La Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) aprofitant la celebració dels World Esports Games (WSG) que s'han celebrat a Tortosa a principis de juliol, ha presentat l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni.

La mostra indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya i fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català. La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal. La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any. Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi. La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer. Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta exposició facilitant la reproducció de diversos cartells i material d’arxiu relacionat amb la temàtica.

Els CRAI Biblioteques de la UB ofereixen un préstec especial d'estiu durant tot el mes d'agost.

♦ Els documents de préstec normal prestats i renovats a partir del dia 15 de juliol de 2019, tindran com a data de retorn el dia 2 de setembre de 2019.

♦ Els documents de bibliografia recomanada prestats i renovats a partir del dia 24 de juliol de 2019 s'hauran de retornar el dia 2 de setembre de 2019.

Recordeu també que les reserves de documents que es facin entre el 3 i el 25 d'agost, període en el qual els CRAI Biblioteques estaran tancats, no es començaran a tramitar fins a obrir de nou, amb el conseqüent retard.

D'altra banda, les sol·licituds de préstec consorciat PUC, les podreu fer només fins al dia 26 de juliol de 2019, a causa del tancament per vacances dels centres durant el mes d'agost. El servei es restablirà el dia 2 de setembre de 2019.

Consulteu els horaris d'estiu dels CRAI Biblioteques al Web del CRAI > Horaris > Horaris d'estiu.

Com cada estiu, el CRAI Biblioteca del Campus Clínic organitza una mostra dels donatius rebuts durant el curs acadèmic. L’exposició constitueix un agraïment a tots els donants que contribueixen a dotar el CRAI Biblioteca d’un fons bibliogràfic i patrimonial de gran valor i especialització.


Aquest any, la mostra inclou donatius de procedències molt diverses. S’hi poden trobar donacions realitzades per professors vinculats a la Facultat de Medicina del Campus Clínic com la Dra. Núria Fabrellas, la Dra. Carmina Olivé, el Dr. Castelo-Branco Flores i el Dr. Luis Rodés, així com els donatius del Deganat de la Facultat i d’estudiants de l’ensenyament de Medicina.


Especialment extensos són els donatius del Dr. Josep Antoni Bombí i de la Dra. Carmen Herrero.

D'altra banda, també s’exposen les obres recentment publicades que ens han fet arribar diversos autors com és el cas d’Ida Carrau i Bueno o del Dr. Josep Ignasi Oms Llohis.


Completa l'exposició una petita mostra de llibres de medicina, provinents del CRAI Biblioteca de Lletres, del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Historia i d’altres CRAI Biblioteques de la UB.


La mostra restarà exposada al vestíbul de la Facultat de Medicina (Campus Clínic) els mesos de Juliol i Agost de 2019.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha inaugurat l’exposició que porta per títol Arqueologia a l’exili: El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)  que té per objectiu mostrar l’esforç posat en protegir i salvar el patrimoni i les obres d’art del museu durant el període de Guerra Civil.

La Guerra Civil espanyola va ser un dels episodis més tràgics i dolorosos de la història recent. Va comportar canvis polítics, socials i econòmics dels que avui dia encara hi ha reminiscències. Aquest conflicte bèl·lic no només va suposar la pèrdua de moltes vides, sinó que també va significar el final de molts projectes culturals vinculats a la conservació i difusió del patrimoni del país. Grans museus van veure com havien de cessar la seva activitat i, fins i tot, protegir les obres d’art que tenien.

Precisament un d’aquest museus va ser el Museu d’Arqueologia de Catalunya, creat l’any 1932 sota l’impuls del Govern de la Generalitat republicana i que va viure uns anys molt difícils, fins al punt d’haver d’evacuar bona part de les seves col·leccions a Suïssa per garantir la seva integritat.

La mostra serveix per explicar aquesta etapa de la que s’ha parlat ben poc i que relata la història des que s’inaugurà el museu el 1935 fins que es canvià la direcció del centre a l’acabar-se la Guerra Civil el 1939 en favor al bàndol franquista i quedà sota l’administració de la Diputació de Barcelona. Serveix també per retre homenatge als homes i dones que, enmig de les dificultats d’una guerra, treballaren incansablement per protegir el patrimoni cultural català i garantir-ne la seva transmissió a la posteritat. Pere Bosch Gimpera, director del museu, es va haver d’exiliar un cop acabat el conflicte i la major part de treballadors foren sotmesos a un expedient de depuració.

