Exposicions virtuals

Aquest 8 de març, el CRAI Biblioteca de Belles Arts posa la mirada en l’àmbit del disseny, més concretament en el del disseny gràfic i dedica la seva exposició anual per commemorar aquesta data a la Pilar Villuendas.

El treball de la Pilar Villuendas, s’inicia a Barcelona, als anys 70 del segle XX, és a dir, durant el final de la dictadura franquista i el període de la transició cap a la recuperació de les institucions democràtiques al país. Cal destacar doncs, que una dona prengués rellevància com a dissenyadora en aquest context històric. En aquest sentit, la seva obra es desenvolupa en un temps d’intensos canvis en la societat, de pocs recursos econòmics per desenvolupar la feina, de moltíssima activitat de partits polítics, sindicats, associacions de veïns i culturals, que precisava d’un mitjà contundent i amb impacte amb què arribar a la ciutadania. Apareix, d’aquesta manera, el disseny d’utilitat pública o disseny social.

La mostra se centra en els seus treballs de cartellisme relacionats amb les dones i els seus drets o el feminisme. Cartells sobre el divorci, els mètodes anticonceptius, la violència de gènere o l’esport femení, que resulten en autèntic material d’arxiu i de memòria d’aquesta època. Cartells que reclamen, fomenten, fan partícips de drets o activitats que, 20, 30 o fins i tot, més de 40 anys després, continuen sent debatuts i, malauradament en massa ocasions, en qüestió.

CRAI Belles Arts, 8 de març de 2023

Mostra bibliogràfica dedicada a Josep Peñuelas, guardonat amb el Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2016.

Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana.