Florencio Delgado Gurriarán. Galicia infinda, sen fronteiras. Exposició al CRAI Biblioteca de Lletres

Aquest any el Día das Letras Galegas s’ha dedicat al poeta i advocat Florencio Delgado Gurriarán. El mes de maig vam realitzar una exposició virtual que fa un recorregut per la seva vida i obra, i del 13 de juny al 29 de juliol de 2022 podreu gaudir d’una exposició física al CRAI Biblioteca de Lletres dedicada a la seva persona i a la d’altres intel·lectuals gallecs que van viure a l’exili.

Florencio Delgado Gurriarán (Córgomo de Valdeorras, 1903 – Fair Oaks, California, EUA, 1987) és una figura per la qual passa gran part de la història del galleguisme del segle XX. Va estar present a la fundació del Partido Galeguista i es va aproximar al Seminario de Estudos Galegos, al voltant del qual es va conformar el grup Nós (Castelao, Otero Pedrayo, Vicente Risco…).

Del període de la Guerra Civil coneixem els seus primers poemes amb un to combatiu, publicats a Nueva Galicia, al moment que participava del conflicte pel bàndol republicà. Va poder fugir el 1939 cap a Mèxic, on va instal·lar-se i convertir-se en una de les figures més importants de l’exili gallec. Allà va fundar, amb Luís Soto i Carlos Velo, la revista Vieiros (1959-1968), al si del Padroado da Cultura Galega de México del que també participar en la seva fundació, així com altres (A nosa xente, Ateneo de Galicia) als quals va participar activament, com al programa de ràdio Hora de Galicia. Va ser assidu col·laborador a publicacions gallegues a l’exili.

La seva obra poètica comença abans del malson del feixisme amb Bebedeira (1934), on s’obre l’univers poètic de Florencio Delgado Gurriarán, molt arrelat a la seva terra de Valdeorras i la vivència bàquica de la seva comunitat. Però no serà fins a l’any 1963 quan torni a publicar, sota el títol de Galicia infinda un recull de poemes que uneixen la seva terra natal amb Mèxic, explorant la nostàlgia de la pàtria, sense fugir del to de denúncia social, continuant amb Cantarena (1981) i O soño do guieiro (1986), que fa un repàs per la seva trajectòria vital, amb poemes compromesos amb la cultura i la llengua gallegues.

No us la perdeu!