S'hi pot veure com es van conservar les obres durant la guerra, tant a refugis com a una remota localització de l’Alt Empordà, el Mas Perxés d’Agullana, i conèixer com va ser el procés de negociació per part del Govern de la República i la Generalitat per traslladar les peces a Ginebra sota la protecció i custòdia de la Societat de Nacions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta interessant exposició amb la cessió d’aquest dos cartells ben representatius.

L’exposició estarà oberta fins al 6 d’octubre, de dimarts a diumenge, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc.

Journal of Visualized Experiments (JoVE) posa a disposició dels usuaris de la Universitat de Barcelona un nou recurs: Science Education Core Biology.

Aquest nou recurs ofereix més de 300 vídeos animats, de conceptes fonamentals, que donen suport a l'aprenentatge científic en tots els nivells.

Els teniu disponibles en accés obert fins al 31 de desembre de 2019.

Podeu accedir al recurs a través del Cercabib > Journal of Visualized Experiments Science Education.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet acull una interessant exposició bibliogràfica: Resilients: de la dificultat a l'oportunitat.

Resilients: de la dificultat a l'oportunitat és una mostra on les fotografies de l'artista i creador César Marcos es presenten acompanyades de textos que les relacionen amb la vida dels protagonistes que hi apareixen. Es tracta d'històries de superació i esperança; una invitació a llegir la nostra vida pròpia i transformar les dificultats en oportunitats.

Podeu visitar l'exposició al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet de l'1 al 10 de juliol. La inauguració oficial es farà el 3 de juliol a les 18:00h. Al final del recorregut de l'exposició, s'animarà els visitants a participar i compartir experiències.

Aquesta exposició ha estat organitzada per l'Anna Forés, professora agregada del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat d'Educació de la UB.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa al projecte expositiu Tipus, éssers i barruts dirigit per Jesús Del Hoyo i produït pel Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. Aquest projecte va ser presentat dins el context de la darrera edició de Graphispag19, en la que es va celebrar el Congrés Grafic19, el GRADA meeting i la segona edició dels premis Gaudeamus PROJECTA.

En un format de 31 panells expositius, el projecte presentava la reproducció de diferents mostres de rostres i figures humanes en entorns tipogràfics i cal·ligràfics dins un recorregut cronològic que incloïa 28 imatges, tres de les quals provenien del fons manuscrit del CRAI Biblioteca de Reserva.

En clausurar-se el congrés, i per tal de donar més visibilitat al projecte, es va decidir portar-lo a la Universitat de Barcelona i fer-lo coincidir amb la Barcelona Design Week, celebrada entre el 12 i el 20 de juny.

Per tal de posar en relleu el ric fons bibliogràfic antic de la nova ubicació, s’ha fet una ampliació amb més imatges del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, tant imprès com manuscrit. Així doncs, us presentem l’última versió de la mostra amb els 31 panells originals més dos de nous, que inclouen 14 imatges noves del nostre fons.

Els plafons estan ubicats al passadís del Paranimf de l’Edifici Històric de la UB, des del 18 de juny fins al 12 de juliol de 2019, en horari de 9 a 21 hores de dilluns a divendres. A més, es portaran a terme diversos actes relacionats amb l’exposició:

• El dia 4 de juliol, a les 18 hores, Jesus Del Hoyo impartirà la conferència Tipus, éssers i barruts. De l’estratègia al detall, això és disseny gràfic a la sala Ramon i Cajal de l'Edifici Històric
• El dia 9 de juliol, a les 18 hores, a la sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, s’oferirà la sessió Tresors en pàgines, lletres i molt més en la que es podran escoltar les xerrades Investigant al voltant de la lletra de la mà de Cristina Simon, Cristina Florez i Jesús Del Hoyo i Els llibres antics de la Universitat de Barcelona. Un fons per descobrir de la mà de Neus Verger
• El dia 11 de juliol, a les 17 hores, s’oferirà una visita guiada com a acte de cloenda

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra Dubón. Un artista republicà (1909-1952) sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres, etc. Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador. Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

• El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
• El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
• I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta exposició cedint aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol de 2019, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista