Exposicions virtuals

El 3 de febrer del 1976 va ser un dia molt intens a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona: al matí, es va celebrar un acte multitudinari proamnistia al vestíbul de la Facultat; a la tarda, Manuel Jiménez de Parga va prendre possessió com a nou degà, acte amb què es posava fi a cinc anys sense cap titular del deganat. Aquests fets van marcar una nova etapa a la Facultat, en el context més ampli de la transició a la democràcia que vivia Espanya, després de dècades de dictadura.

Cinquanta anys més tard, l'exposició Dret a la resistència: una facultat compromesa amb la democràcia vol recordar com es va viure a la Facultat de Dret aquest període durant el franquisme. Lluitant conjuntament, els col·lectius de la Facultat van posar el seu gra de sorra per recuperar la llibertat, els drets i la igualtat, i van mostrar un ferm compromís amb la defensa dels valors democràtics en un període molt fosc de la història recent.

Aquesta exposició virtual presenta una col·lecció d'agulles de pit, pins i insígnies relacionades amb el món de les biblioteques, la biblioteconomia, la documentació, el llibre i la lectura.
El nucli inicial de la col·lecció va ser reunit per Assumpció Estivill al llarg de la seva trajectòria professional. Fruit de la seva participació en congressos, jornades i trobades professionals, així com de l'interès per les biblioteques i les seves iniciatives de promoció, va anar aplegant peces procedents de Catalunya, de la resta de l'Estat i de diferents països del món. Posteriorment, la col·lecció s'ha enriquit amb aportacions d'altres persones.
Més enllà del seu valor anecdòtic, aquestes agulles constitueixen un testimoni de la història de les biblioteques, de les associacions professionals, dels congressos internacionals i de les campanyes de foment de la lectura. Cada peça explica una petita història i reflecteix la identitat d'una institució, un projecte o una comunitat professional.
Per facilitar-ne la consulta, les peces s'han agrupat en cinc apartats: entitats catalanes, entitats espanyoles, entitats europees, entitats nord-americanes i pins sobre el món de la lectura.

Aquesta iniciativa sorgeix lligada al Treball Final de Màster de Yedra Yuzhiye Cerdeira Baraldés, estudiant del màster d'Humanitats Digitals de la Universitat de Barcelona, qui ens ofereix la possibilitat de gaudir virtualment d’algunes de les enquadernacions estil mudèjar de la nostra col·lecció.

El projecte entronca el perfil professional de l'estudiant -qui prèviament havia realitzat estudis en Conservació i Restauració de Béns Culturals- amb la voluntat d'aprofitar el potencial de les eines digitals per a difondre el patrimoni i ha esdevingut un colofó excel·lent al màster, ja que ha permès unir les seves dues formacions i posar en pràctica tot allò après en l'àmbit de les Humanitats Digitals.

L'exposició Maria Antonieta, una mirada a través del fons antic i modern del CRAI de la UB es va presentar al CRAI Biblioteca de Lletres i Fons Antic entre el 5 de desembre del 2023 i el 12 de gener del 2024. La comissària va ser Verònica Vives, estudiosa de la història de les idees de la França del segle XVIII i especialista en aquest personatge. Maria Antonieta (1755-1793) genera per se una atracció que no necessita gaires presentacions. La seva figura ha transcendit el territori francès, ha superat els segles i encara genera interès avui dia. La mostra virtual presenta el material corresponent al CRAI Biblioteca de Fons Antic, que inclou impresos, gravats i un manuscrit, seleccionats i classificats a partir de sis eixos temàtics, que miren d’explicar la història d’una vida. 

