Entesa com a disciplina auxiliar dins de la professió mèdica, la podologia del segle XIX va evolucionar de forma compartida amb altres professions: barbers, sagnadors, ministrantes, cirurgians menors, infermeres, llevadores i comares, o bé dentistes. Sota la categoria de practicants i matrones, els cirurgians callistes van desenvolupar i perfeccionar el seu ofici i art al llarg del segle XIX. Diverses publicacions arreu de l’Estat espanyol i Europa posen en relleu l’evolució d’aquesta disciplina. Ara bé, tot i les disposicions legals per posar ordre al desgavell en què es trobaven les professions auxiliars mèdiques, no serà fins ben entrat el segle XX que la podologia rebrà el seu reconeixement oficial.