolítica, el poder de les xarxes, la influència de les fake news; el populisme punitiu, etc.). Aspectes que fan palès que una deriva populista-regressiva del sistema polític fora un risc per a la pervivència de la democràcia liberal, de naturalesa prou fràgil enfront de les tècniques que sovint acompanyen els lideratges populistes, com ara els discursos de manipulació massiva i d’exaltació identitària.

 

Avui la democràcia afronta múltiples amenaces. Les vies de circulació permanent de missatges influents en l’opinió pública permeten l’expansió extraordinària d’idearis d’enfrontament, a un ritme accelerat que era impensable temps enrere. Alhora, la mentida esdevé rutina i es difumina la distinció racional entre allò fals i allò veritable. La normalització de notícies de postveritat mina pautes de rigor que orientaven el debat públic. Tot plegat, en uns anys en què la humanitat ha d’encarar greus reptes civilitzatoris i de justícia social (la fam i la pobresa; les guerres i les migracions forçades; els estralls del canvi climàtic, etc.); en un context en què l’aspiració al reconeixement dels drets humans resulta qüestionada pel curs bel·licista del món.

 

Aquesta problemàtica de fons interpel·la la ciutadania crítica i mena a repensar fenòmens que, com els populismes, són transcendents per al futur més immediat. Per això, l’exposició que presentem pretén contribuir modestament a comprendre millor el temps que ens toca de viure.

 

 

   Exposició virtual   

 

 

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari en la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.
Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.
En aquesta exposició us oferim un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.
Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la Facultat de Geografia i Història, i coincidint amb la celebració de Sant Jordi 2024, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha elaborat una exposició sobre les revistes científiques nascudes a la Facultat i als seus departaments al llarg de la seva extensa història.

Les revistes de la Facultat de Geografia i Història de la UB han sigut testimoni de la recerca i les relacions personals i acadèmiques, dins i fora de la institució, i de la pròpia dinàmica dels departaments. Algunes han tingut un reconeixement internacional i llargues vides, mentre que d'altres han tingut tirades curtes i efímeres.

Totes les revistes en paper les trobareu a l'hemeroteca del CRAI Biblioteca de Filosofia,Geografia i Història, i les revistes en línia o digitalitzades, a RCUB (Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona) i a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

 

 

 
 
La Càtedra Tom Sharpe de la Universitat de Girona va ser creada l’abril de 2020 amb la doble finalitat de catalogar, conservar i difondre el fons documental de l’escriptor Tom Sharpe, així com de promoure la reflexió, el coneixement i la difusió de la seva obra i de la literatura en llengua anglesa en el marc de la Universitat de Girona i a l’exterior.
 
El setembre de 2015, la Dra. Montserrat Verdaguer, marmessora del llegat de Tom Sharpe per voluntat expressa d’aquest, va donar a la Universitat de Girona uns 1.200 llibres de la biblioteca personal de l’escriptor, així com nombrosos manuscrits i mecanoscrits originals que apleguen cartes, dietaris, llibretes amb reflexions personals, variants de diverses obres de la seva producció literària, algunes obres de teatre inèdites, etc.

 

I si sols treballéssim quatre dies a la setmana? Empreses, governs, sindicats i altres associacions han posat en marxa proves pilot en la reducció de la jornada del seu personal, que ha passat a treballar trenta-dues hores setmanals repartides en quatre dies. Tot apunta que aquest canvi té un impacte significatiu en la producció, l'ambient de treball, l'organització empresarial, la conciliació de la vida laboral i familiar, i la sostenibilitat.
 
 
Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa us volem mostrar els llibres i articles acadèmics relacionats amb la jornada laboral de quatre dies i els seus beneficis.