Exposició virtual a càrrec de Júlia Zurita. Pràctiques del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Curs 2025-2026

Tot i la seva modernitat formal, Eliot és profundament religiós. La seva obra reflecteix una recerca constant de sentit en un món marcat per la desolació espiritual. Poemes com The Waste Land poden interpretar-se com lamentacions bíbliques que culminen en una oració.
Després de la seva conversió a l’anglicanisme el 1927, Eliot integra encara més la religió en la seva obra i la seva activitat intel·lectual. Manté relacions amb figures com Evelyn Underhill, especialista en misticisme, que influeix en el seu pensament espiritual.
L’obra de sant Joan de la Creu també és valorada per la seva capacitat d’unir teologia, poesia i vida. Aquesta síntesi és clau per entendre la concepció d’Eliot, per a qui la literatura no és un exercici estètic aïllat, sinó una forma de transformació espiritual.
Eliot integra elements de diverses tradicions místiques en la seva obra, tot mantenint una coherència entre la seva fe cristiana i la seva innovació literària. La desaparició de l’ego, el paper de la imaginació i l’ús de figures retòriques com l’al·legoria són punts de connexió entre el poeta i els místics.
El poeta adapta aquests elements a la modernitat, convertint la poesia en un mitjà per expressar la necessitat humana de transcendència. La seva obra mostra que la tradició mística no és incompatible amb la literatura moderna, sinó que pot enriquir-la i dotar-la d’una profunditat espiritual duradora.
 

El CRAI Biblioteca de Biologia de la Universitat de Barcelona presenta una nova exposició virtual dedicada al genoma humà. A través d'una acurada selecció del nostre fons bibliogràfic, la mostra ofereix un recorregut conceptual per diversos temes clau de la genètica, des dels fonaments clàssics fins als darrers avenços en seqüenciació i edició genòmica. L'objectiu és apropar el coneixement científic a la comunitat acadèmica i divulgar l'impacte d'aquesta disciplina en la ciència actual. Us convidem a explorar aquesta col·lecció de llibres imprescindibles de forma digital.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, en col·laboració amb el Grup de Recerca Treball, Institucions i Gènere (TIG), presenta l’exposició bibliogràfica Història del treball, una selecció d’obres clau sobre la història del treball a Espanya i Catalunya.

Organitzada temàticament, la mostra ofereix una panoràmica de les principals línies de recerca de les darreres dècades i esdevé un recurs de referència per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història social i laboral. L’exposició s’emmarca en la 6a Conferència de l’European Labour History Network (ELHN), que té lloc a la Facultat de Geografia i Història del 16 al 19 de juny de 2026, i vol contribuir a la difusió internacional d’aquesta recerca.

El projecte ha estat coordinat per la Dra. Cristina Borderías, amb la participació de diversos investigadors i investigadors predoctorals vinculats a aquest àmbit d’estudi.

Aquesta exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, realitzada en motiu de la celebració del 300 aniversari de la publicació a Roma del primer volum de La Crusca provenzale (1724) d’Antoni de Bastero, es va emmarcar dins d'un conjunt d’actes en memòria de l’autor i la seva obra. Al mateix temps s’ha articulat un projecte per a l’edició i estudi crític dels materials, pràcticament desconeguts, que conformen aquesta obra: el primer treball de crítica filològica de què tenim coneixement a Catalunya.

Exposició virtual a càrrec de Jiayuan Liu. Pràctiques del Màster en Humanitats Digitals de la UB. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Curs 2025-2026.

L'economia s’acostuma a explicar a les aules a través de gràfics, models matemàtics i marcs teòrics. Tanmateix, les decisions financeres, les estratègies corporatives i els moviments dels mercats tenen un impacte real i profund en la societat, ple de rostres humans, dilemes ètics i històries de superació.

Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa hem preparat aquesta mostra que neix com un espai de reflexió per connectar la teoria acadèmica amb la narrativa visual del cinema. Més enllà de la pantalla, cada pel·lícula és una oportunitat per reflexionar sobre el pes de la regulació, la responsabilitat social de les empreses i la psicologia dels mercats. Us convidem a mirar el cinema amb ulls d'economista i a descobrir que, de vegades, la millor manera d'entendre el mercat és posar-se en la pell dels qui el mouen.

Prepareu les crispetes!