Prorrogada l'exposició Els camins de Mundet. Un recorregut per la història del campus

Prorrogada l'exposició Els camins de Mundet. Un recorregut per la història del campus

L'exposició fotogràfica Els camins de Mundet. Un recorregut per la història del campus, realitzada amb motiu del 60è aniversari de la inauguració de les Llars Anna Gironella de Mundet (vegeu la notícia del 18 d'octubre de 2017), es prorroga fins al 30 de novembre de 2017.

 

Podeu visitar la mostra al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

 

 

 

 

 

 

Exposició "Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil espanyola (1936-1939)" amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició "Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil espanyola (1936-1939)" amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939) és una exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Arnau González i Vilalta.

 

 

La mostra explica com, en un moment determinat de la Guerra Civil, alguns països europeus van creure que Catalunya proclamaria la independència. Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una república catalana independent.

 

Els diplomàtics van expressar aquesta idea desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, Hitler, al govern francès o al Foreign Office britànic. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

 

La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d’una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes. Catalunya era gairebé independent de facto i havia sobrepassat les atribucions l’Estatut del 32. Alhora estava en pugna amb el govern republicà de l’Estat i els governants catalans no van voler o no es van atrevir a anar més enllà.

 

La nova exposició del Memorial Democràtic és una proposta per descobrir una suma sorprenent de circumstàncies que marcaren la nostra història. Ho fa a partir de l’estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

 

Com va anunciar fa pocs dies el CRAI Biblioteca de Dret (vegeu notícia del 9/9/2017), el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de diversos cartells com ara:

 

CNT-FAI. 20 noviembre 1936: ¿te acuerdas de esta fecha compañero? 

Defensar Madrid és defensar Catalunya ,

[Sobre la llibertat a Catalunya]

 

L’exposició es complementa amb l’edició d’un llibre coordinat pel mateix Arnau Gonzàlez i Vilalta, on hi participen també el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal; el catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, Xosé Manoel Núñez Seixas; el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Puigsech.

 

La mostra es pot visitar fins al 2 de març de 2018. 

Horaris: de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h / dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h / diumenges: de 10 a 14 h

 

Publicat el número 15 de la revista Llengua Societat i Comunicació (LSC)

Publicat el número 15 de la revista Llengua Societat i Comunicació (LSC)

 

 

 

 

 

 

 

 

S’ha publicat el quinzè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC) del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB. L’esperit de LSC és posar a l'abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que hi pugui revertir d'una manera pràctica. D'acord amb aquest objectiu, s’han anat publicant monogràfics en què es presenta la llengua, la societat i la comunicació des d’òptiques diferents.

 

El número actual, titulat "La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones" i coordinat per Natxo Sorolla (CUSC, CRUSCAT, URV), planteja reflexions sobre el desenvolupament de la recerca demolingüística i presenta un estat de la qüestió sobre la situació sociolingüística de grans volums poblacionals. El text complet dels articles es pot consultar en aquest enllaç: Llengua, Societat i Comunicació núm. 15 " La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones" (2017).

 

Podeu consultar la publicació Llengua, Societat i Comunicació (LSC) des del Web del CRAIRevistes Científiques de la UB (RCUB) > Llengua, Societat i Comunicació.

Publicat el número 23 de 2017 de Lectora: revista de dones i textualitat

Publicat el número 23 de 2017 de Lectora: revista de dones i textualitat

S’acaba de publicar el número 23 de Lectora: revista de dones i textualitat.

 

Aquest volum inclou un dossier, editat per Cristina Garrigós (UNED) i Nuria Triana Toribio (University of Kent), dedicat a conmemorar les interseccions entre la cultura punk i el gènere des d’una perspectiva transcultural. El dossier, titulat "Punk Connections: a Transcultural Perspective", presenta treballs de Paula Guerra, Gabriela Gelain, Tania Moreira, Rafael Gómez Alonso, Ángel Chaparro i Soraya Alonso. La secció miscel·lànea aplega treballs sobre escriptores del segle XIX, una relectura de l’obra de Gabriela Mistral a través de la resignificació del llenguatge, o l’anàlisi del relat "Shōjo", entre d’altres. La revista també reuneix les seccions habituals de ressenyes i creació, on es publica l'obra de Míriam Vega sobre la representació pictòrica i poètica dels cossos prostètics. Finalment, aquest número de Lectora inclou una traducció del text d’Ida Dominijanni "Después del patriarcado. Feminismo y cuestión masculina" a càrrec de Fina Birulés, Àngela Lorena Fuster i Àngels Vivas.

 

Podeu consultar la publicació Lectora: revista de dones i textualitat des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la UB (RCUB) > Lectora: revista de dones i textualitat.

 

Eysenck a Catalunya

 

Eysenck polèmic

Eysenck defensa que la personalitat, l’estrès i la predisposició d’algunes persones a patir càncer i malalties coronàries tenen una influència més gran que no pas el tabac a l’hora de desenvolupar aquestes malalties.

 

Eysenck i l’educació

Participa en l’afer dels Black Papers, un conjunt d’articles publicats per personalitats de diferents àmbits —política, educació, sociologia, psicologia, etc.— en els quals es critica la política educativa del Regne Unit, especialment les comprehensive school —escoles on la selecció d’alumnes no es fa a partir de criteris de rendiment acadèmic.

 

Intel·ligència

Defineix tres nivells d’intel·ligència: un de biològic, un de psicomètric i un de pràctic. Aquest últim està determinat pel quocient intel·lectual (QI) —propi del nivell psicomètric—, per la personalitat, la motivació, la nutrició, etc.